Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Ipar Txoko. Bon producte en un entorn molt justet


Local molt, molt just, amb menjar de qualitat i RQP correcta si ens atenem als plats, però amb ambient sorollós per l’aglomeració i tipologia de públic   



IPAR Txoko 


Carrer de Mozart, 22 
http://www.ipartxoko.es 
T. 932 18 19 54
Ipar-Txoko-entrada

Trobada número 26 de 3(o+)aTaula i aquesta vegada triava el subsector junior del sector masculí. I a les 13:30 puntuals, entràvem a Ipar Txoko, que amb el nom ja es dedueix que és basc.

De fora no promet massa i fins i tot el cartell trencat del carrer, no dona masses bons presagis.



Ipar-Txoko-cartell

Un cop dins, tampoc ni l’entorn ni l’escenificació (i no cal entrar en detalls) hi ajuda i en canvi trobes que un divendres migdia de novembre, les taules estan totes reservades i algunes amb grups, tot i que no molt nombrosos. I això sense oferir “menú de mediodía”..!.

Avanço que el menjar és de molt bon nivell, dins la lliga de menjar clàssic basc. I veureu la bona pinta d’alguns dels plats a les fotos. D’entrada no ofereixen carta i els plats són cantats per qui fa les funcions, del que habitualment anomenem maître. Les cartes cantades sense preu, solen horroritzar a molta gent, però si el públic segueix acudint, vol dir que no horroritzen la suficient o bé que el lloc mereix confiança, com per no patir el pànic escènic que provoca un maître ensinistrat en escurar butxaques, típic del molts llocs ‘guais’ de nova creació... I podem donar fe de que no és el cas de Ipar Txoco.

Ipar-Txoko-aperitu

Ens van oferir com aperitiu, els típics pinxos de xistorra i com de costum, vam començar compartint 3 plats. Unes sardines confitades i ben acompanyades, una truita de bacallà i unes cloïsses de bona mida en salsa verda. Els tres plats de bon nivell i els vam gaudir plenament.

Ipar-Txoko-sardines

Ipar-Txoko-truita-bacalla

Ipar-Txoko-cloïsses


Com plats principals cada un de nosaltres va triar el que li venia de gust: uns calamars en tinta que va ser el plat menys satisfactori de tots, i a la fotografia encara sembla pitjor, un rap fet a l’estil Orio turbot al mateix estil i els dos al bon nivell típic del peix de qualitat amb un mínim d’intervenció de cuina.

Ipar-Txoko-calamar



Ipar-Txoko-rap


Ipar-Txoko-turbot


La carta de vins prou àmplia i per tant mereix bona nota, que encara puja més si observem que els preus dels vins, són pràcticament a nivell de botiga. Ens vam decantar per un GRESA de la DO Empordà, a base de Garnatxa, Carinyena, Sirà i Cabernet, que com la majoria de vins de la gent de Vinyes d’Olivardots, sol resultar exitós.

Ipar-Txoko-vi-Gresa


Vam prescindir de postres, degut a que ja no teníem massa gana i per escurçar l’estada allà, doncs el soroll començava a ser aclaparador. Aquest va ser el cost que tenint en compte que no vam prendre postres i només una ampolla de vi entre tres, es va quedar en 50 per cap. Per tant el preu mitjà d’aquest lloc, podem fixar-lo en uns 10€ més per cap, si es fan postres i no es va escàs de vi.

Ipar-Txoko-tiquet

I quina és la conclusió final del lloc?. Doncs és una mica difícil de definir... A la pregunta de si tornaríem, el 66,6% del grup, es va definir com “va a ser que no”, degut a motius “ambientals” i no pas gastronòmics... mentre l’altre 33,3%, no es va definir..

I en canvi ens va sorprendre l’èxit del lloc i el que estès pla a vessar. I pensem que deu ser aquest ‘encant’ que tenen els llocs amb aspecte ‘garrulu’ en els que el menjar és bo. Deuen tenir una estranya eròtica, que posa catxondo a tot el públic que n’és fidel. I un argument típic que utilitzen els defensors, és “aquest mateix menjar en un altre lloc, ves a saber el que costaria”.

I si que segurament costaria una mica més, però no pas tant com per donar el valor que donen a aquests llocs... Com que els plats principals, van anar de peix, si el comparem amb llocs com Estimar, si que el trobem econòmic, però tampoc cal anar de Sant Pere a Sant Pau. Vaja, que hi han d’haver gustos per tot i contents de que tinguin el seu públic.

RESUM

  • Local molt, molt just
  • Menjar de qualitat
  • RQP correcta si ens atenem als plats
  • Soroll molest per l’aglomeració i tipologia de públic
  • Puntuació ponderada = 6,6 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

27 comentaris:

  1. Com ja saps es un dels restaurants que per un motiu o un altra vaig un cop quan toca. Té el seu públic molt fidel per això no necessita diríem una mà de pintura.Lloc incòmode, sorollós i en desagrada la fórmula del bel canto pel que fa a la carta, formula bastant normal en aquest tipus de locals bascos com també fa el del carrer València. Per al meu gust, molt millor l'Irati i no deixarem de anomenar l'Igueldo que vaig tenir el plaer d'anar divendres, aquests dos si m'agrada anar de quan en quan. Bon diumenge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si... totalment d'acord .

      Irati el conec només de nom i Igueldo m'agrada molt.

      Per la meva part i utilitzant la dita que coincideix amb el teu nom... "una vez i no más com Sant Tomàs"... :)

      Salutacions!

      Elimina
    2. coincidido en tot, Ricard. Irati no he estat, Igueldo molt bé i al Txoco no tornaré....

      Elimina
    3. Penso que no són comparables Igueldo i aquest... Juguen en lligues diferents.
      De l'altre, potser que anem un dia per opinar, no?

      I a mi si que m'agradaria tornar en horari normal i a tastar el txuleton del qual he sentit meravelles...

      Elimina
    4. Que entens per horari normal?

      A mig matí?

      :) :)

      Elimina
    5. Jordi, per què creus que Igueldo i Txoco juguen en lligues diferents? el preu és similar i el producte també... llavors a un trien tenir un local ben maco i fer les coses d'una manera i els altres d'una altra. però entenc que no són pas lligues diferents, si no la mateixa i aposten per coses diferents. són el barça i el madrid i guanya igueldo! ;-)

      Elimina
    6. Anem a pams... Horari "normal" seria per a mi el que vàrem fer l'altre dia, en el que acabes de dinar quan arriben les hordes de bàrbars.

      I penso que són lligues diferents bàsicament per l'ambientació i les quantitats de les racions. Per posar un exemple, uns calamars com els que vas demanar, a Igueldo els haurien dividit per dos o fins i tot per tres. A Ipar-Txoco van els homenots, mentre que el públic d'Igueldo és més, per di-ho de forma elegant, refinat. I saps que jo també triaria Igueldo per anar amb companyia femenina i mai se m'acudiria portar a una damisela a una tasca com aquella.

      I ja que em poses el símil futbolístic, seria més apropiat comparar-los amb Reial Societat i Athletic de Bilbao. Quin és quin, ho deixo pels futboleros com tu...

      Elimina
    7. per tant, estàs amb mi... juguen a la mateixa lliga i trien fer-ho de forma diferent. un juga al patadón i l'altre més combinat el joc ;-) en les racions no estic tan d'acord. he estat als dos i les racions de l'igueldo no són pas minses....

      Elimina
    8. No puc discutir amb tu de futbol... no és just...

      Elimina
    9. jajaja.... forma elegant de deixar-me per impossible! ets tot un senyor! :-)

      Elimina
    10. Jo (que no soc un senyor), ja sabeu que en penso....

