Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dimarts, 28 de juny de 2016

Kotoro... No vam sortir pas contents

Kotoro


Un japonès de nova fornada i de nivell mitjà. Menjar prou correcte, RQP bona, però el servei no tenia el seu dia i no va acabar bé el dinar :(


Ferlandina , 34 

www.kotoro.barcelona

T. 936676011


Aquest tretzena entrega trobada dels “3 (o+) a taula” va estar una mica gafada... hauríem d’haver dit aquell estúpid 12+1. No pel menjar en sí, si no pel tracte. Vam tenir un lamentable “accident”. 

La formació femenina del “3 o +” va recomanar (ejem, comença a tenir mala fama dins el grup...) fer un extra en la cadència quinzenal per dinar al Kotoro. Pensant que tindria molt d’èxit, perquè en la seva primera visita va menjar força bé. 

El local és de l’estil japonès taverna, tirant a fosc, però ampli. I força còmode. 


Carta de menjar llargueta, i força coses que venien de gust. Vam anat triant una mica cadascú i guiats per triar plats diferents d’altres japonesos. 

També tenien un menú diari que, pel què semblava de les altres taules, era el què triava la majoria, per no dir tothom, excepte nosaltres. 



Mentre demanàvem ens van portar uns entrants (quelcom fregit i bo ☺) i el vi triat va ser un blanc (ve de gust ara per temps i amb el menjar japonès), un flor de nit. 



Vam començar amb uns nigiri de peix mantega i trufa negra (molt bons), un cap i pota amb salsa teriyaki i daikon (el toc japo va permetre la secció vegeta menjar-se i gaudir-ne) i broquetes de pell de pollastre, que ens van decepcionar perquè esperàvem que fossin cruixents i amb més sabors (i no destacaven gens, ni per textura ni per sabor). I suposadament estaven a com a plat súper recomanat. 





Vam seguir amb una okonomiyaki (“pizza” japo), que seguíem amb ganes i ja era com compte pendent, però que estava correcta i prou, amb un hotategei (vieires a la planxa amb salsa miso i garotes), que estaven molt soses de sabor i que la garota no la vam trobar enlloc, i un aburi (llagostí panko i crema de formatge envoltat de salmó aburi i ceba amb gingebre) molt bo. 





I tocava acabar amb el hot spicy tuna. Que MAI ens vam menjar... ☹

Cal dir que el servei, fins aquest moment, va ser correcte. Cap meravella de simpatia, però no ho volem ni exigim. I la cadència dels plats també va ser correcte.

Però un cop acabat el penúltim plat, i esperant el hot spicy tuna, varen passar com uns 20 minuts. Ja quelcom impossible d’entendre. Però com estaven xerrant tranquil·lament (tot i que mai ni la cambrera ni la cap de sala –la responsable de tot plegat, al nostre entendre-) li vam dir a la cap de sala que com estava el plat i ens va mirar i articulant gestos va dir que ja venia. Suposadament. Sense articular paraula, fins aquí.

Però varen passar 20 minuts més!!!!! I llavors ja la vam avisar que vingués a taula (creiem que esperar 40 minuts un plat, quan és l’últim, és d’una paciència infinita), perquè ella seguia sense acostar-se ni dir què passava, si hi havia algun problema (que no colava perquè el restaurant no estava ni molt menys ple, ni el servei estressat i les taules feien menú...). Llavors va venir finalment amb el plat i va intentar com justificar que hagués arribat 40 minuts tard. Ens ho va intentar justificar llavors! I ens va intentar "sobornar" dient que no el cobrarien... a sobre. I li vam dir que, es clar (tenim la nostra dignitat) s’emportés el plat (ja havíem fet la digestió, coi). I el pitjor, pensem, a banda de tot l’anterior, que tampoc no va semblar que l’afectés massa el tema. Quan creiem que és una errada brutal. Vàrem detectar un passotisme força indescriptible per algú que treballa en un restaurant de cara al públic i pretén donar un bon servei. És quelcom a fer reflexionar el restaurant.   

Evidentment, el final va ser agre i se't treuen les ganes de tornar a un lloc que podies repetir, per RQP i prou cèntric. 

Final. El compte (sense el hot spicy tuna, per suposat). Per cap uns 21 euros. 



Com resum del lloc:

Zona raval / Sant Antoni. Després pots fer un bon café i donut al Lukumas. 

Menjar correcte. Podria engreixar classe mitjana de japonesos a Bcn.

Servei pèssim. 

Preu molt correcte. Bona RQP


Puntuació ponderada = 5,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

13 comentaris:

  1. sap greu, pq és un lloc per repetir pel tipus/nivell de menjar, inclús per fer menú, si ets per la zona....

    ResponElimina
  2. És un lloc que vull visitar, a risc de toparme amb una situació semblant a la vostra, pero per nivell de cuina sembla que val la pena. Igual que amb el Kitsune (teniu molta review asiàtica ara que ho veig).

    A nivell de japos de gamma mitjana sempre recomano el mateix: Sushi Buigas. Menys elaborat pero qualitat-preu de bandera.

    Llàstima la vostra experiència i s'enten que el tornessiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones Albert,

      M'apunto lo del Sushi Buigas... el nom no promet, però si tu dius que bé, ja saps que ho crec a "pies juntillas"... :)

      I el fet de tornar el plat, jo estic molt sensible al regal a "canvi de".... Es allò de "por 10€ los tengo contentos".

      Elimina
    2. El nom no promet, és cert, però la RQP em sembla molt lloable, més quan estic acostumat a sentir que haig de pagar una tasa nipona pel fet de menjar a un japo. És el nostre restaurant per antonomasia a l'hora de menjar japo a bon preu i els plats que tinc penjat al blog són els que més ens criden l'atenció.

      Entenc que tothom pot tenir algun problema a cuina... potser es van deixar de marxar el plat, qui sap, pero si les formes no ajuden a compensar la errada, malament anem i obviament el soborn del regal son ser praxis habitual (de quina manera ho gestiones sino, a banda de amb una actitud més correcte?)

      Elimina
    3. Cada un resol els descuits com vol o pot... Jo hagués donat ( a la primera) una explicació "normal"... (Ex: "ens hem oblidat") i no passa res...

      El que no pots anar és a veure si "intimides"... :) Perquè per intimidar-me a mi, cal sortir amb els ganivets de cuina... I per intimidar a l'Esther, sortir amb el gabinet jurídic... :) I el Jordi és tant passota, que no sap ni que vol dir intimidació... :)

      Elimina
    4. albert, jo crec que és un lloc que per la ruina val la pena... alomillor quan hi vagis no hi ha el subjecte en qüestió ja... ja diràs!

      Elimina
  3. Una llàstima perquè el menú de diari té un preu molt bo. Si mai hi anés, no demanaria el hot spicy tuna ni la pell de pollastre. :-)

    Salut!

    ResponElimina
  4. Ostres Pepaa... es que "la piel de poyo", no et vull dir de qui va ser la idea demanar-la (només et puc donar com a pista de que va ser caprici de la secció femenina del grup :) ...).

    Però per menjar "piel de poyo", millor a partir d'una bona brasa....

    ResponElimina
  5. jajajaja..... és que jo pensava que seria de brasa!!! sec fan de la piel de poyo!!! :-)

    ResponElimina