Vivanda
És un bon lloc, del que podem recomanar el seu magnífic pati interior, que llueix especialment les nits de bon temps. El menjar és correcte, tot i que sembla haver tingut temps millors.| Major de Sarrià, 134 www.vivanda.cat T. 932031918 |
Aquesta vuitena trobada dels “3 (o+) a taula” va ser decidida per unanimitat en base a “tir segur”. Però en els restaurants, com en el futbol, no es pot pressuposar mai res d'entrada...
Vivanda, és un mític restaurant de Barcelona, molt upper Diagonal, molt, terrasseta maca i cuina tradicional i bona.
Doncs no sabem si per ja tastat més cops (ho dubtem) per dia rúfol a la terrassa (ho dubtem) amb unes mantes que ens van fer mania inicial, però ben netes ;-), el fet és que vam acabar l'àpat com diu el subtítol. Bé, però pseeee.
El local, l'interior, és senzill però maco, bàsic, sense estridències, amb una terrassa o pati molt maca, de la que podeu veure un detall a la foto de portada i agafada de la seva web.
Carta de menjar prou llargueta, i moltes coses que d'entrada venen de gust. Els experts van triar un bon vi, un Alcor 2010, fet a base d'un cupatge en el que predomina el syrah i la garnatxa i que va estar al seu bon nivell habitual.
Vam triar uns primers per compartir: croquetes de pernil (molt grans i boníssimes –el millor de l’àpat i això ja diu una mica de tot plegat...-), bunyols de bacallà (prou bons, però tampoc eren per tirar coets, potser una mica ressecs) i amanida russa (bona però escassa).
De segons, pèsols amb calamar farcit (bons pèsols però UN calamar i ressec també), peus de porc amb lletons farcits de botifarra (molt bon plat si no fos perquè els lletons estaven eixuts) i tagliata de vaca vella, normaleta, normaleta, per no dir fluixeta.
Els postres no ens cridaven massa, molt tradicionals i tenien pinta de “pesats” i vam demanar unes trufes (que les tenen a part a la carta amb apartat “pel cafè”, juntament amb uns carquinyolis, ergo, uns petit fours que et cobren! Bé de preu, això sí!) que estaven molt bones.
Final. El compte. 40 euros per cap. I amb sensació que no hem sortit satisfets del tot sense haver menjat pas malament, però tampoc tan bé com el recordàvem. En tot cas, creiem que ja no val la pena fer l’excursioneta fins tan amunt per un àpat correcte i prou.
Com RESUM:
