Can Miserias
Cuina sense cap plat ni elaboració a destacar. Algun plat deficient. Local trist i antiquat. Totalment prescindible.| Compte de Borrell, 106 T. 934547837 |
La història d'aquest local ens diu que estem davant d’un restaurant gairebé centenari (data dels anys 20 del segle passat) que ha passat per diferents mans fins arribar al passat any en que el van agafar uns antics propietaris i fins fa poc clients, que han posat al fill com a cap de cuina. ... (tot això ho hem llegit a la xarxa, doncs ja sabeu que no fem massa interacció ni preguntes als restaurants).
Fa no masses dies, vam anar a comprovar si podíem compartir o no les critiques de bons gastrònoms que havíem llegit (Philippe Regol al seu blog Observación Gastronómica o bé Inés Butrón a Atable, entre d’altres) i la conclusió va ser que serà difícil que ens tornin a veure per allà.
És realment xocant comprovar com de distants són les cròniques que d’un determinat lloc es fan d’una forma tan generalitzada, amb la crua realitat del dia a dia, els que ens porta a pensar en l’excessiu poder que arriben a tenir les agències de comunicació (que són finalment les que tallen el bacallà) per elevar a categoria de temple gastronòmic a llocs que ni tan sols podrien competir en una lliga de menús del dia. I quins són els seus motius? Doncs clarament econòmics i mai a favor del potencial client que podrien arribar a tenir aquests restaurants. Si fan bones cròniques i aconsegueixen omplir (tot i que sigui només durant un temps, ja que els clients tampoc són curts de gambals), altres restaurants o empresaris del sector els contractaran per escriure i dir la SEVA veritat, que com el compte del llop, acaba sent poc creïble pels que som aficionats a aquest món de la gastronomia.
Pel que fa al restaurant en si, vam anar un dijous a migdia a les 14h i en arribar només hi havia un parell de taules que a la poca estona ja van marxar. Ambient i decoració com correspon a un lloc centenari i servei que s'esforça però es queda només en això.
Pel que fa al menjar, vàrem demanar uns primers a compartir dels apartats de la carta, “Per picar” (croquetes casolanes de pollastre rostit i pernil ibèric), “Entrants” (canelons “de la Iaia”) i un dels suggeriments que tenen escrits a pissarres que deixen damunt les taules, que era un “estofat de cigrons”. Per més inri, els dos primers els vàrem escollir perquè estaven marcats a la carta (i també recomanats pel cambrer) com “ESPECIALITAT”.
Anem a pams... les croquetes eren d’una pasta eixuta i insípida que amb sort podria figurar en un menú del dia dels senzills, deixant de banda la inexistència de cap ingredient de l’enunciat. Els canelons “de la iaia” eren directament un insult a les nostres avantpassades, i de fet, un de nosaltres va comentar que el gust que tenien, era com el d’aquell paté anomenat “Mina” que segurament alguns de vosaltres recordareu si teniu una edat. I l’estofat de cigrons... majoritàriament va tornar a la cuina... i imagino que no cal afegir res més.
En fi... provarem a veure si tenim més sort amb els principals, dels quals cadascú va demanar el que més li va venir de gust... a saber: calamars de platja amb ceba (sense cap gràcia o rock and roll que diuen ara, i majoritàriament retornats a la cuina), callos (dels plats recomanats del dia i que tampoc es van acabar, d’eixuts que estaven) i morro de bacallà a la llauna (excessivament salat, amb l’acompanyament d’uns fesols i que va ser l’únic plat que va tornar buit a la cuina).
Després de tot el que vam tastar, vam decidir no arriscar més i passar directament als cafès, que vam prendre amb presses per marxar ja que començaven a fregir sardines a la cuina, amb una deficient ventilació pel que vam poder apreciar.
El preu? Aquí el veieu... Quasi 40 € per cap per un dinar que, com dèiem abans, costaria de colar en un menú del dia i pagat a preu de carta de restaurant car. Com a reflexió final, us convidem a comparar amb el que vàrem menjar, pagar i gaudir només unes poques setmanes abans al Caelis, que és un restaurant amb estrella dins d’un edifici històric.
 |
| Sense postres i amb una única ampolla de vi |
Cuina sense cap plat ni elaboració a destacar.
Ideal per si voleu estar un dia d'estricte règim (dos terceres parts de l'expedició van patir efectes secundaris no gaire agradables als seus òrgans interns).
Lloc totalment prescindible.
PUNTUACIÓ PONDERADA = 1,0 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
