Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 26 de novembre de 2016

Ipar Txoko. Bon producte en un entorn molt justet


Local molt, molt just, amb menjar de qualitat i RQP correcta si ens atenem als plats, però amb ambient sorollós per l’aglomeració i tipologia de públic   



IPAR Txoko 


Carrer de Mozart, 22 
http://www.ipartxoko.es 
T. 932 18 19 54
Ipar-Txoko-entrada

Trobada número 26 de 3(o+)aTaula i aquesta vegada triava el subsector junior del sector masculí. I a les 13:30 puntuals, entràvem a Ipar Txoko, que amb el nom ja es dedueix que és basc.

De fora no promet massa i fins i tot el cartell trencat del carrer, no dona masses bons presagis.



Ipar-Txoko-cartell

Un cop dins, tampoc ni l’entorn ni l’escenificació (i no cal entrar en detalls) hi ajuda i en canvi trobes que un divendres migdia de novembre, les taules estan totes reservades i algunes amb grups, tot i que no molt nombrosos. I això sense oferir “menú de mediodía”..!.

Avanço que el menjar és de molt bon nivell, dins la lliga de menjar clàssic basc. I veureu la bona pinta d’alguns dels plats a les fotos. D’entrada no ofereixen carta i els plats són cantats per qui fa les funcions, del que habitualment anomenem maître. Les cartes cantades sense preu, solen horroritzar a molta gent, però si el públic segueix acudint, vol dir que no horroritzen la suficient o bé que el lloc mereix confiança, com per no patir el pànic escènic que provoca un maître ensinistrat en escurar butxaques, típic del molts llocs ‘guais’ de nova creació... I podem donar fe de que no és el cas de Ipar Txoco.

Ipar-Txoko-aperitu

Ens van oferir com aperitiu, els típics pinxos de xistorra i com de costum, vam començar compartint 3 plats. Unes sardines confitades i ben acompanyades, una truita de bacallà i unes cloïsses de bona mida en salsa verda. Els tres plats de bon nivell i els vam gaudir plenament.

Ipar-Txoko-sardines

Ipar-Txoko-truita-bacalla

Ipar-Txoko-cloïsses


Com plats principals cada un de nosaltres va triar el que li venia de gust: uns calamars en tinta que va ser el plat menys satisfactori de tots, i a la fotografia encara sembla pitjor, un rap fet a l’estil Orio turbot al mateix estil i els dos al bon nivell típic del peix de qualitat amb un mínim d’intervenció de cuina.

Ipar-Txoko-calamar



Ipar-Txoko-rap


Ipar-Txoko-turbot


La carta de vins prou àmplia i per tant mereix bona nota, que encara puja més si observem que els preus dels vins, són pràcticament a nivell de botiga. Ens vam decantar per un GRESA de la DO Empordà, a base de Garnatxa, Carinyena, Sirà i Cabernet, que com la majoria de vins de la gent de Vinyes d’Olivardots, sol resultar exitós.

Ipar-Txoko-vi-Gresa


Vam prescindir de postres, degut a que ja no teníem massa gana i per escurçar l’estada allà, doncs el soroll començava a ser aclaparador. Aquest va ser el cost que tenint en compte que no vam prendre postres i només una ampolla de vi entre tres, es va quedar en 50 per cap. Per tant el preu mitjà d’aquest lloc, podem fixar-lo en uns 10€ més per cap, si es fan postres i no es va escàs de vi.

Ipar-Txoko-tiquet

I quina és la conclusió final del lloc?. Doncs és una mica difícil de definir... A la pregunta de si tornaríem, el 66,6% del grup, es va definir com “va a ser que no”, degut a motius “ambientals” i no pas gastronòmics... mentre l’altre 33,3%, no es va definir..

I en canvi ens va sorprendre l’èxit del lloc i el que estès pla a vessar. I pensem que deu ser aquest ‘encant’ que tenen els llocs amb aspecte ‘garrulu’ en els que el menjar és bo. Deuen tenir una estranya eròtica, que posa catxondo a tot el públic que n’és fidel. I un argument típic que utilitzen els defensors, és “aquest mateix menjar en un altre lloc, ves a saber el que costaria”.

I si que segurament costaria una mica més, però no pas tant com per donar el valor que donen a aquests llocs... Com que els plats principals, van anar de peix, si el comparem amb llocs com Estimar, si que el trobem econòmic, però tampoc cal anar de Sant Pere a Sant Pau. Vaja, que hi han d’haver gustos per tot i contents de que tinguin el seu públic.

RESUM

  • Local molt, molt just
  • Menjar de qualitat
  • RQP correcta si ens atenem als plats
  • Soroll molest per l’aglomeració i tipologia de públic
  • Puntuació ponderada = 6,6 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")