Elche. Y con las galletitas de rigor

ELCHE

Lloc que al nostre criteri ha anat a menys i viu ara de turisme llunyà, sense nivell gastronòmic, que deuen arribar-hi, buscant el mot paella.

Carrer de Vila i Vilà, 71

TEL.: 934 41 30 89

http://elcherestaurant.es/

Continuem fen visites a restaurants amb períodicitat quinzenal i el bloc ja comença a oferir varietat de llocs on es pot anar a dinar o sopar amb garanties. Aviat arribarem a 20 de publicats i en tenim de prou recomanables, tot i que el d'avui no aniria pas en aquesta secció. 


Aquest cop tocava la tria a un dels components masculins del grup i no era pas el més vell (ens agrada donar pistes) i es veu que passant un dia pel davant, li va semblar que podria ser un lloc a tastar, i més tenint en compte, que s’ha venut durant molts anys, com un temple dels arrossos. Fins i tot surt en un d'aquells típics i tòpics articles "Best Paella Restaurants in Barcelona", junt amb el Pitarra que vam patir el seu dia.

Just entrats i ubicats a la taula, algun dels components, ja va comentar que semblava com si el rellotge, se’ls hagués aturat ja fa anys. La primera alarma va saltar quan ens van portar l’aperitiu amb aquest estrany color i aspecte...

La segona alarma va ser al mirar la carta de vins... D’entrada té varietat, però amb molts vins ‘popular-històrics’. No cal donar exemples per no ferir sensibilitats, però la cosa ja no pintava massa bé. Per sort hi havia un Morlanda de la DOQ Priorat, que un cop van localitzar al fons – fons d’una nevera, estava en el seu bon nivell habitual.

Com sempre vam demanar per començar,  plats per compartir. Van ser una amanida Timbal de tomàquet, bonítol i alvocat, un assortiment de fregits (sipions, calamars, croquetes, llagostins i bunyols).  Normalment demanem 3, però vam pensar que l’assortiment de fregits, seria prou abundant.

El timbal va ser correcte, suposem que degut a que fer aquest plat malament, ja té delicte, però fins i tot la ventresca de bonítol era correcta. Però l’assortiment ja va ser catastròfic...  Tenim clar que hi han ‘fritangas’ pitjors a BCN, però són llocs on ja no entrem i no t’ho esperes en un restaurant com aquest. Els sipions i els calamars, eren insípids però la secció bunyols i llagostins, ja eren dels “congelaos hoteleria, gama 4”. Vaja, que et poses el llagostí fregit a la boca i no escups, però ja no agafes cap més.

Com plats principals havíem demanat un arròs per dos (no en fan d’individuals) i per complementar i al ser tres, un plat de peix dels recomanats del dia que anava de filets de llobarro. 

L'arròs amb el peix a "banda"

Els filets recomanats... :(

L’arròs dubtàvem entre el negre i el a banda... Per sort vam acabar escollint el segon, doncs el negre que vam veure emplatar, no tenia imatge gens friendly....  L’arròs a banda, va ser correcte, però en menús de menys de 15€, hem menjat arrossos molt millor, però la cassoleta de peix, va ser nefasta... llobarro de granja-granja i amb cocció passada. Vam tastar un dau minúscul cada un dels tres i a la cassola va quedar.

Quan el cambrer va venir a recollir els plats, es va quedar estranyat (tampoc havíem menjat peix de l’arròs a banda) i amb un savoir faire discutible, ens va dir “¿Que no les ha gustao el pescadito?”, rebent per par nostra, la resposta gestual de “no... però tampoc cal que en parlem”.

Ja sabem que molts pensareu que aquestes coses s’han de dir, comentar, etc... Però de veritat creieu que val la pena?. Si s’atreveixen a servir fritanga congelada o un peix que no trobes ni en un menú de 9,50€, creieu que té sentit discutir?. A més t’arrisques a que et vulguin canviar el plat, que encara podem anar a pitjor, o que no et cobrin el plat i et “comprin” per 16€ (a repartir entre 3).

Ja imagineu que no vam demanar postres (fins i tot el cambrer del “no les ha gustao?”, ja va intuir que no em prendríem. Vam dir-li que 3 cafès, que ara que també puntuem aquest apartat, estaven a nivell del lloc i ja el festival va ser quan el mateix cambrer, va aparèixer amb tres galetes i ens les va lliurar amb un alegre “y ahora las galetitas de rigor!”. Penso que sense l’Esther, hagués acabat amb “caballeros”, però per sort no va sonar la paraula.

I vam sortir pràcticament tant capcots, com el dia de Can Miserias, pensant que quina manera d’arruïnar un dinar. Sort que nosaltres acabem donant-hi la volta i amb lo que riem, ja compensa el disgust. Després se’ns va acudir mirar el seu Facebook i vam entendre moltes coses. Si el mireu, entendreu el que volem dir i fins aquí podem dir per no ser massa “faltóns”. 

RESUM

Restaurant amb el rellotge aturat d’any i fins i tot anant al revés

Fregits que són fritangues

Només apte per turisme llunyà i sense cap nivell gastronòmic

#paella_y_sangria

Puntuació ponderada = 3,3 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")