Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 15 de juny de 2019


La Clara és un lloc que existeix de fa anys a BCN. Amb una barra ben assortida de tapes a l'entrada i amb sales de restaurant al seu interior. La carta és força àmplia i de caire clàssic.  


La Clara  


Gran Via de les Corts Catalanes, 442  
laclararestaurant.com/ 
Tel.: 932 89 34 60  


Nova trobada de 3(o+)aTaula, però marcada per una absència i estat de salut precari d’un dels altres dos. Vaja que més un «tres», va ser un «ú i mig»

La redacció del post conjunt, és a càrrec del Ricard, mentre que la decisió d’anar-hi, va ser del Jordi. Un cop més buscàvem un clàssic i sense sortir-ne decebuts, tampoc vam sortir fent palmes.

Es tracta del típic local de l’eixample, amb forma de “U”, però ampli i mentre que la pota que correspon a l’entrada, està dedicada a barra i a tapes, l’altre ubica taules, ben vestides i relativament separades.

També disposen de sales en la planta soterrània, que coneixem d’alguna visita anterior. Però aquest cop, van instal·lar-nos a la planta baixa. Vam observar que dirigien a la planta baixa, grups d’aquells que porten una etiqueta penjada, provinents de convencions o de la Fira propera, quan en hi ha.

Que ofereixen a La Clara


La carta és àmplia i en principi amb molts plats que vénen de gust. També conté suggeriments del dia. Us mostrem part de la carta, perquè us feu idees.


També la carta de vins, era prou àmplia. Més del que t’esperes pel lloc. Tot i que en aquesta ocasió i al prendre vi només un dels comensals, vam optar per l’opció a copes.

La nostra tria va ser curta: Uns cervellets a la romana i com segons un turbot a la Santurce, per qui estava al 100x100 de salut i plat únic pel mig malalt a base de lluç al vapor amb verdures. Vam obviar les postres i anar a fer el cafè en una terrassa propera.




Conclusions del lloc 


No podem fer massa crítiques de plats, atès que vam tastar-ne pocs. Però tot el que va arribar, estava correcte i sense trobar-hi cap defecte.

Però hi han coses, que al nostre punt de vista desmereixen un lloc i una d’elles, era que presidia la sala, una TV funcionant (per sort en silenci) i com si això no fos prou greu, amb les noticies d’un canal ranci espanyol.

I això dona molta informació i fins i tot ideologia. Tant dels responsables de posar en funcionament l’aparell i triar el canal, així com del públic, que deu sentir-si a gust veient personatges vomitius com el tal Antonio Garcia Ferreras

Sabem que per alguns això no representa cap problema i llavors ja teniu un lloc més de referència, però per nosaltres, té la seva importància.

I com sempre diem, un restaurant no són sols els plats, sinó un conjunt de complements, que converteixen un àpat amb una trobada agradable i no en un simple #come_cabrón.


RESUM de La Clara

  • Lloc amb bona oferta de plats i ben resolts
  • Carta de tall clàssic
  • Lloc d’èxit, doncs sense menú, Déu ni do l’afluència
  • La RQP no la vam trobar massa correcta.
  • Amb públic habitual, amb un estil que podríem anomenar «negociants»

dissabte, 1 de juny de 2019


Buj Restaurant, és un lloc que segurament ha passat per millors èpoques. Vam anar-hi esperant més i en vam sortir una mica decebuts .  


Buj Restaurant  


Provença, 73  
www.restaurantbuj.com/ 
Tel.: 934 10 13 14  


Restaurant ubicat a l’Eixample Esquerre de Barcelona, al qual vam tenir el privilegi de ser convocats pel sènior del grup dels 3(o+)aTaula. I ja avanço que no va ser pas cap privilegi. Ans al contrari...

Tria, com ja dic, a càrrec del Ricard i redacció conjunta del post a càrrec del Jordi en consens amb la resta del grup.

Local confortable i de tall clàssic amb taules ben vestides i mobiliari de fusta i una excel·lent il·luminació que fan goig d’entrada.

El target de públic que aquell dia vam observar, era el de parroquians del barri d’un nivell mitjà que principalment anaven a gaudir del seu menú executiu de migdia de 20 € en el qual inclouen tot (entrant + peix o carn + postres + beguda + cafè). Potser hauria d’haver sigut aquesta la nostre tria, però acostumem a triar directament de la carta per poder apreciar més la cuina del local.


