Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 10 d’agost de 2019


Pervers, relativament nou a BCN, amb plats curiosos i ben interessants i pel moment amb molt bona RQP. I amb una de les terrassetes prèmium de BCN, quan el temps ho permet..  

Pervers  


Hercegovina, 24  
Facebook del lloc 
Tel.: 936 84 65 71  


Una nova trobada de 3(o+)aTaula, amb tria a càrrec del Jordi i el post escrit pel Ricard, amb consens amb el grup.

Ja a la darrera trobada, vam decidir abandonar la cerca de llocs vintage amb bona cuina. Ens vam animar amb alguna troballa, però portem un parell de fracassos i no volem arriscar més. Al cap i a la fi, l’objectiu de 3(o+)aTaula, és passar una bona estona anant de manera anònima, pagar sempre i publicar les sensacions.

De cara al futur, vam decidir continuar amb la cerca de llocs nous, però també anar revisant d’altres que tenim publicats de temps i en els que sabem gaudirem. Per tant és un canvi de rumb, doncs fins ara a nivell de grup, no havíem repetit cap restaurant publicat.

I aquest cop el Jordi es va animar amb Pervers, una de les novetats a BCN, que les cròniques deixen ben parades. Però que per altre banda i a través dels nostres «serveis d’intel·ligència», sabíem que pot comportar sensació d’aclaparament quan està ple.

Vam tenir la sort /desgràcia d’aterrar allà just abans de que comencessin vacances i ja en agost. I dic sort, perquè un migdia d’agost a les 14h, el lloc no estava ple i per tant ni aclaparament, ni soroll i vam estar ben servits.

La part negativa, va ser que no tenien tots els plats de la carta, però ho entenem perfectament. Ens feia gràcia per dir un exemple, el plat anomenat Greixonera de caminants, que anava de peu de porc, però va ser un dels damnificats. En tot cas res a dir, que just previ a vacances, faltin alguns plats.

Que ofereixen a Pervers


La carta de Pervers, és prou original i tots els plats estan pensats per a compartir. És la nova moda i per tant, cal adaptar-se. Així que vam renunciar al nostre estil de un plat principal per a cada un. Però ofereixen un munt d’alternatives curioses.


Que vam demanar i compartir


Les avantatges (per la cuina) de tot a compartir, és que plat que surt de cuina, plat que arriba a la taula. I per tant no busqueu una seqüencia lògica a l’ordre de publicació.

El primer hagués estat aquest, que de fet vam demanar com entreteniment, mentre esperaven el tercer component del grup: Cruixent de morro, per cert molt bo, pels que mengem aquestes coses.


Però el plat va arribar junt amb aquesta altre colla: El Hummus amb crudités de temporada, el fetge de bacallà fumat i el pa de pessic de sobrassada amb sardina fumada. I ens vam anar fent l’ordre nosaltres 😉




Tots tres plats originals i preparats amb molta gràcia i per sorprenent el fetge de bacallà fumat. Ja vam continuar amb l’ensaladilla, la truita de patates feta al moment i les croquetes. Potser d’aquesta secció, el que ens va fer menys el pes, van ser les croquetes. En ocasions l’excés d’originalitat pot ser contraproduent 😅





I ja com a postres o quasi com companyia dels cafès, que vam prendre a la terrassa, van arribar aquests 3 bunyols de xocolata.


Els vins a Pervers


La carta no és àmplia però en canvi, està ben escollida al nostre criteri. Vam triar aquesta carinyena de la IGP Côtes Catalanes. Una explotació que un cop més ens mostra les bondats de la Catalunya Nord, pel que fa al tema vins. Mostro l'etiqueta posterior, perquè oferix més informació.


L’explotació, està a mig camí entre el mar i els altiplans del Capcir i de la Cerdanya, a una alçada mitjana de 500 metres. El vi ens va encantar, dins la gamma de carinyenes assequibles.

Conclusions / Reflexions


Pervers, és un lloc que promet i d’aquells que voldries tenir a prop de casa per fer més d’un sopar informal i sense cremar la VISA.

No responem del local en dia punta. Nosaltres el vam provar en un moment sense aglomeració i per tant, ni soroll, ni aglomeració ni servei atabalat.

I excepte en dies de fred, que BCN, tampoc en té tants, la seva terrasseta a la plaça lateral, tocant al Parc Monterols, pot ser una petita meravella.


I aquest és el tiquet. Econòmic per a 3 i més si li resteu els 10€ de la cervesa i les copes del cafè...

RESUM de Pervers

  • Un lloc que ens va semblar força original
  • Bon servei i bon tracte
  • Plats curiosos
  • RQP de les bones que es poden trobar i més per aquella zona
  • Per tant, el recomanem sense dubtar

dissabte, 27 de juliol de 2019


L'Havana és un restaurant clàssic a BCN, de cuina catalana, però que a ben segur, ha tingut temps passats millors.  


L’Havana  


Lleó, 1  
www.restauranthavana.cat 
Tel.: 933 022 106  


Nova trobada dels 3(o+)aTaula a un dels clàssics de Barcelona. La tria va ser a càrrec de l’Esther i la redacció conjunta del post per part del Jordi. Pot semblar estrany, però en aquest restaurant no havíem estat mai cap dels tres, o sigui que va ser un autèntic exercici de risc.

Està situat al barri del Raval i sense arribar a ser centenari (data del 1945), té ja els seus anys i és prou conegut en l’àmbit gastronòmic. Pel que ens va semblar, es tracta d’un negoci familiar, amb un tracte exquisit per part del personal de sala.

Disposa de dues sales ben diferenciades, en que la primera que trobes en entrar és bastant més informal que el menjador interior, que disposa de taules ben vestides i un ambient més relaxat (en principi...). El parament pel que fa a vaixella i copes, és senzill.


La carta, bàsicament centrada en el receptari típic català, és un recull de plats de cullera i guisats als quals afegeixen els plats del dia, com aquell dijous que vam anar que tocava “paella”...

Ens trobem per començar, amb entrants típics de casa nostre tant freds com calents: esqueixada, escalivada, canelons, mongetes del “ganxet”,... I per continuar amb carns i peixos cuinats de forma senzilla o bé guisats que sembla ser que és la seva especialitat.

La carta de vins no és gaire generosa amb referències, d’entre les quals vam triar un Montsant (que a la carta tenen publicat com Priorat) anomenat Fra Guerau amb un marge excessiu de x3.


Els entrants que vam compartir i que podeu veure a la foto següent van ser uns seitons que oferien com a plat del dia, unes albergínies arrebossades i unes mongetes del “ganxet” amb cansalada. Cap dels plats per emocionar.


I com a principals, cadascú el seu i que van ser una amanida russa “original” amb els seus bocins de fuet, uns calamars romana que no van convèncer gaire i uns peus de porc amb bolets per qui escriu i que el van deixar bastant indiferent...




I ja vam passar de les postres i vam anar a fora a fer els cafès, doncs s’havien concentrat en poca estona unes quantes taules d’elevada mitjana d’edat, que per allò de ser un negoci familiar, xerraven entre elles amb evidents signes de sordesa...

El compte, que pot semblar econòmic doncs no va arribar als 30 € per cap, a nosaltres no ens ho va semblar gens. I això que els plats en general eren prou econòmics, però la sensació que ens va deixar va ser aquesta.


RESUM

  • Bon tracte i servei familiar
  • Cuina catalana clàssica
  • Zona Raval envoltat d’altres clàssics de Barcelona
  • RQP no correcte
  • Públic fidel i d’una certa edat
  • Puntuació ponderada = 4,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

dissabte, 6 de juliol de 2019

Nova edició ESTIU- 2019, de la Guia o recull de restaurants de BCN i en la que el hashtag #semprepaguem, descriu la nostra filosofia.

Guia 3(o+)aTaula  


50 restaurants recomanats a BCN  
Descarregar la Guia
Edició Estiu 2019  

Arriba la versió Estiu, que esperem segueixi fent créixer el comptador de descàrregues.

Sumant les baixades, de les versions 5 versions anteriors, arribem a  les 15.000 descàrregues.

Som conscients que el fet de ser gratuïta influeix. Però estem orgullosos d'haver assolit aquesta xifra.

En aquesta trobareu les següents novetats:

dissabte, 29 de juny de 2019

La Cuina del DO ens va sorprendre agradablement.  Una carta sense sorpreses, però amb elaboracions de nivell, bones matèries primeres i un preu molt correcte.

La Cuina del DO  


Plaça Reial (La Rambla, 20)  
Lloc Web 
Tel.: 934 81 36 66  

La Cuina del DO  


Després d’unes quantes trobades en que no havíem fet el ple amb els 3(o+)aTaula, de nou vam poder coincidir. L'elecció va ser del Ricard, amb post a càrrec d’en Jordi amb el consens del grup. La foto de portada, l'hem agafat de la seva web.

