La barra del Coure
Bona cuina, presentada en plats pensats per a compartir. Ben situat i amb bona RQP, tot i que la barra, no aporta un plus de comoditat.Passatge Marimon 20
www.restaurantcoure.es
Tel. 932 007 532
A falta de només un lloc per arribar a la vintena de restaurants visitats, continuem amb l'actitud conservadora a l’hora de reservar, doncs tampoc és un mes com per fer gaires experiments. I aquest cop li va tocar al Coure d’Albert Ventura, que també és l’assessor gastronòmic del restaurant de l’hotel Witty, que si hi feu clic, podreu llegir la nostre crònica.
Com el restaurant estava tancat per vacances, a l’hora de reservar ja ens van dir que només podia ser a la barra, que a nivell de comunicació quan vas més de dues persones sempre és un problema, però era el que hi havia... Decoració moderna i minimalista, amb una il·luminació més tènue del que seria desitjable per les preferències del grup i una sonoritat una mica massa elevada (la música hauria de ser sempre ambiental i no estar per sobre de les converses).
La carta de la barra, que és diferent i més reduïda que la del restaurant, està estructurada en dos blocs, tot i que pots fer l’àpat directament de qualsevol d’ells. El primer, és com de platets més en pla pica-pica, mentre que el segon són plats més contundents.
La nostra elecció aquell dia va ser compartir uns entrants, que van ser unes croquetes de botifarra del perol i botifarra negre (de les que s’han de menjar espaterrats), una ració d’ensaladilla rusa de ventresca de bonítol (bé) i un plat de fora de la carta de porro confitat, salsa de tofu amb mostassa i tonyina en cru (que a tots tres ens va encantar). A més, ens van donar a tastar unes croquetes de sobrassada que estaven començant a introduir a la carta (complicat escollir entre aquestes i les primeres... totes dues de les millors que es poden tastar a ciutat...).
I els segons, que van ser l’habitual ceviche de peix amb alvocat i ceba tendra, una hamburguesa de vaca, ceba tendre, tomàquet i enciam que el que la va triar, va comentar que havia anat a menys, en comparació a les que recordava d'aquest mateix lloc fa un parell o tres d'anys i uns lletons de vedella amb nyoquis de llimona (espectaculars de sabor i textura, i sorprenents els contrasts cítrics de la llimona i els àcids de les tàperes) que, estranyament, anaven acompanyats d’una parmentier (molt bona).
I les postres (carta curta de la que només tenien un parell de referències si no recordem malament), que es van limitar a una lleugera i refrescant crema de maracujà, amb coco i menta.
I pel que fa al vi (carta excessivament reduïda i amb molt poques referències del país), vàrem acabar prenent un Vespres, vi negre del Montsant, tot i que feia calor i potser venia més de gust un blanc fresquet... ;-) #carnassa_per_anònims
El compte del qual vam oblidar agafar el tiquet, va pujar a poc més de 90 € (30 € i escaig per cap). Haureu doncs, de fer un exercici de fe i creure en la nostre paraula.
Una molt bona RQP si no fos pel detall d’haver de dinar a la incomoditat d’una barra. Els cafès els vàrem prendre fora, al Meatpacking Bistró (un dels 100 millors restaurants de Catalunya, segons la lamentable guia, recentment publicada). Un dia és un dia, oi? I nosaltres no nos mocamos con la màniga... :)
Resum:
