Witty
Restaurant d'hotel, amagat en un carreró sense sortida que dóna al carrer d'en Gignàs, amb bona cuina i sala molt agradable i acollidora. Recomanable.Riudarenes, 7
(un carrer cul de sac que neix al carrer d'en Gignàs)
TEL.: 935 500 885
www.thewittmore.com
Setzena visita ja (com passen els dies...) dels 3(o+) a Taula a una de les noves aperturas d'aquests darrers mesos a Barcelona. Es tracta d’un restaurant situat a l'interior d’un petit i luxós hotel situat al Barri Gòtic de Barcelona, amagat en un petit carreró sense sortida que comença al carrer d'en Gignàs, paral·lel al carrer Ample.
L’interior del restaurant està decorat com una biblioteca amb grans butaques i sofàs, i disposa a més d’una agradable terrassa amb un jardí vertical a on poder fer l’àpat en aquests dies de bon temps. L’únic “inconvenient” si es pot definir així, és que al permetre fumar en aquest espai, el fum pot anar a parar a l’interior de les sales, a on si encara estan menjant, pot arribar a ser molest, com vàrem poder apreciar personalment. Està molt bé que ho permetin, però pensem que haurien de millorar aquest aspecte per no perjudicar als que els hi molesta el fum. I que consti que nosaltres érem els fumadors (això si... fumadors socials i respectuosos)
La cuina compta amb l'assessorament d’Albert Ventura (xef del Coure) i estructuren la carta en tres grans apartats: aperitius (o easy, que diuen ells), entrants (amb molta oferta estiuenca de plats lleugers) i principals, amb clares referències a clàssics de les grans taules (Boeuf Bourguignon, Filet Wellington, Llenguado a la Meunière...). I mentre estudiàvem la carta i ens decidíem, ens van portar un aperitiu de cansalada, mozzarella i tomàquet.
Com habitualment fem, vàrem compartir uns plats per començar i cadascú va demanar de principal el que més li venia de gust. Així els entrants compartits van ser una ensaladilla rusa d’escàndol (de bona que estava), unes croquetes de mida generosa i molt saboroses (pensem que imprescindibles de demanar) i unes rilletes de verat, que tot i ser també molt bona i en la línia dels plats arribats, va provocar discrepàncies en el si del grup, doncs el toc dolç que aportava l'escabetxat amb pastanaga no va a acabar de convèncer...
Vàrem acompanyar el dinar amb un suau Chardonnay del Chablis, escollit d’una carta de vins amb poques, tot i que escollides referències. En tot cas la carta és molt curta i potser pensada per agradar a un públic internacional.
Un lingot de dos xocolates amb gelat per compartir i acontentar al sector femení, van ser les úniques postres demanades. Fixeu-vos per cert en l'encertada i colorista estètica de la vaixella... :-)
I amb els cafès i les petit fours acabarem el dinar d'aquell dia amb l'habitual bonrotllisme del grup, entre el fum de les cigarretes i dels purets tot contaminant les taules veïnes. El compte, arrodonint, va ser de 50 € per cap. Econòmic no és, però creiem que tant l’indret com el nivell de la cuina i l’atenció del servei s’ho mereix.
Com resum del lloc,
