La Clara és un lloc que existeix de fa anys a BCN. Amb una barra ben assortida de tapes a l'entrada i amb sales de restaurant al seu interior. La carta és força àmplia i de caire clàssic.
Nova trobada de 3(o+)aTaula, però marcada per una absència i estat de salut precari d’un dels altres dos. Vaja que més un «tres», va ser un «ú i mig»
La redacció del post conjunt, és a càrrec del Ricard, mentre que la decisió d’anar-hi, va ser del Jordi. Un cop més buscàvem un clàssic i sense sortir-ne decebuts, tampoc vam sortir fent palmes.
Es tracta del típic local de l’eixample, amb forma de “U”, però ampli i mentre que la pota que correspon a l’entrada, està dedicada a barra i a tapes, l’altre ubica taules, ben vestides i relativament separades.
També disposen de sales en la planta soterrània, que coneixem d’alguna visita anterior. Però aquest cop, van instal·lar-nos a la planta baixa. Vam observar que dirigien a la planta baixa, grups d’aquells que porten una etiqueta penjada, provinents de convencions o de la Fira propera, quan en hi ha.
Que ofereixen a La Clara
La carta és àmplia i en principi amb molts plats que vénen de gust. També conté suggeriments del dia. Us mostrem part de la carta, perquè us feu idees.
També la carta de vins, era prou àmplia. Més del que t’esperes pel lloc. Tot i que en aquesta ocasió i al prendre vi només un dels comensals, vam optar per l’opció a copes.
La nostra tria va ser curta: Uns cervellets a la romana i com segons un turbot a la Santurce, per qui estava al 100x100 de salut i plat únic pel mig malalt a base de lluç al vapor amb verdures. Vam obviar les postres i anar a fer el cafè en una terrassa propera.
Conclusions del lloc
No podem fer massa crítiques de plats, atès que vam tastar-ne pocs. Però tot el que va arribar, estava correcte i sense trobar-hi cap defecte.
Però hi han coses, que al nostre punt de vista desmereixen un lloc i una d’elles, era que presidia la sala, una TV funcionant (per sort en silenci) i com si això no fos prou greu, amb les noticies d’un canal ranci espanyol.
I això dona molta informació i fins i tot ideologia. Tant dels responsables de posar en funcionament l’aparell i triar el canal, així com del públic, que deu sentir-si a gust veient personatges vomitius com el tal Antonio Garcia Ferreras
Sabem que per alguns això no representa cap problema i llavors ja teniu un lloc més de referència, però per nosaltres, té la seva importància.
I com sempre diem, un restaurant no són sols els plats, sinó un conjunt de complements, que converteixen un àpat amb una trobada agradable i no en un simple #come_cabrón.
RESUM de La Clara
- Lloc amb bona oferta de plats i ben resolts
- Carta de tall clàssic
- Lloc d’èxit, doncs sense menú, Déu ni do l’afluència
- La RQP no la vam trobar massa correcta.
- Amb públic habitual, amb un estil que podríem anomenar «negociants»
