Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 17 de setembre de 2016

Tomax “Sushi de Burgos” a Barcelona

Tomax

Cuina tradicional castellana amb molt bon producte i servei. La RQP és correcta. L'espai és còmode i disposa de reservats.

Loreto, 22

TEL.: 93 345 71 48

www.tomaxbcn.com

Nova trobada dels “3 (o+) a taula”. Aquest cop a un restaurant de cuina castellana, seguint en la línia que portem de buscar llocs per anar sobre segur. Tomax manté el bon nivell, tal i com el recordaven alguns dels integrants, i com indiquen totes les cròniques del restaurant.


El restaurant (que havia estat molts anys al barri de la Trinitat de Barcelona) està actualment on hi havia  “El Dento” i han mantingut tota la decoració i forma del local, inclús en algun cartell segueix el nom anterior. Ens va estranyar... i la decoració potser va en la línia del públic del restaurant, però una mica queca ja.

Carta de menjar força àmplia i sempre amb plats fora de carta, que en vam triar un parell, i molts plats que venen de gust.

Vam escollir un vi negre de la DO Montsant i en concret el El veïnat, un mono-varietal de garnatxa que es va mostrar fresc i equilibrat. La carta de vins no era massa extensa i amb més assortiment espanyol que català, que en aquest cas es pot justificar pel segell de del restaurant, amb cuina d'allà. El pa de la casa, va resultar molt al nostre gust.




I ens varen tapar el “bolso”, que estava allà solet en una cadira i no sabem per què. No ens havia passat mai. Però tampoc vam recordar preguntar-ho i vam dissimular com si sabéssim exactament què passava. Si algú sap per què es fa, que ens il·lustri..



Vam començar amb “pochas” amb cloïsses (molt bones i no ens van clavar tant com ens pensàvem, al ser plat fora de carta), cornes (torreznos) i morcilla d’arròs, el què el maître anomenava sushi de Burgos, que és tot pecat de bo i de colesterol i amanida de tomàquet i tonyina escabetxada (també fora de carta), també de nivell.





I de segons, el sector carnívor (masculí complet) va triar “lechazo” al forn i el sector femení, calamars planxa. Els calamars estaven molt bons, molt bon producte i ben fets. I plat molt abundant. I el “lechazo” va tenir alguna petita crítica, ja que últimament tenim un membre del trio molt i molt exigent... però el global va ser que estava a un nivell alt.






I un canuto de crema exquisit pel cafè, pel sector del trio que menja postres.



Final. El compte. 44 euros per cap. RQP força correcte.



Volem destacar, abans d’acabar, que el servei va ser exquisit. Ho vam dir els tres. Maître excel·lent, aconsellant plats i vins. I la cambrera que vàrem tenir, fantàstica. El què sempre diem, sap greu haver de destacar el què hauria de ser normal, però un 10!

Resum del lloc:


  • Zona upper (tot i que just sota Diagonal)
  • Bon producte i bona cuina
  • Servei fantàstic
  • Ubicat en zona tranquil·la i upper Diagonal (tot i que per pocs metres)
  • RQP correcta
  • Puntuació = 7,90 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

34 comentaris:

  1. No conec aquest restsurant, el tindré present en les meves oracions, fa tot molt de goig i és interessant poguer gaudir d'un bon asado, de tant en quan. Gràcies per les detallades explicacions. Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa uns anys, quan estava a Meridiana i portava el nom "Hermanos Tomás", era un lloc mític, d'aquells que a molta gent cridava, pel contrast entre l'entorn i el tipus de visitants que el freqüentava amb bon poder adquisitiu... Després amb la crisis va començar a desaparèixer una mica del mapa i finalment van passar a Loreto...

      En tot cas la qualitat i el bon servei, s'han mantingut....

