Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 15 d’octubre de 2016

La Perla. Un oasi d'autèntica cuina tradicional


La Perla


Cuina catalana molt recomanable, però només obert de les 9 fins les 17h de dimarts a diumenge, amb gran qualitat del producte i molt bon servei.  

Passeig de l’Exposició, 62
TEL.: 933292052

La Perla és un d’aquells llocs al qual, sense una recomanació explícita, difícilment aniries. Es troba en un carrer poc transitat i, en el cas que hi arribessis a passar, el restaurant no destaca per una entrada que convidi especialment a accedir-hi. En canvi, quan hi has estat i hi has menjat, et preguntes com és que fa tant de temps que no hi has anat o bé, si és el primer cop, et dius: “Com és que he trigat tant a descobrir-lo?”.

Els responsables de La Perla defineixen la seva proposta com a “cuina catalana tradicional” i, alhora, com a “cuina de mercat”, en el sentit literal de l’expressió. Porten cinquanta anys seguint aquesta filosofia i ja hi treballa la tercera generació de la família, amb el Ramon Serra al capdavant de la cuina, juntament amb els seus fills. Sembla, doncs, que no cal patir per la seva continuïtat.

Es tracta d’un local allargat, però no pas estret, en què trobem, a la dreta, unes fileres de taules i, a l’esquerra, una imponent barra, carregada amb expositors que evidencien que hi menjaràs bé. Just al darrere hi ha la cuina, curiosament gran, que dóna pistes inequívoques que és l'ànima del lloc.

No és pas un restaurant de carta curta, sinó que podem gaudir de quasi 30 opcions en la secció “Entrants o Capricis” –ells mateixos l’anomenen així- i de 30 més en la secció de plats principals, que ells anomenen “Recomanats”. La carta s’imprimeix cada dia, d’acord amb l’oferta de mercat, tot i que, evidentment, molts plats es repeteixen.

En tot cas pensem que en un lloc com aquest, cal deixar-se aconsellar pel cap de sala sense cap mena de dubte. I com primers vam compartir (que no cunda el pánico, doncs aquest cop, vam anar 4... es a dir els tres de sempre i una convidada i per això vam demanar més coses)

Uns seitons que estaven com per repetir



Uns ous estrellats amb xistorra, que va ser l’excusa per tastar una xistorra que des de l’expositor i just entrats ens va temptar,



Una ensaladilla russa exigència de la secció femenina dels 3(o+) a Taula



I una truita de samfaina natural



Però la cosa no va quedar aquí, tot i que hagués estat suficient per un dinar suau.... Com segons vam demanar:

Uns peus de porc, molt bons però que amb una mica més de potència (llegir picant), penso encara millorarien.



Un suquet de llobarro, que anava acompanyat de patates i una gamba i un escamarlà de bones dimensions, també podia jugar en la lliga –per cert, reduïda- dels millors suquets, d’aquells que, quan has acabat tot el peix i les patatetes, escures el plat fins no deixar ni una gota de suc.



I el garrinet del que vam demanar dues racions



La secció de vins és la part més fluixa, ja que l’oferta és curta i no molt ben escollida, tot i que això no deixa de ser subjectiu. En un lloc amb la cuina de molt bon nivell, pensem que caldria un assortiment una mica més lluït, però segur que ells deuen tenir els seus motius per no fer-ho. En la secció de postres destaquen les que fan ells mateixos, com el pa de pessic, les creps o les garapinyades, que van ser la nostra tria, juntament amb unes trufes de xocolata per acompanyar el cafè.




En resum, un oasi d'autèntica cuina tradicional catalana en què podreu dinar i també fer esmorzars de forquilla espectaculars. Un patrimoni que no es pot perdre en una Barcelona que ja ha vist com desapareixien massa locals emblemàtics.

El compte ve a pujar cap als 30€ per cap sense comptar el vi que en aquesta ocasió, va anar a part.




RESUM
  • Cuina catalana en la que el producte és el protagonista
  • Tracte i servei, proper, planer i professional
  • Obert de les 9 fins les 17h de dimarts a diumenge
  • Esmorzars de forquilla
  • Una joia gastronòmica a Barcelona a la que desitgem llarga durada
  • Puntuació = 7,50 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

20 comentaris:

  1. Ohhhh!!!!! La Perla!!!! Una Perla de veritat dins la city..... Dues vegades i dos gustassos de dinar..... Certament el local no és exactament "idilic".... però també té un encant especial per autèntic...... un lloc per a menjar de conya i més si sou "triperus"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que per gust, seria un dels 10 en que faria la meva ronda per BCN.... però lo puto bloc, m'ha atrapat i m'obliga a fer descobriments i sortir-ne escaldat de cada 3 cops, 2....