A més de la carta i d’aquest menú executiu que pot ser una molt bona opció pels plats que vam veure arribar a les altres taules, tenen altres opcions com un menú de degustació i diferents menús de grup.

Pel que fa a la carta de vins, era correcta i amb algunes opcions de proximitat. Ens vam decantar per un bon D.O.Q. Priorat anomenat Que Sí amb garnatxa i carinyena.


I així, la nostra tria pel que fa a entrants que acostumem a compartir, van ser uns calamars a la romana (amb llimona), uns cervellets en tempura (amb llimona) i unes zamburinyes amb ceba potxada (aquestes ja sense llimona). Correctes, però racions minses pel que ens acostumem a trobar amb establiments de tall similar.




I com a principals, l’Esther va demanar-se (amb encert) un carpaccio de bacallà que feia bona fila, i pel Ricard i per a mi, un arròs d’espardenyes (tornem-hi amb la llimona...:-)), amb tant de colorant que el vam acabar batejant com L’arròs de Ciudadanos... I no és que fos dolent, però no esperes això tan artificial d’un lloc clàssic com aquest. I pel meu gust, massa passat de cocció.



I com a postres, dos clàssics entre els clàssics entrant ja a l’Olimp dels viejunos... El cafè irlandès i el gelat de vainilla amb xocolata calenta i nous. He de dir que l’Irish estava a molt bon nivell i em va fer recordar bones èpoques passades...



I el compte, sense cafès, doncs vam decidir anar a una terrassa a fer-los, va quedar per 40 € i pico per cap, 33 € sense begudes. Car tenint en compte sobre tot la qualitat de l’arròs d’espardenyes, i a més, que per la meitat hauríem fet un bon menú.


RESUM

  • Cuina clàssica ratllant el viejunismo
  • Servei distant
  • Local tranquil i confortable
  • RQP elevada
  • Puntuació ponderada = 4,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

dissabte, 18 de maig de 2019

Cruix és un restaurant que ja porta més d'un any obert i és manté recomanable.  Amb plats molt curiosos i preus molt continguts.

Cruix  


Entença, 57  
www.cruixrestaurant.com 
Tel.: 935 25 23 18  


Cruix és un restaurant que va obrir el passat any, amb força soroll mediàtic, però alhora algunes bones crítiques creïbles i li teníem ganes feia temps. Però no havíem aconseguit trobar encara dia, per A o per B, i havent estat ja visitat pel Ricard feia uns mesos, estava bé fer una revisió de la jugada.

Així doncs, finalment vam decidir anar-hi, i vam fer bé, ja us ho avancem, i vam fer nova visita dels “3 (o+) a taula”. Aquest cop la tria va ser feta per l’Esther i escrit per l’Esther, en consens amb tot el grup.

El restaurant Cruix es tracta d’un local allargat, pèl estret, amb decoració senzilla, amb molta fusta, prou lluminós, amb moltes taules però força juntes (massa pel nostre gust, ja que de fet vam interactuar amb les veïnes de taula, que demanaven tenir el nostre postre!) amb una sala que funciona força bé, i amb bon servei, però amb nivell de soroll alt.


Tenen un menú degustació a molt bon preu, de 28 euros, amb 8 plats i 2 postres i una carta no molt llarga, però amb molts plats que venen de gust tastar, i dividida en quatre apartats: barra calenta i freda, arrossos i dolços.

La carta de vins és força senzilla i vam demanar un Perlat, vi DO Montsant, garnatxa, anyada 2016. Correcte.


Ens venien de gust força plats i, de fet, com són petits, en vam poder tastar varis, però vam dir de tornar a tastar la resta i els arrossos, que feien molt bona pinta!

Què vam menjar a Restaurant Cruix?


Com a primers a compartir (en teoria, perquè finalment ho vam acabar compartint tot ...), vam demanar Hummus de remolatxa amb bolets i tartufo, xurros de bacallà amb allioli (platasso del dia! Ens van encantar!), nigiri rus d’ou de tonyina vermella (el més fluix de tots) i croquetes d’ànec pekin (molt bones).






I com a suposats segons plats vam demanar taco daurat de ratjada amb mole d’all negre i lletons de vedella amb cremós de carbassa i chimichurri. Tots dos plats estaven a molt bon nivell. Ens van agradar molt, tot i la sorpresa del taco, que pensàvem ens vindria un tac de peix. Però era taco mexicano. I per repetir ara mateix.



Al final, de fet, ens quedava molt poc espai per postres, però havíem dinat tan bé, que en vam voler demanar, per tastar alguna cosa diferent, que ens imaginàvem podia arribar. Ja pels noms... la carta era bastant cridanera. Ens en venien de gust varis d’ells, i al final en vam demanar un, el Curryoset, que ens va recomanar el cambrer, un gelat de curry verd thai (picant) i mango. I és molt recomanable. Molt diferent i sabors molt ben trobats.



El compte a Cruix


Recordeu que només anàvem dos aquest dia. Preu per cap, aproximadament 30 euros, sense beguda.



RESUM de Cruix

  • Bon nivell de cuina
  • Bon servei
  • Massa soroll
  • Bona RQP
  • Puntuació ponderada = 7,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

dissabte, 4 de maig de 2019

Ca l’Estevet és un restaurant amb història i que continua actualment amb bona salut i amb plats clàssics molt ben resolts.  

Ca l’Estevet  


Valldonzella, 46  
www.restaurantestevet.com 
Tel.: 933 02 41 86  

Nova trobada de 3(o+)aTaula, amb tria a càrrec del Jordi i el post escrit pel Ricard, que no s’hi cansarà massa i aprofitarà bona part del text, de quan el va publicar al QueFEM.

El restaurant Ca l’Estevet compta amb una llarga història, iniciada a finals del segle XIX sota el nom de Fonda Navarro. Va començar la seva activitat com a bodega i més tard es va convertir en casa de menjars.

El 1940 passà a anomenar-se Ca L’Estevet, a partir d’un canvi de propietat, i als annals d’història de la ciutat apareix com a espai aglutinador de determinats nuclis de la societat barcelonina, amb molta influència en les activitats culturals i artístiques de l’època.

dissabte, 20 d’abril de 2019

Casa Tejada 

 
Tejada, havia estat un lloc mític fa anys. I ara intenta obrir-se de nou, un lloc entre els llocs «ver y ser visto», de la ma d'una nova direcció.  


Casa Tejada  


Tenor Viñas, 3
Facebook Casa Tejada 
Tel.: 937 82 12 36  

Amb els 3(o+) a Taula, vam anar aquest cop a un clàssic de Barcelona, que ha tornat a la vida de la mà del xef/empresari Romain Fornell. De fet i en aquest cas, més empresari que xef, doncs no l'imaginem cuinant allà. Tria a càrrec de l’Esther i redacció del post per part del Jordi, amb la benedicció de la resta del grup.

Situat al costat mateix del Turó Parc al ”humil” barri de Sant Gervasi-Galvany, amb bona ubicació per tant per a les classes benestants de Barcelona.

diumenge, 14 d’abril de 2019

Nova edició PRIMAVERA- 2019, de la Guia o recull de restaurants de BCN i en la que el hashtag #semprepaguem, descriu la nostra filosofia.

Guia 3(o+)aTaula  


50 restaurants recomanats a BCN  
Descarregar la Guia
Edició Primavera 2019  

Arriba la versió Primavera, que esperem segueixi fent créixer el comptador de descàrregues.

Sumant les baixades, de les versions 4 versions anteriors, arribem a  les 13.000 descàrregues.

Som conscients que el fet de ser gratuïta influeix. Però estem orgullosos d'haver assolit aquesta xifra.

En aquesta trobareu les següents novetats:

dissabte, 6 d’abril de 2019


Quílez és un restaurant al barri de les Corts, que passa desapercebut, funciona en paral·lel al món de les modes i tendències, però del que surts gratament sorprés.


Quilez  


Plaça del Dr. Ignasi Barraquer, 5  
www.restaurantquilez.es 
Tel.: 933 21 30 10  


El Quilez és un restaurant que existeix des de 1980. Alguns de nosaltres el tenim present de fa molts anys, però típic lloc de barri que si no coneixes expressament o algú et recomana, tendeixes a no entrar-hi.

N’hem descobert uns quants a les sortides 3(0+)aTaula  i n’esperem descobrir uns quants més.

La pregunta que ens fem, és: cada barri té almenys un restaurat d’aquest nivell? Seria fantàstic.

Així doncs, finalment vam decidir anar-hi, i vam fer bé, ja us ho avancem, i vam fer nova visita dels “3 (o+) a taula”. Aquest cop la tria va ser feta pel Ricard i escrit per l’Esther, en consens amb tot el grup.