Es tracta de la cuina de l’Hotel DO Reial situat a la plaça del mateix nom, envoltada d’una marea de guiris (perdó... turistes) que fan complicat d’arribar sense tenir sentiments de vergonya aliena, i més en aquesta època de l’any.

Tot i que majoritàriament la gent prefereix La Terrassa del DO, nosaltres, bitxos rars com pocs, vam escollir l’opció de dinar a l’interior de l’Hotel al menjador situat a la planta soterrani. I el resultat és que vam estar totalment sols... Ni una taula ocupada a part de la nostre i només sabíem de l’existència dels guiris (perdó... turistes) pels continus viatges als lavabos que estaven situats en aquest nivell.

No descobrirem a aquestes alçades com és La Terrassa del DO, però si que ho farem amb el menjador interior que és on vam estar. És un local molt acollidor, confortable i luxós, amb mobiliari i quadres moderns. Taules ben vestides i parament acord amb la categoria de local de luxe amb la qual s’identifica.


Del públic que havia a la sala no podem opinar gaire, dons com abans hem comentat estàvem sols. Però si l’hem de valorar pel que havia a La Terrassa, podríem encasellar-lo com a majoritàriament forà.

La carta és limitada en quant a opcions com habitualment acostuma a passar en les cuines dels hotels, però no per això és una carta en la que trobis coses a faltar. Tenen una excel·lent oferta amb tapes i entrants, i uns bons suggeriments pel que fa a arrossos, carns i peixos. A més, tenen els suggeriments del dia amb plats d’aquells que et fan venir salivera...

Carta de vins correcta amb bones i conegudes referències d’entre les quals vam triar un Molí dels Capellans de la Conca de Barberà.

Com acostumem a fer, vam compartir els entrants que aquell dia van ser unes Croquetes Cremoses de Pernil Ibèric, una Ensaladilla Rusa amb Pebrot i sardina fumada i uns Tacos de Cochinita Pibil. Tots tres entrants impressionants, destacant per sobre de tots els tacos, dels quals hauríem demanat un parell més de racions.




I com a principals, de la carta un Ceviche de Vieira amb Fruita de la Passió, Alvocat i Coriandre, i els altres dos, van ser dels plats del dia: un Llom de Pagre amb Suquet i Trinxat i uns Peus de Porc Calçats (doncs anaven amb espardenyes) amb Graten de Patata. Tots ells perfectes d’execució destacant potser els peus calçats.




Com a postres, tot i que només volíem una per satisfer els desitjos de la part femenina del comando, vam acabar demanant un parell després de la insistència del xicot que ens va servir. I li hem d’agrair la recomanació que ens va fer de la Crema Catalana del DO. L’altre va ser un clàssic però fabulós Lemon Pie.



Els cafès vam demanar de fer-los al terrat, que és un dels més macos i amb més bones vistes que podeu trobar per la zona.

El compte, d’uns 45 € aproximadament per cap, el vam trobar com una de les millors RQP que hem trobat últimament, i per això i pel nivell de la seva cuina, és un ferm candidat a formar part de la propera edició de la nostre Guia en la seva edició d’estiu, ja propera a aparèixer.


RESUM

  • Molt bona cuina amb producte de gran qualitat
  • Servei professional i eficient
  • Local confortable i luxós
  • RQP excel·lent
  • Puntuació ponderada = 8,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

dissabte, 15 de juny de 2019


La Clara és un lloc que existeix de fa anys a BCN. Amb una barra ben assortida de tapes a l'entrada i amb sales de restaurant al seu interior. La carta és força àmplia i de caire clàssic.  


La Clara  


Gran Via de les Corts Catalanes, 442  
laclararestaurant.com/ 
Tel.: 932 89 34 60  


Nova trobada de 3(o+)aTaula, però marcada per una absència i estat de salut precari d’un dels altres dos. Vaja que més un «tres», va ser un «ú i mig»

La redacció del post conjunt, és a càrrec del Ricard, mentre que la decisió d’anar-hi, va ser del Jordi. Un cop més buscàvem un clàssic i sense sortir-ne decebuts, tampoc vam sortir fent palmes.