      Però pel meu gust, aniria fent ronda.... Bardeni, Topik, Bacaro, Vilaró, Racó d'en Cesc, Due Spaghi, algun de la saga Shunka, aquest... i alguns que em deixo.... :)

      Elimina
    2. Gran lloc!! És increïble com amb la gran força de les modes i tendències d'una ciutat com Barcelona, encara poden perdurar llocs així... Imagino que almenys una generació més, tindrem sort de gaudir-los. Mes enllà, i malauradament, no sé jo si amb tots els esforços que fem quatre penjats , serà suficient per la seva continuïtat. Per part nostre, farem l'impossible per que així sia.

      Elimina
    3. Ves que no passi com la llei del pèndol i que girin les modes... Ara són molts que han saltat dels precuinats als eferificats i es posen palotes al primer trampantojo que els serveixen...

      Però no t'estranys que d'aquí 10 anys es posin de moda cuines recuperades o el nom que els vulgui dir.... En el circ de la restauració i els seus palmeros, tot és possible....

      #ProvocantAlPutoAnònim.... #titas #titas.... :)

      Elimina
    4. jajaja
      .... provocant!!! esther

      Elimina
    5. Uffff... quan veig l'avis del mòbil dient "anònim", ja l'adrenalina em puja...

      Però no, ets tu... .. De moment no pica.... :)

      Elimina
  2. fantàstic dinar! estic amb la marta. els dos cops he dinat molt bé a la Perla. en tot cas, seguint el debat que heu obert (molt interessant) ja sabeu que a mi em van els dos rollos i que penso que és bo i sa pq la cuina creixi i que subsisteixin els dos estils... ni tot el millor és el tradicional ni tot el millor són trampantojos. hi ha qualitat i merdofa als dos cantons.. jo espero seguir gaudint de tots els tipus de cuina (bona) durant molt temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té tota la raó aquesta tal comequetebebe... :-), tot i que cada cop és més complicat que ens sorprenguin amb la cuina aquesta dels trampantojos i molts cops es limiten a fer barreges imposibles d'ingredients. Sabeu que també són fan d'aquest tipus de cuina, però són molt pocs ja els que ja m'arriben a sorprendre i ilusionar qual nen petit.

      Elimina
    2. molt d'acord jordi!! esperant enigma... ;-) esther

      Elimina
  3. Veig que torneu a juguesca segura. Jo només he tastat els arrosos, i sempre en grup, així que acabem a uns dels menjadors privats que en tenen. El compte, amb begudes, es va als 40€ per cap, però paga la pena per una cuina ben feta i una atenció acurada.

    M'agrada una esferificació de tant en tant, però com la cuina clàssica res. Hi ha plats senzills, com uns peus de porc a la brasa, que no tenen gaire "reinvenció" però deixem als xefs que ho intenten i anirem tastant "innovacions". :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc es que sigui talibà contra la modernitat. En realitat m'agrada jugar el paper d'estar "en contra".

      El que si em molesta, és quan amb l'excusa de trampantojos, no aporten res més que joc...

      Salut!!

      Elimina
  4. Molt d'acord amb tot , pero una critica , per el meu gust la paella amb una cantitat de ceba per mi exagerada , parlo de fa temps , no se si ara es diferent . Salud .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Personalment, no els he tastat els arrossos d'allà (o almenys, paelles), i penso que cap de nosaltres ho ha fet (i si no, de ben segur que em corregiran...). Vaja... que haurem de tornar... :-)

      Elimina
    2. El tema de la ceba sempre és complicat i cada un té el seu punt...

      Jo en aquest tema soc "bi"... i en faig amb ceba i sense... i tot té el seu punt... Són les avantatges de ser "bi"... :)

      Elimina
    3. sergi, jo no els he tastat. però ceba a paella és pecat. ma mare dixit! que és valenciana i fa unes paelles al foc de llenya, que flipes... esther

      Elimina
  5. Ja que veig que t'agraden els eggs i la xistorra, passat un dia per Ravell i acabeu amb un bacallà a la llauna. Jo de moment amb dues gambes de caprici, verdura i planxa vaig que peto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres... com et vaig dir ahir, ara toca recuperar-se.....

      Abraçada!!

      Elimina
  6. Molt bon lloc Ricard, sempre encertes amb el que demanes
    Avui m´han portat al restaurant Estrella al costat de l´Estació de França i encara estic plorant del dinar que ens hem fotut
    Realment espectacular, atenció, cuina i producte
    El recomano sens cap mena de dubte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Sergi..!!

      L'Estrella és un dels meus de referència també. L'he publicat un parell de vegades al bloc i una al QF... i en un reportatge que estic preparant de llocs amb més de 30 anys i amb bona cuina, també sortirà en unes poques setmanes...

      Tal com dius, molt bona cuina i gran atenció...

      Salutacions!!

      Elimina