      Elimina
  2. Home, doncs jo el trobo un pic pujat de preu. 1,90 per cada "torrezno" i per cada tall de morcilla em sembla excesiu, el preu del lechazo més o menys, però per menjar bon lechazo res com Sepúlveda, en Zute el Mayor o el Figón de Tinín, i de paso fer una passejada per les Hoces del Duratón.
    Sembla bona opció per tastar la cuina veina si no viatges a Castilla.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els lloguers de Loreto són més cars que els del Figon de Tintín..... :)

      Si que hi pobles amb noms estranys..... Heces de Duratón..... aisss.... no que era Hoces....

      Elimina
    2. Hoces, (más de una hoz), que en català no sé com es diu, no és nom de poble, és un accident geogràfic. Com és diu en català???? I no es falç.
      Duratón no el traduIrien, que es el riu.

      Ricard, has de viatjar més pel país veí, que té coses bones :-)

      Salut!

      Elimina
    3. Tens raó que soc un ignorant del país veí... :). L'altre dia mateix, la Marta es feia creus de que mai he trepitjat Saragossa per dir un exemple.... Però de fet tampoc València...

      De molts anys, els viatges "curts", els que es poden fer en cotxe, de sempre els he fet per França... I fins i tot fa uns 15 anys, tenia com costum, passar molts caps de setmana a Montpellier....

      Però prometo intentar fer alguna escapada cap a las Hoces.... :)

      Elimina
    4. Un cap de setmana d'aquests, ja em veig fent de xofer i passejant a Miss Sampere per aquelles llunyanes terres... :-))))

      Elimina
    5. jajajaja..... si no lo veo, NO lo creo! :-)

      Elimina
    6. Però s'ha de pintar de negre si vol emular el mític Driving Miss Daisy (Paseando jordi.... :) )

      Elimina
  3. La foto del bolso tapat és força inquietant! Algú ho havia de dir!


    Frederic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ho has dit.... :)

      Inquietant és la paraula exacta.....

      Elimina
    2. mooooolt frederic!!! quan vaig veure la cambrera amb unes estovalles a les mans sobre el meu bolso, vaig patir. llavors vaig vere que era per la seva seguretat! jaja... deuria pensar que érem pèl marranots dinant.. ;-) noo, és conya, ho deuen fer sempre!

      Elimina
    3. Diu molt poc del lloc (o millor dit, dels seus/seves cambrers/eres) que tapin els bolsos per si de cas cau quelcom a sobre. Això és MOLT cutre.

      Elimina
    4. Doncs puc / podem donar fe de que el tracte va ser dels que al sortir, els tres déiem... "Servei i tracte molt bo".... i ens lamentàvem de que això fos un fet a destacar, quan hauria de ser la normalitat....

      Elimina
    5. Segur que sí, no ho poso pas en dubte, però si no es refien de la seva perícia a l'hora de moure plats de cullera, que ofereixin un lloc segur on penjar-los. Vamos, digo yo.

      Elimina
    6. Igual tenen por de que algun client "haga una papada".... :)

      #queporcquesoc

      Elimina
    7. Realment, la escena va ser molt estranya... Però penso més que ho feien pels comensals que no pas pel servei... És una forma d'evitar possibles disgustos, tot i que tens raó amb que les formes els perden una mica...

      Elimina
    8. molt estrany, perquè la cambrera ho donava per fet que era habitual i cap dels 3 ho havíem vist mai. i ja fa uns anys que rulem... jo no vaig gosar dir res, però se m'escapava el riure. tb penso que e´s més les comensals que pel servei, però sí , és cutrillo!

      Elimina
  4. Vaig estar farà cosa d'un any i realment vaig menjar bé, per posar un però ens van recitar la carta pel que no hi havía opció de saber preus, els reservats molt bé ja que en èpoques de llei seca sempre va bé estar recollit. En quant a la bossa és fàcil entendre, hauran tingut una mala exp. i tapat passa desapercebut. Per cert ni se't passi anar al bistreau d'Angel Leon, sabent com penses igual et cabreges. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Tomàs,

      El tema carta recitada té això.... que no saps el preu i s'ha de confiar en la "no clavada".

