Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 16 d’abril de 2016

Can Miserias. Fins el nom li escau bé…

Can-Miserias-entrada

Can Miserias

Cuina sense cap plat ni elaboració a destacar. Algun plat deficient. Local trist i antiquat. Totalment prescindible.

Compte de Borrell, 106


T. 934547837


La història d'aquest local ens diu que estem davant d’un restaurant gairebé centenari (data dels anys 20 del segle passat) que ha passat per diferents mans fins arribar al passat any en que el van agafar uns antics propietaris i fins fa poc clients, que han posat al fill com a cap de cuina. ... (tot això ho hem llegit a la xarxa, doncs ja sabeu que no fem massa interacció ni preguntes als restaurants).

Fa no masses dies, vam anar a comprovar si podíem compartir  o no les critiques de bons gastrònoms que havíem llegit (Philippe Regol al seu blog Observación Gastronómica o bé Inés Butrón a Atable, entre d’altres) i la conclusió va ser que serà difícil que ens tornin a veure per allà.

És realment xocant comprovar com de distants són les cròniques que d’un determinat lloc es fan d’una forma tan generalitzada, amb la crua realitat del dia a dia, els que ens porta a pensar en l’excessiu poder que arriben a tenir les agències de comunicació (que són finalment les que tallen el bacallà) per elevar a categoria de temple gastronòmic a llocs que ni tan sols podrien competir en una lliga de menús del dia. I quins són els seus motius? Doncs clarament econòmics i mai a favor del potencial client que podrien arribar a tenir aquests restaurants. Si fan bones cròniques i aconsegueixen omplir (tot i que sigui només durant un temps, ja que els clients tampoc són curts de gambals), altres restaurants o empresaris del sector els contractaran per escriure i dir la SEVA veritat, que com el compte del llop, acaba sent poc creïble pels que som aficionats a aquest món de la gastronomia. 

Pel que fa al restaurant en si, vam anar un dijous a migdia a les 14h i en arribar només hi havia un parell de taules que a la poca estona ja van marxar. Ambient i decoració com correspon a un lloc centenari i servei que s'esforça però es queda només en això. 

Pel que fa al menjar, vàrem demanar uns primers a compartir dels apartats de la carta, “Per picar” (croquetes casolanes de pollastre rostit i pernil ibèric), “Entrants” (canelons “de la Iaia”) i un dels suggeriments que tenen escrits a pissarres que deixen damunt les taules, que era un “estofat de cigrons”. Per més inri, els dos primers els vàrem escollir perquè estaven marcats a la carta (i també recomanats pel cambrer) com “ESPECIALITAT”. 


Can-Miserias-croquetas

Can-Miserias-canelons

Can-Miserias-grabanzos

Anem a pams... les croquetes eren d’una pasta eixuta i insípida que amb sort podria figurar en un menú del dia dels senzills, deixant de banda la inexistència de cap ingredient de l’enunciat. Els canelons “de la iaia” eren directament un insult a les nostres avantpassades, i de fet, un de nosaltres va comentar que el gust que tenien, era com el d’aquell paté anomenat “Mina” que segurament alguns de vosaltres recordareu si teniu una edat. I l’estofat de cigrons... majoritàriament va tornar a la cuina... i imagino que no cal afegir res més. 

En fi... provarem a veure si tenim més sort amb els principals, dels quals cadascú va demanar el que més li va venir de gust... a saber: calamars de platja amb ceba (sense cap gràcia o rock and roll que diuen ara, i majoritàriament retornats a la cuina), callos (dels plats recomanats del dia i que tampoc es van acabar, d’eixuts que estaven) i morro de bacallà a la llauna (excessivament salat, amb l’acompanyament d’uns fesols i que va ser l’únic plat que va tornar buit a la cuina). 


Can-Miserias-calamar

Can-Miserias-callos

Can-Miserias-bacalla

Després de tot el que vam tastar, vam decidir no arriscar més i passar directament als cafès, que vam prendre amb presses per marxar ja que començaven a fregir sardines a la cuina, amb una deficient ventilació pel que vam poder apreciar.

El preu? Aquí el veieu... Quasi 40 € per cap per un dinar que, com dèiem abans, costaria de colar en un menú del dia i pagat a preu de carta de restaurant car. Com a reflexió final, us convidem a comparar amb el que vàrem menjar, pagar i gaudir només unes poques setmanes abans al Caelis, que és un restaurant amb estrella dins d’un edifici històric.   


Can-Miserias-compte
Sense postres i amb una única ampolla de vi
RESUM


Cuina sense cap plat ni elaboració a destacar.

Ideal per si voleu estar un dia d'estricte règim (dos terceres parts de l'expedició van patir efectes secundaris no gaire agradables als seus òrgans interns).

