Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 30 d’abril de 2016

La Dama. Ressuscitat i sembla que viurà

La Dama

Un lloc elegant a l'entresol d'un edifici amb caràcter. Elegant i confortable, amb cuina correcta i molt clàssica, tot i que amb tocs de modernitat. 

Avinguda Diagonal, 423 (E. Granados)

www.la-dama.com

T. 932096328


En aquesta ocasió visitàvem el restaurant que seria el desè dels que hem publicat en aquesta web i preteníem que fos algun lloc assenyalat, ja sigui per tradició o per novetat.

La Dama, ha estat molt anys un restaurant de nivell a BCN, ubicat en un entresol senyorial a la cruïlla Diagonal amb Enric Granados. Destacava abans per tenir un porter uniformat a l’entrada de pisos, de manera que era el que conduïa als clients a l’entresol, costum que vam veure que els nous inquilins, han heretat.


La dama de “tota la vida”, era un clàssic entre clàssics, que  just ara fa uns mesos, va tancar bruscament i segons apareixia en la premsa, d’un dia per altre deixant fins i tot les taules parades. I d’aquí va sorgir un projecte per tornar-lo a posar en òrbita. I el projecte va ser de la mà del  Sr. Parrado, conegut pels seus Cañetes i també pel Martinez a Monjuich.

Total que actualment el Sr. Parrado, dona la benvinguda  a la gent i més o menys va fent el ‘pase’  per les taules, abillat amb un barretet de palla, que si a Martinez, pot tenir una certa gràcia, aquí grinyola una mica –al menys als migdies-doncs no quadra massa amb l’ambient de “senyors  de despatx” de la zona i en general amb la joventut deixada enrere.  Però Déu ens guardi de criticar el barret eh?, que en cap cas volem ofendre i com es veu que funcionarà també com cocteleria, ves a saber si aquí ja quadra més.

La carta és curta, però hem de dir que és d’aquelles cartes que tempten a la primera i maleeixes no poder demanar més plats. El dia que vam anar, oferien 9 entrants i 8 plats principals, tant clàssic com poden ser El peix del dia, Llenguado Meunière,  el Chateaubriand, el Carré de xai... També tenen en la secció d’aperitius, oferta interessant com ostres, llamàntol a la catalana, caviar, rillettes d’ànec, tot i que vam obviar aquesta secció.

Els preus no són cars en comparació al local... senyorial, ampli, còmode i amb els plats que estan prou correctes, al menys els 6 que vam demanar. 

Com entrants, vam optar per la crema d’espàrrecs i calamarsons saltejats –realment molt bona-,  l’ou arrebossat a baixa temperatura  amb cansalada i parmentier –més que bo- i el Chicken Lady, que van ser un parell de canelons de pollastre, clàssics i ben resolts tant a nivell de pasta com de farsa.





Com segons vam demanar el  tàrtar de vedella –correcte i amb les seves patates souflé-, “El pollito” -tal com l’anomenen a la carta- i que és un pollastró rostit i amb patates fregides, que estava molt ben aconseguit, dins la lliga de pollastres rostits, però tampoc ens excitem massa, que no deixa de ser un pollastró i les verduretes de temporada. Els tres plats no tenien massa més complicació i van estar prou bé.





Només un dels tres va demanar postres i va acabar prenent un saquets de recuit cruixents, que segons comentari, no oferien res d’especial. El vi va ser un Furvus, que és un vi que sempre brilla per la seva RQP.




Comentar en negatiu que de tot el que vam demanar, l’atzar va fer que dos dels plats no els tinguessin... En concret els popets i una de les postres... 

També en negatiu, la lentitud del servei.... Vam estar 3h al restaurant i d’acord que un dels components va arribar 20 min tard, però igualment 2,5h per un dinar de “primer i segon”, és una brutalitat. Cal suposar que deu ser que la cuina es col·lapsa per falta de rodatge, doncs de cambrers no semblava faltar-ne.

Com que corren veus per la xarxa que demanen als crítics (tot i que nosaltres no en siguem!!) que parlin del servei de cafè, podem dir que en aquesta ocasió, els tres vam comentar de que estava pel damunt dels que se serveixen habitualment i els van acompanyar amb aquestes mini magdalenes, que per cert van resultar molt agradables.




Com resum, podem dir,


Un lloc elegant i molt confortable

Cuina correcta i molt clàssica, tot i que amb algun toc de modernitat

Carta de vins complerta i amb bones referències


PUNTUACIÓ PONDERADA = 7,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")


I en pocs dies segur que podreu llegir a més d’un excited, lloar-lo com si fos el “millor del món mundial”. Estem a l’espera, doncs ens donen molt de morbo, aquestes cròniques extremes .... :)

Vam pagar el que veieu al compte i ens estiràvem els cabells de pensar que feia just 15 dies pagàvem quasi això mateix (i sense postres!), en un local atrotinat que fins i tot el nom ja anuncia misèria i que podeu llegir en el post anterior... #increible