Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 9 de juliol de 2016

Witty. Un altre bon restaurant d'hotel.

Witty-taula

Witty

Restaurant d'hotel, amagat en un carreró sense sortida que dóna al carrer d'en Gignàs, amb bona cuina i sala molt agradable i acollidora. Recomanable.

Riudarenes, 7 
(un carrer cul de sac que neix al carrer d'en Gignàs)
TEL.: 935 500 885
www.thewittmore.com

Setzena visita ja (com passen els dies...) dels 3(o+) a Taula a una de les noves aperturas d'aquests darrers mesos a Barcelona. Es tracta d’un restaurant situat a l'interior d’un petit i luxós hotel situat al Barri Gòtic de Barcelona, amagat en un petit carreró sense sortida que comença al carrer d'en Gignàs, paral·lel al carrer Ample. 


L’interior del restaurant està decorat com una biblioteca amb grans butaques i sofàs, i disposa a més d’una agradable terrassa amb un jardí vertical a on poder fer l’àpat en aquests dies de bon temps. L’únic “inconvenient” si es pot definir així, és que al permetre fumar en aquest espai, el fum pot anar a parar a l’interior de les sales, a on si encara estan menjant, pot arribar a ser molest, com vàrem poder apreciar personalment. Està molt bé que ho permetin, però pensem que haurien de millorar aquest aspecte per no perjudicar als que els hi molesta el fum. I que consti que nosaltres érem els fumadors (això si... fumadors socials i respectuosos) 


Witty-interiorWitty-sala

La cuina compta amb l'assessorament d’Albert Ventura (xef del Coure) i estructuren la carta en tres grans apartats: aperitius (o easy, que diuen ells), entrants (amb molta oferta estiuenca de plats lleugers) i principals, amb clares referències a clàssics de les grans taules (Boeuf Bourguignon, Filet Wellington, Llenguado a la Meunière...). I mentre estudiàvem la carta i ens decidíem, ens van portar un aperitiu de cansalada, mozzarella i tomàquet. 


Witty-aperitiu


Com habitualment fem, vàrem compartir uns plats per començar i cadascú va demanar de principal el que més li venia de gust. Així els entrants compartits van ser una ensaladilla rusa d’escàndol (de bona que estava), unes croquetes de mida generosa i molt saboroses (pensem que imprescindibles de demanar) i unes rilletes de verat, que tot i ser també molt bona i en la línia dels plats arribats, va provocar discrepàncies en el si del grup, doncs el toc dolç que aportava l'escabetxat amb pastanaga no va a acabar de convèncer... 


Witty-croquetasWitty-ensaladilla


Witty-rillettes

I les eleccions dels principals van ser: un roast-beef de vedella (molt bé, tot i que una mica massa contundent de sabor), acompanyat d’una salsa de mostassa i maionesa que va ser compartida per tots tres, juntament amb les patates amb romaní que vàrem demanar com a única guarnició de tots tres principals. Una coquelet rostida (au d’una mida entre un picantó i un pollastre) que no va convèncer a qui la va demanar i finalment, un cebiche de peix blanc que estava esplèndid.


Witty-roast-beef

Witty-pollastre

Witty-cebiche

Vàrem acompanyar el dinar amb un suau Chardonnay del Chablis, escollit d’una carta de vins amb poques, tot i que escollides referències. En tot cas la carta és molt curta i potser pensada per agradar a un públic internacional. 

Un lingot de dos xocolates amb gelat per compartir i acontentar al sector femení, van ser les úniques postres demanades. Fixeu-vos per cert en l'encertada i colorista estètica de la vaixella... :-)


Witty-foursWitty-postres

I amb els cafès i les petit fours acabarem el dinar d'aquell dia amb l'habitual bonrotllisme del grup, entre el fum de les cigarretes i dels purets tot contaminant les taules veïnes. El compte, arrodonint, va ser de 50 € per cap. Econòmic no és, però creiem que tant l’indret com el nivell de la cuina i l’atenció del servei s’ho mereix.  


Witty-compte

Com resum del lloc,


Sala majestuosa per impressionar futuribles

Cuina de nivell

Servei atent (i del país)

RQP correcte pel tipus de restaurant en que ens trobem

Puntuació ponderada = 7,9 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")


7 comentaris:

  1. La vaixella retro-British és una "cucada", molt a joc amb la decoració de la sala. Us ha faltat una foto de la terrassa, o és la part de la dreta de la primera foto?

    Una carta amb gustos per a tothom i amb clàssics però l'ensaladilla fa una pinta espectacular, amb els seus "colines" i tot!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la part de la dreta de la primera imatge. De fet, és un antic pati de llums dels típics d'aquestes construccions, però fet amb molta gràcia.

      Pel que fa a l'ensaladilla, vàrem coincidir tots tres en la seva qualitat.

      Salutacions!!

      Elimina
  2. pepa, l'espai és fantàstic, també l'hotel i el carreró on és l'hotel! i què dir de l'ensaladilla... boníssima! esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la prefereixo sense pernil (que sembla és el que porta per sobra) però fa una pinta de mort, Esther.
      :-)

      Salut!

      Elimina
  3. Pepa, jo també la prefereixo sense pernil, però realment amb pernil del bo per sobre tampoc ens queixarem, oi? ;-) bon dia!

    ResponElimina
  4. He sentit parlar d'ell, encara que més que dels plats, del fet que fos del Xef del Coure. Ja sabeu que a mi m'agraden molt el restaurants dels hotels, normalment, compleixen expectatives amb una molt bona qualitat preu. Veig que aquest segueix aquesta línia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que sé, Lluïsa, ets una veritable experta en restaurants d'hotel... O sigui, que qui millor que tu per donar una opinió d'aquesta mena de restaurants.

      La RQP és correcte, però si li afegeixes l'entorn i el bon servei, aleshores és més que correcte.

      Particularment em va agradar i penso que no pots deixar passar l'oportunitat de conèixer-lo i donar-nos la teva opinió personal.

      Salutacions!!

      Elimina