Es tracta del típic local de l’eixample, amb forma de “U”, però ampli i mentre que la pota que correspon a l’entrada, està dedicada a barra i a tapes, l’altre ubica taules, ben vestides i relativament separades.

També disposen de sales en la planta soterrània, que coneixem d’alguna visita anterior. Però aquest cop, van instal·lar-nos a la planta baixa. Vam observar que dirigien a la planta baixa, grups d’aquells que porten una etiqueta penjada, provinents de convencions o de la Fira propera, quan en hi ha.

Que ofereixen a La Clara


La carta és àmplia i en principi amb molts plats que vénen de gust. També conté suggeriments del dia. Us mostrem part de la carta, perquè us feu idees.


També la carta de vins, era prou àmplia. Més del que t’esperes pel lloc. Tot i que en aquesta ocasió i al prendre vi només un dels comensals, vam optar per l’opció a copes.

La nostra tria va ser curta: Uns cervellets a la romana i com segons un turbot a la Santurce, per qui estava al 100x100 de salut i plat únic pel mig malalt a base de lluç al vapor amb verdures. Vam obviar les postres i anar a fer el cafè en una terrassa propera.




Conclusions del lloc 


No podem fer massa crítiques de plats, atès que vam tastar-ne pocs. Però tot el que va arribar, estava correcte i sense trobar-hi cap defecte.

Però hi han coses, que al nostre punt de vista desmereixen un lloc i una d’elles, era que presidia la sala, una TV funcionant (per sort en silenci) i com si això no fos prou greu, amb les noticies d’un canal ranci espanyol.

I això dona molta informació i fins i tot ideologia. Tant dels responsables de posar en funcionament l’aparell i triar el canal, així com del públic, que deu sentir-si a gust veient personatges vomitius com el tal Antonio Garcia Ferreras

Sabem que per alguns això no representa cap problema i llavors ja teniu un lloc més de referència, però per nosaltres, té la seva importància.

I com sempre diem, un restaurant no són sols els plats, sinó un conjunt de complements, que converteixen un àpat amb una trobada agradable i no en un simple #come_cabrón.


RESUM de La Clara

  • Lloc amb bona oferta de plats i ben resolts
  • Carta de tall clàssic
  • Lloc d’èxit, doncs sense menú, Déu ni do l’afluència
  • La RQP no la vam trobar massa correcta.
  • Amb públic habitual, amb un estil que podríem anomenar «negociants»

dissabte, 1 de juny de 2019


Buj Restaurant, és un lloc que segurament ha passat per millors èpoques. Vam anar-hi esperant més i en vam sortir una mica decebuts .  


Buj Restaurant  


Provença, 73  
www.restaurantbuj.com/ 
Tel.: 934 10 13 14  


Restaurant ubicat a l’Eixample Esquerre de Barcelona, al qual vam tenir el privilegi de ser convocats pel sènior del grup dels 3(o+)aTaula. I ja avanço que no va ser pas cap privilegi. Ans al contrari...

Tria, com ja dic, a càrrec del Ricard i redacció conjunta del post a càrrec del Jordi en consens amb la resta del grup.

Local confortable i de tall clàssic amb taules ben vestides i mobiliari de fusta i una excel·lent il·luminació que fan goig d’entrada.

El target de públic que aquell dia vam observar, era el de parroquians del barri d’un nivell mitjà que principalment anaven a gaudir del seu menú executiu de migdia de 20 € en el qual inclouen tot (entrant + peix o carn + postres + beguda + cafè). Potser hauria d’haver sigut aquesta la nostre tria, però acostumem a triar directament de la carta per poder apreciar més la cuina del local.


A més de la carta i d’aquest menú executiu que pot ser una molt bona opció pels plats que vam veure arribar a les altres taules, tenen altres opcions com un menú de degustació i diferents menús de grup.

Pel que fa a la carta de vins, era correcta i amb algunes opcions de proximitat. Ens vam decantar per un bon D.O.Q. Priorat anomenat Que Sí amb garnatxa i carinyena.


I així, la nostra tria pel que fa a entrants que acostumem a compartir, van ser uns calamars a la romana (amb llimona), uns cervellets en tempura (amb llimona) i unes zamburinyes amb ceba potxada (aquestes ja sense llimona). Correctes, però racions minses pel que ens acostumem a trobar amb establiments de tall similar.




I com a principals, l’Esther va demanar-se (amb encert) un carpaccio de bacallà que feia bona fila, i pel Ricard i per a mi, un arròs d’espardenyes (tornem-hi amb la llimona...:-)), amb tant de colorant que el vam acabar batejant com L’arròs de Ciudadanos... I no és que fos dolent, però no esperes això tan artificial d’un lloc clàssic com aquest. I pel meu gust, massa passat de cocció.



I com a postres, dos clàssics entre els clàssics entrant ja a l’Olimp dels viejunos... El cafè irlandès i el gelat de vainilla amb xocolata calenta i nous. He de dir que l’Irish estava a molt bon nivell i em va fer recordar bones èpoques passades...



I el compte, sense cafès, doncs vam decidir anar a una terrassa a fer-los, va quedar per 40 € i pico per cap, 33 € sense begudes. Car tenint en compte sobre tot la qualitat de l’arròs d’espardenyes, i a més, que per la meitat hauríem fet un bon menú.


RESUM

  • Cuina clàssica ratllant el viejunismo
  • Servei distant
  • Local tranquil i confortable
  • RQP elevada
  • Puntuació ponderada = 4,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

dissabte, 18 de maig de 2019

Cruix és un restaurant que ja porta més d'un any obert i és manté recomanable.  Amb plats molt curiosos i preus molt continguts.

Cruix  


Entença, 57  
www.cruixrestaurant.com 
Tel.: 935 25 23 18  


Cruix és un restaurant que va obrir el passat any, amb força soroll mediàtic, però alhora algunes bones crítiques creïbles i li teníem ganes feia temps. Però no havíem aconseguit trobar encara dia, per A o per B, i havent estat ja visitat pel Ricard feia uns mesos, estava bé fer una revisió de la jugada.

Així doncs, finalment vam decidir anar-hi, i vam fer bé, ja us ho avancem, i vam fer nova visita dels “3 (o+) a taula”. Aquest cop la tria va ser feta per l’Esther i escrit per l’Esther, en consens amb tot el grup.

El restaurant Cruix es tracta d’un local allargat, pèl estret, amb decoració senzilla, amb molta fusta, prou lluminós, amb moltes taules però força juntes (massa pel nostre gust, ja que de fet vam interactuar amb les veïnes de taula, que demanaven tenir el nostre postre!) amb una sala que funciona força bé, i amb bon servei, però amb nivell de soroll alt.


Tenen un menú degustació a molt bon preu, de 28 euros, amb 8 plats i 2 postres i una carta no molt llarga, però amb molts plats que venen de gust tastar, i dividida en quatre apartats: barra calenta i freda, arrossos i dolços.

La carta de vins és força senzilla i vam demanar un Perlat, vi DO Montsant, garnatxa, anyada 2016. Correcte.


Ens venien de gust força plats i, de fet, com són petits, en vam poder tastar varis, però vam dir de tornar a tastar la resta i els arrossos, que feien molt bona pinta!

Què vam menjar a Restaurant Cruix?


Com a primers a compartir (en teoria, perquè finalment ho vam acabar compartint tot ...), vam demanar Hummus de remolatxa amb bolets i tartufo, xurros de bacallà amb allioli (platasso del dia! Ens van encantar!), nigiri rus d’ou de tonyina vermella (el més fluix de tots) i croquetes d’ànec pekin (molt bones).






I com a suposats segons plats vam demanar taco daurat de ratjada amb mole d’all negre i lletons de vedella amb cremós de carbassa i chimichurri. Tots dos plats estaven a molt bon nivell. Ens van agradar molt, tot i la sorpresa del taco, que pensàvem ens vindria un tac de peix. Però era taco mexicano. I per repetir ara mateix.



Al final, de fet, ens quedava molt poc espai per postres, però havíem dinat tan bé, que en vam voler demanar, per tastar alguna cosa diferent, que ens imaginàvem podia arribar. Ja pels noms... la carta era bastant cridanera. Ens en venien de gust varis d’ells, i al final en vam demanar un, el Curryoset, que ens va recomanar el cambrer, un gelat de curry verd thai (picant) i mango. I és molt recomanable. Molt diferent i sabors molt ben trobats.



El compte a Cruix


Recordeu que només anàvem dos aquest dia. Preu per cap, aproximadament 30 euros, sense beguda.



RESUM de Cruix

  • Bon nivell de cuina
  • Bon servei
  • Massa soroll
  • Bona RQP
  • Puntuació ponderada = 7,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")