      Lo de tapar la bossa, potser si que és d'alguna mala experiència.... I la bossa era de nivell.... :) :)

      I merci per l'advertència que suposo em fas a mi que soc el més "rústic" dels tres.... Però al bistreau Angel Leon.... "no voy, ni me esperan"... :)

      Salut!!

      Elimina
    2. Tomàs, què passa al bistreau del león? ara m'he perdut. jo hi vaig ser....

      Elimina
    3. Imagino que haurà estat o coneixerà la feina que es fa a l'original i aquest és una mica allò de publicitar un cuiner més que una cuina. Puc opinar del primer, però d'aquest he sentit més males crítiques que bones. Haurem d'apropar-nos els tres per poder opinar... ;-)

      Elimina
    4. El primer com bé dius Jordi te un punt, tampoc ens tirem al riu. El d'aquí es una burda copia per turistes i gent que s'al.lotja al "Xino". La primera part de l'apat mala presentació, la segona part millora una mica pero no massa, el postres? totalment millorables. El maridatge totalment prescindible, respeto les gustos del sur, pero menjar tot un apat amb finos i manzanillas....como que no. Tema apart mereix el servei, qualificat o no...no vull entrar en detalls igual em prenen per xenòfob, pero no es de rebut que dominan +/- l'anglés i jo mantenin el meu català...es que ni una paraula.....més aviat alló de..."COMO?". A veure estem en un hotel internacional amb pedigrí...i no hi ha un minim d'atenció als clients natius?. Como que no passa a Moments que +/- passa el tall aixó si sense estridencies, que les Etoiles Michelin sembla que les regalin...Salut senyors i senyora

      Elimina
    5. Tomàs, coincideixo amb el tema servei. jo hi vaig anar i va ser espantós. tens la crònica al bloc del ricard, de fa temps. jo vaig jalar amb vi, passant de maridatge i alguns plats millorables, però altres destacables. sabent a què vas, correcte. però pagues que estàs al "xino mandalin" a pg de gràcia, esclar...

      Elimina
    6. Doncs amb la puntilla del servei, ja veig que no m'hi passaré pas mai... I a mi, el del sud em va sorprendre i encantar (tot i que pel que he escoltat a altres que han anat, ha anat variant molt en el transcurs dels anys).

      Elimina
  5. Havia anat algunes vegades al restaurant que tenien a la Meridiana. Acostumàvem a ser dues persones que portàvem carteres o motxilles. les posavem a una cadira i sempre ens la cubrien amb unes estovalles com les de la foto. deien que, com és un restaurant de plats de cullera, es protegien d'exquitxades accidentals. Suposo que han de continuar amb el mateix costum

    ResponElimina
    Respostes
    1. merci per l'aclariment. un cap allà tapat, ja vaig tenir car que era per això. a veure, amb tota la raó. que segons quin bolso taquis, tela! :-)

      Elimina
    2. però no ho havia vist mai i em va ter gràcia/iuiu

      Elimina
  6. Si aneu per la meseta, preneu nota de tres llocs on també fan bon lechazo:
    Mannix (Campaspero), Maria Eugenia (Peñafiel) i La Venta de Tiermes (Montejo de Tiermes)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci....Bones recomanacions de lechazo.... :)

      Elimina
  7. En diversos restaurants de bon nivell al Japó, ens han tapat el "bolso". De vegades deixat sobre la cadira lliure de la taula, o bé si no sobra cap cadira, ens han posat diversos estris per deixar-lo a sobre (una cistelleta de vímet, una mena de tamburet, una caixa...) sempre de bon gust, és clar, estem parlant de Japó! I sempre totalment cobert per una estovalla o drap de vellut discret. La raó que en van comentar és l'òbvia de protegir la bossa de qualsevol esquitx de menjar al servir o retirar plats, però la principal raó és la de treure de la vista un objecte mundà (relacionat amb els diners) que et pot distreure del plaer i l'art de menjar. Els japonesos són uns cracks, efectivament. Per això en som uns enamorats.
    Xavier.

    ResponElimina