Lloc totalment prescindible.


PUNTUACIÓ PONDERADA = 1,0 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")


49 comentaris:

  1. Ostres, preu dels cafés i del vi exagerats, així com de tot. També trobo fora de lloc cobrar servei de pa en un local discret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si... és que no hi ha per on agafar-ho...

      No ens agrada carregar-nos llocs, però és que aquest no hi ha per on salvar-lo... I ja per parlar del cafè, tampoc era massa decent, però és que si ho diem tot, sembla que ens agradi fer sang i ja prou que ens ho hem carregat...

      Salutacions!

      Elimina
    2. gens decent el cafè!! ni res... :-( esther

      Elimina
  2. La foto del plat de cigrons sembla d'un menú d'hospital. I EL caneló, com ben dius, un insult a les iaies del món.
    Hauríeu d'haver anat acompanyats d'algun blocaire :DDDDDD

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O d'algun instagramer, que és "lo k ahora se yeba".... :) :)

      En canvi i pel que sé, el dia de les presentacions (que que tb vaig rebre el mail, però ja passo de guardar-los), tot era perfecció, tot sortia rodó....

      I en canvi el dia que vam anar, era una mica allò de "comer grabanzos cabrones!!"... :)

      Elimina
    2. pepa sí!!! ben cert d'hospital �������� els meus van tornar sencers a cuina. era indecent!! esther

      Elimina
  3. Quan dieu que el plat va tornar a la cuina entenc que no us el vau menjar però el vau pagar íntegrament oi? En aquests casos no es pot dir que no us el menjareu i que voleu demanar alguna altra cosa encara que sigui un bocata de truita a la francesa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just... va ser el plat de bacallà que el Jordi el va consumir totalment (i casualment ell va ser el més perjudicat del grup, amb visites nocturnes al Sr Roca) el que va tornar buit a la cuina dels segons...

      I el que tu dius, té lògica... però caldria entrar en una discussió de perquè el tornem i a partir d'un retorn de plats (i ara parlo per mi), ja no em ve de gust que em cuinin massa cosa més...

      Jo vaig tornar (cosa rara en mi, doncs habitualment "me lo como todo"), el 50% dels callos i dels cigrons vaig picar els grans, procurant no empassar-me gens de la salsa del "estofao".... perquè allò era un "estofao", no pas un estofat...

      Elimina
    2. joan, tota la raó. però mooolta mandra de dir res perquè llavors ja m'aixecaria i marxaria... que és el què volíem en realitat els 3, penso. encara ens esperaven uns segons mmmmm... esther

      Elimina
    3. També sóc del parer que en determinats llocs el que més de gust ve, és aixecar-se i marxar el més aviat possible i reconèixer que t'has equivocat amb l'elecció del lloc. Això de canviar el plat més aviat ho reservo pels restaurants als que penso tornaré, però que no va ser pas el cas... :-( I més que un "estofao" jo ho definiria com "estafao"...

      Elimina
  4. Gràcies per compartir l'experiència. El Ricard sap prou bé, que el seu blog i ara aquest de tres a taula, és un referent per a mi. Des de fa temps, només segueixo les seves recomanacions als restaurants. Tenint en compte que els restaurants sovint son una despesa relativament important, un temps d'oci i cultura que cal aprofitar i gaudir i que a més el control de pes, és una constant, no es pot malmetre el temp, els diners i les il·lusions en mals restaurants.
    Només em queda una reflexió? Vist lo vist? Un mail a l'Agencia Catalana de Consum?
    En aquest país tenim organismes que funcionen bé.
    Cal tenir en compte que tots som co-responsables de la salut de tots... i vosaltres teniu proves de que es malmet...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema Núria, és la feina que porta... I entenc perfectament el que dius....

      Però acabes que ni protestes per mandra....

      En el meu cas vaig patir una mica d'ardor d'estomac, com en sol passar en algun menú "de patacada", tot i que poc sovint... va ser el Jordi el més afectat...

      I merci pels comentaris....!!

      Elimina
    2. No sé si vaig ser el més afectat, però crec que tots tres, prenent després un café com cal a una terrassa, ens preguntàvem com es podien fer tan malament les coses... De totes formes, crec que un mail a la ACC poc faria variar els costums i hàbits adquirits per aquesta gent. Van fer la seva campanya i ara intentaran treure endavant el negoci amb paladars potser menys exigents que els nostres.

      Elimina
  5. Hola Ricard,

    Una mala i cara experiència. Amb 40 euros per cap pots trobar un bon nombre de restaurants on poder menjar sense problemes estomacals.

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant Alfredo!.

      Precisament el dia anterior havia dinat a La Perla (que imagino coneixes) que té la mateixa filosofia de cuina tradicional i local amb poca decoració per no dir gens i vam sortir encantats de veritat.... I és un lloc que recomano a tothom...

      Lo d'aquest lloc és deixadesa... I no haguéssim anat a no ser per la campanya de comunicació que han fet... De fet quan la llegíem de nou, ens dèiem que semblava impossible que parlessin del mateix lloc...

      Salutacions!

      Elimina
    2. Realment, si que són molts els restaurants a Barcelona i rodalies que per aquest preu li donen mil voltes...

      Elimina
    3. exacte!! sense campanya no haguéssim anat.. vamos, per 40 euros HAS DE jalar molt bé!! esther

      Elimina
  6. Buffff..... sap greu de veritat...
    Puc donar fé, que en el seu dia, tot i no ser un "must", va tenir moments de "grandesa", cap als 70. De crio havia anat i més d'una vegada i recordo que en sortien contents... ben menjats i amb postres generosos de l'època (pijama, of course)
    Lo vostre sí que va ser un "must" d'ensopegada.... al proper cuideu bé la triaaaaaaaaaaaa !!!!
    Abraçades i petons per als 3 i molt bona feina !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que passa és que vam anar enganyats.... Si llegeixes les cròniques a les que poso link, ho pintaven ben diferent. Ens imaginaven un retorn al passat pel que fa a la cuina... però no pas a un passat de post guerra...

      El que sap greu és que generin expectatives així ....

      Elimina
    2. No recordo que tinguessin pijama de postres, però no vull ni pensar en el que ens haurien servit... :-)))

      Un passat de post guerra... Bona i gràfica definició...

      Elimina
  7. Respostes
    1. Contents no vam sortir.... Però més que cabrejats , vam sortir estupefactes, esmaperduts.... :)

      Feia una mica de pena mostrar massa indignació, doncs el servei, vam deduir eren els "de sempre" i en el fons som sentimentals.... I al cap i a la fi, són ells que donen la cara, mentre que el nou xef - geni... (crec que format a Hofmann), ves a saber que deu fer...

      Suposem que aquell dia estava "de fiesta", cosa que tampoc justifica res, doncs els plats que vam demanar, són dels que ja estan preparats.... I algún deduïm que de dies... :)

      Elimina
    2. Sentimentals... hahaha.

      Al final, el tíquet hauria de recollir una similitud o equivalència amb les expectatives satisfetes en l'àpat. Quan hi ha una desviació tan important i, per més inri, se't convida a que visitis aquest lloc en publicacions i blogs perque surts boner, la cosa ja és de traca.

      A mi em costa horrors mostrar-me tan insatisfet quan això passa, segurament per 50% timidesa i 50% per haver estat a cuina i saber que allò és un infern. Però està clar que, sense ànim de deificar al client, sortir a menjar fora es un càrrec important en el pressupost d'un i què menys que sentir que la despesa que et casques és raonable amb el que reps.

      Aviam si hi ha més sort a la propera.

      Elimina
    3. Albert, exacte. la RQP és primordial. i si paguem 10 euros per l'apat, diem, mira un menú. no bo, eh??? però pagant 40??? en tot cas, sí som sentimentals!!! jajajaja... i boooooones persones! :-)

      Elimina
  8. Doncs jo havia llegit el post del Phillippe, i no vull semblar un espavilat, però ja vaig pensar que era com a mínim extrany que hagués anat a un lloc així, ja em va semblar que no valia pas la pena anar-lo a provar tenint a prop Can Vilaró. I els preus crec que són exagerats.

    Ramon

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, jo havia llegit una perell de cròniques, inclusa la del PR i per això vaig pensar que valia la pena. :-(

      Elimina
    2. L'has clavat esmentat a Can Vilaró... Tant aquest com La Perla, els tenim tots tres com a referència de la zona per a menjar casolà bo i SALUDABLE. I els preus, són una autèntica anada d'olla en relació a la qualitat que serveixen.

      Elimina
    3. El Philippe, tens raó de que no es mostrava massa excited en la seva crònica.... I jo tampoc personalment anava massa convençut.... Però tant malament no era d'esperar...

      Elimina
  9. Us van donar manejar en mal estat? O només va ser una digestió pesada?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu l'Esther, més aviat va ser digestió pesada (olis i fregits com bé diu). Si arribo a tenir el més mínim dubte que el menjar estava en mal estat, otro gallo cantaría...

      Elimina
    2. Digestió pesada.... però tinc dubtes sobre els cigrons.... Vaig menjar els "grans", evitant la salsa i en lo possible els trossets de carn vermella que surava per allà... (torneu a mirar la foto i veureu que fan molt de fàstic)... El Jordi va menjar-ne més que jo i els símptomes van ser pitjors...

      En tot cas, jo només pesadesa.... però també he de dir que soc difícil d'intoxicar, per experiències passades i en comparació amb els companys de taula...

