Bacaro
Un espai amb glamour, on gaudir de cuina italiana de gran nivell, amb molt bon producte i tracte encantador.|
Jerusalem 6 darrera la Boqueria... Sense activitat al Face... Sense web localitzada... T. 695 796 066 |
És una sort i un privilegi per un restaurant, estar tant a prop d’un mercat de tanta qualitat com el de La Boqueria. És una sort, però també s’ha de saber gestionar el producte i treballar-lo de forma eficient per aconseguir un nivell d’excel·lència a la cuina com el que aconsegueix la gent d’aquesta taverna veneciana (com algun reconegut crític gastronòmic amb molt bon criteri va definir en el seu dia...). <!--more-->
Envoltat de les obres de reforma de La Boqueria durant els últims anys (masses), ha sabut sobreviure a unes condicions adverses, gràcies en part al gran impacte mediàtic que entre els turistes té aquest mercat proper, però sobre tot, a la qualitat, coneixement i constància a la seva cuina. El seu públic ens va semblar que majoritàriament eren habituals de la casa (tot i que sempre pots trobar algun Conseller perdut...).
Local d’estil rústic i petit amb dues plantes amb mitja dotzena de taules cadascuna envoltades d’un aire d’intimitat que convida a la conversa i a llargues sobretaules, no és tracta pas d’un restaurant italià a l’ús. Ans al contrari, s’aproparia més a un concepte de taverna del nostre país o bé al d’un Bistrot del país veí. Ofereixen plats típics de la seva regió en una carta continguda amb poc més d’una dotzena de plats en la que es barregen entrants amb principals i en la que és complicat arribar a escollir només dos o tres plats, fent necessària una segona o tercera visita per conèixer tota la seva oferta gastronòmica.
Mentre intentàvem posar-nos d’acord en els plats a tastar, ens portaren un Spritz (aperitiu típic italià elaborat amb vi blanc, seltz, i Campari o Aperol), moment que van aprofitar per explicar-nos una mica els plats de la carta i recomanar-nos unes sardines que no estaven a la carta i de las que ja teníem coneixement.
Finalment, la tria va consistir en tres entrants a compartir (sense cullera...) entre els que estaven les molt recomanables i imprescindibles sardines en saor (amb panses i ceba confitada i escabetxades en blanc), uns sandvitxos de moll amb col i pecorino i una crudité de carxofes amb ruca i teula de parmesà.
I uns segons que no vàrem compartir però als que si vam ficar cullera i forquilla i que van ser: uns paccheri amb ragut de bacallà, tomàquets i olives, uns pappardelle amb ragut de senglar i uns passateli amb ceps, ruca i tòfona negra.
Tots ells d’un gran nivell, destacant potser aquest últim, tant pel seu sabor, com per ser el menys habitual (o més desconegut en general) de trobar a la carta. Val a dir que totes les pastes són d’elaboració artesanal pròpia i que els ingredients que les acompanyen són tots de gran qualitat.
Carta de vins curta amb predomini dels italians (lògic). Una ampolla d’un bon Nebbiolo (aquell dia no ens venia de gust un Barolo de los buenos...) va ser suficient per harmonitzar aquest gran dinar.
La carta de postres és reduïda i cantada, i tanmateix són tots ells d’elaboració pròpia. Vàrem escollir un parell per tastar: un tiramisú (bo) i una crostata de ricotta, pera i xocolata (guanyadora per unanimitat aquesta última)
El compte és el que podeu veure a continuació, que ens dona un preu aproximat d’uns 50 € per cap (tenint en compte que només el vi ja pujava a 35 €). No és pas econòmic, però creiem sincerament que és un lloc que almenys un cop s´ha de provar si es vol conèixer una cuina italiana (veneciana en aquest cas) genuïna i de qualitat.
RESUM