      En primer lloc, mai vaig amb colla d'homenots i per tant el possible ús de Ipar, em queda llunyà.... Pel que fa als preus, els ordres de magnitud, no són tant diferents.... Allà vam pagar 50, sense postres i escassos de vi, que amb mitja ampolla per cap i mitjos postres, haguéssim, anat a 60€... Per 10/15€més a Gorria, menjo en una altre dimensió i amb l'aparca cotxes, m'estalvio el parking... I amb una mica més a Estimar, menjo entre ambient més refinat i amb el plus de picar-me amb la Gotanegra... :) :)

      Elimina
    11. totalment d'acord ricard! jo tampoc vaig mai amb honenots!! ������ esther

      Elimina
    12. I nosaltres què som Esther? Lliris del camp? Papallones?

      Vaig al racó de plorar...

      Elimina
    13. jajaja.... sou homes gets i dress, jordi! :-) no homenots qualsevols.... jajaja

      Elimina
  2. Això de la carta cantada també ha fan (o feien) al Serrallo a Ca l'Eulalia i no és pas basco, és cuina marinera. Pot ser una opció per adaptar la cuina al mercat...
    Veig que massa soroll, només ha faltat una foto del terra amb les serradures :-DDDD

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa, la carta cantada és un pal! però les serradores no serien el pitjor que vam veure allà... OMG!

      Elimina
    2. No te "vallas de la lengua" Esther.... :) :)

      Que tindrem demanda.....

      Elimina
    3. Avui amb les noves tecnologies es inaceptable que no imprimexin una o dugues cartas diferents cada dia si volen aleshores no es aceptable la "carta cantada" amb uns preus que no desconeixes
      Jo no torno als llocs que tenen tota o una gran part de carta cantada
      I volsatres ho hauriau de dir en VEU MOLT ALTA

      Elimina
    4. Bé... nosaltres si una cosa no ens agrada, prou que ho diem. Però el tema de cantar o no carta, si ja anem en un lloc que sabem que funciona així, tampoc anem a buscar gresca...

      En el meu cas, un dels meus llocs de referència, la carta sempre és cantada i ja hi vaig confiant en que cap plat se surt de la gamma habitual... I mai he tingut cap ensurt...

      Lo important és saber-ho i si a un no li agrada, doncs no va. En tot cas imagino que si algú diu que ho vol en paper, alguna alternativa deuen tenir....

      Elimina
    5. em portaré bé... �� esther

      Elimina
  3. Hi he anat un parell de cops (ara fa temps), sempre producte de bona qualitat i ben cuinat (la truita de bacallà molt bona) en ambient sorollós.
    La carta cantada...n'hi han un bon grapat d'aquests. Heu estat a Casa Lucio de Barcelona?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... fins i tot el vaig publicar al QF fa uns mesos, però en una visita posterior, em va donar la sensació de que havia canviat de mans.... Hi havien dos nois voluntariosos, que em van explicar que "tot era igual", però ara estaven ells....

      Igual no és ben bé així, però no va ser el mateix que quan hi havia el "titular"...

      Un del que en soc client i la carta és cantada (i molt ben cantada), és l'Estrella al Born, tant desconegut com recomanable...

      Salutacions!

      Elimina
    2. La truita de bacallà estava top!!! a l'estrella hi vaig estar fa mooolt. seria hora que anés tornant... oi Ricard? ;-)
      el casa lucio el tenia pendent, veig que ja no cal, oi?

      Elimina
  4. Es un joc per fer una truita de bacallà, unes xistorres i un xuleton si estàs de pas per la zona i et bé de gust alguna cosa així
    Es menja bé, però no es pot demanar gaire més
    Igueldo molt millor, i el Sagardi del Palau de Mar també molt per sobre, inclós amb la carn
    El Estrella al Born, tema apart... quin crack aquello home

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó amb lo de crack pel Jordi de l'Estrella i a més amb aquella senzillesa que explica les coses, quan parles amb ell.... No fa massa li vaig fer una entrevista per un article que sortirà al QF de restaurants amb pedigrí i que no han canviat de propietaris...

      Salutacions Sergi!

      Elimina