      Elimina
  10. cecs, pensoq eu en mal estat no estava res. dogestió pesada, per tipus coccions, olis, fregits, etc... penso que anava més per aquí..

    ResponElimina
  11. El La Perla del que parles, Ricard, és el del passeig de l'exposició?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... just... el del Passeig de l'Exposició, no lluny del Xemei....

      Elimina
    2. He passat moltes vegades pel devant i sempre m'ha donat bones vibracions. Passaré un dia d'aquests, a veure què tal!

      Elimina
    3. Èxit garantit... No publico al meu bloc la darrera visita, doncs tinc la publicació reservada pel QF, però lloc garantit, portat familiarment i amb l'orgull de saber que són bons...

      Elimina
  12. Mentre no facin fideus japos com el Miserias, jaja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No...!!!... Demana els canelons que són dels que ja no es troben... I el darrer dia una truita d'escalivada feta comme il faut que encara bavejo... Però tb bacallà, guisats... A la barra ja tenen un aparador que impresiona....

      Elimina
  13. fideus japos nooooo en fan a la perla!! jajaja.... gran lloc! tot i que reconec que jo vaig sortir embafada... és una cuina pesada per mi...

    ResponElimina
  14. Com ja vaig avançar-vos, la meva experiència no va ser tan dolenta. Però clar, això precissament podria ser el pitjor!!! Anar a la presentació de premsa i que després sigui tant diferent és una errada tan gran per part del restaurant. També és cert que només vam coincidir en un plat, el bacallà i encara que era correcte, els he pogut tastar molt millors. Una llàstima perquè experiències com aquestes no ens beneficien a ningú: ni a l'agència, ni al restaurant ni als que provem una cosa que després el client, que es qui paga no pot trobar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per desgràcia, aquest fet de la "realitat paral·lela", és més freqüent del que es pensa... Avui en dia hi han molts cuiners preparats i amb capacitat de fer molt bons plats... I són capaços de fer-ho si estan motivats com pot ser en un acte especial...

      Però llavors arriba el dia a dia... i la duresa del treball, pel que igual no estan ben preparats i passen coses d'aquestes per pura deixadesa ... Jo m'he trobat en més d'un cas amb aquesta realitat paral·lela..

      I fins i tot ho he patit en llocs en que el cuiner em coneixia, en els que jo he anat sense avisar i el cuiner no s'ha assabentat... I tinc alguna anècdota en que passats dos o tres dies, he fet saber al cuiner, via mail privat, la pobre experiència i amb tota "naturalitat", s'ha emprenyat, dient "clar... com no em vas avisar!!".

      En resum... que això de la cuina i la comunicació que la envolta, té molta "misèria"... :)

      Elimina
    2. totalment d'acord amb tu ricard! però llavors seria bo que els crítics no fessin cròniques només de les inauguracions... o és que no m'entero de com va la cosa aquesta? ��

      Elimina
    3. Collons, Ricard... Anar sense avisar!! Ya te vale!!

      Elimina
    4. Responc a l'anònim i a Abuwelove... :)

      El 90% dels que fan crítica, només les fan d'inauguracions i/o convidades...
      Les convidades poden ser per iniciativa del restaurant o agència o ja l'opció més cutre de "autoconvidada".... "Si nos invitas a cenar, te hacemos un reportaje"...

      I (resposta a Abuwelove), si que el paio a sobre es va emprenyar... Aquest cas va ser fort, doncs el tinc documentat amb intercanvi de mails, però no és l'únic. Però quan ho analitzes, tampoc hi ha mala fe... Per ells és el fet habitual... i quan veuen que hi ha gent "fora de control", es descontrolen... :)

      Elimina
    5. Ja parlant seriosament, és molt penós q només s'ho currin quan tenen "convidats". El seu deure com a cuiners és donar-ho tot sempre. Per començar, pels teus clients (que al cap i a la fi son els que et donen de menjar) i en segon lloc (i no menys important) per amor propi. Jo sempre dono per fet que aquesta gent estima la seva professió.

      (Per cert, Ricard, soc Frederic, son amics al Facebook!)

      Elimina
  15. Es increible. Aquest plat de cigrons 11,80 € ? Diria que es el plat amb pitjor RQP que he vist en molts però molt molts anys.
    Rosa Bcn

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé... els cigrons estaven fatal, però aquest plat correspon al que ells van posar com 1/3 de ració.... En aquest aspecte van estar diligents en el sentit de que quan van veure que volíem compartir, ja van portar racions individuals com es pot veure a la foto dels canelons...

      Això no treu que els cigrons fossin molt dolents... :) Però a la foto, pot donar sensació de ració miserable...

      Salutacions!

      Elimina