Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 24 de desembre de 2016

Gresca. Li proven bé els canvis


Un dels restaurants recomanables de Barcelona i que fan quedar sempre bé. Cuina de mercat contemporània a càrrec d’un dels xefs reconeguts de la ciutat.  


GRESCA  


Provença, 230  
gresca.net 
TEL.: 934 516 193  





Si en una cosa coincidim tots tres integrants del grup (entre d’altres moltes que no enumerarem aquí), és en el gran esperit nadalenc i familiar que ens envolta quan arriben aquestes dates... Només és un aclariment per al post d’avui, que casualment coincideix amb una de les dates més representatives i emocionants amb les que ens trobem al llarg de l’any, i de la qual gaudim i xalem com ànimes pures i innocents que som tots tres. Som conscients que això no ve al cas, però hem considerat convenient remarcar aquest fet, per donar-li un caire més nadalenc a aquest post d’avui...


El restaurant que avui destaquem, situat a la Dreta de l’Eixample barceloní, ja era conegut per tots tres (com ja ha sigut el cas d’algun altre comentat al nostre bloc), però no per això podíem deixar de banda visitar i comentar un dels llocs que més ens havia agradat per separat i en aquesta ocasió, en conjunt.

Petit local amb poques taules, en un ambient modern i minimalista, amb una separació generosa entre elles, que fa que els àpats transcorrin en un agradable i càlid ambient. Des de fa uns pocs mesos, compten amb un nou espai en format bar de vins (Gresca Bar) que completa el local en forma de U, al final del qual es situa la cuina oberta. Anàvem ja amb l’idea de demanar el menú de migdia, més adient i equilibrat per un dinar entre setmana .


Tot i que també tenen altres dos menús degustació en format curt i llarg, que també venien de gust, però vam ser prudents i vam optar per la fórmula menú migdia.

Mentre esperàvem i fèiem l’elecció del vi ens portaren uns aperitius de galetes de parmesà. El vi que vam escollir, va ser un un DO Montsant, anomenat SiurAlta, que va ser lloat amb la contenció habitual que caracteritza al sector sènior del grup, que al ser requerit per la persona que feia de sommelier, sobre els coneixements dels vins naturals que teníem, va respondre amb un gèlid i al mateix temps irònic: “ens agraden els "artificials", però és per canviar...”


Els entrants disponibles aquella setmana al menú migdia, van ser una amanida de salmó i burrata, elecció (com no) del sector femení, i un farcellet de col amb botifarra del perol, amb cullera per poder agafar tot el brou que l’acompanyava.


I els principals, que van ser un peix amb verdures (lluç tocava aquell dia) i un espectacular carré de xai i que substituïa a l’entrama de vedella amb patates anunciada al menú.


I les postres, una de pinya i una de xocolata, ambdues de gran nivell de qualitat i presentació.


El compte, que és just el que s’anunciava al menú (21 € sense incloure begudes), va ser de gairebé 35 € per cap, cafès, vi, aigua i aperitius inclosos.



RESUM

  • Un dels restaurants recomanables de Barcelona i que fan quedar sempre bé, tant pel seu menú de migdia, com per l'opció barra, com pels menús de degustació
  • Cuina de mercat contemporània a càrrec d’un dels xefs reconeguts de la ciutat
  • Menú de migdia de bon nivell i bona RQP
  • Servei agradable i eficient
  • Imprescindible reserva pel que fa al restaurant. A la zona barra, no accepten
  • Puntuació ponderada = 8,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

29 comentaris:

  1. amb ganes de tornar a fer un degustació i al gresca bar!! esther

    ResponElimina
  2. Una mica si que frena el fet de no poder reservar a la part bar. Però tampoc es pot fer a d'altres com Bardeni i bé que hem anat... :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però el fet d'haver d'anar a les 20:30 per assegurar-se plaça, a mi em fa una mica de mandra... I arriscar-me a esperar segon torn, encara més... De totes maneres, un dia m'hi escaparé....

      Elimina
    2. migdia ho veig més factible... 13.30h allà! assegurant... :-) esther

      Elimina
  3. A nosaltres ens encanta, RQP imbatible! Per cert, bon nadal a tothom!!

    Frederic

    ResponElimina
  4. És un problema això de poguer reservar doncs, com tu, sóc molt formal amb aquestes coses. M'agradat molt el vi natural, és molt natural, jeje.
    Gràcies pels comentaris, té tot molt bona pinta i queda pendent en breu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es que el vi natural, és així.... "natural".... com jo.... :)

      Elimina
    2. jaja... menys la sommelier, pobra. feia cara de no entendre res!! esther

      Elimina
  5. Bon Sant Esteve. Casualitats de la vida un bon amic amb establiment proper i que comparteix nom (Rafa) abans de la nova obertura erem bastant assidus. Quan va obrir el Bar vam anar a provar que ens deparava menjar en una barra o en una cadira estreta, jo que no sóc amant d'incomoditats diré d'era estret de collins !!! i això que al final de la barra hi ha com una mena de tu i jo per a 4 que no està malament. Quant al menjar diré que els calamars estaven plens de sorra i que el sommelier com diu Ricard que s'ho faci mirar, Crec que es diu Jordi, es comporta com una espècie de Déu superior que darrere de les ulleres de pasta et mira volent dir "que demana aquest ara" incomprensible que li demanis un vi del 66 i no tingui la decència de decantar-lo. En fi el meu amic va marxar cabrejat i hem tornat al lloc proper de sempre a prendre un vi i unes tapes. Dir també que estaba a reventar i que si tens influencia....reservar, reserva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo influència poca... vull dir que de reservar res, de res.... Del món de la restauració que em bellugo, pensa que els que em coneixen, podrien comptar-se amb els dits de les dues mans i en sobrarien...

      Es possible que algun em conegui i faci veure que no, degut a la meva (mala) fama de que no vull massa interacció als restaurants... :) . I com que el món aquest, en general no és brillant, més d'un em veu com un enemic, al considerar-me "no controlable"... Per ells és més còmode el "come gratis cabrón y escribe bien de nosotros!".

      En un restaurant guai, amb xef en general absent i amb fama de peix... La pava responsable del local, es va mig emprenyar amb mi, quan després d'haver pagat, els vaig avisar que aniria un fotògraf, per fer un reportatge en un lloc en que col·laboro... "Com és que no ha avisat a l'entrar?" em va dir... I això va donar lloc a un diàleg tens que quasi acaba malament...

      Per cert.... l'anècdota amb el sommelier que explico aquí, va ser amb sommelier femenina i amb accent estranger... Però aquesta burreria sommeliera, és molt freqüent avui en dia... No deixa de ser una extensió del tonto, que es pensa que la resta del món són tontos... Però es troba menys tonto, perquè ha fet curset de sommelier.... I és el que sempre diem... #averetudiao alguna cosa seriosa :)

      Elimina
    2. Sé que et costarà de creure, però ni em vaig fixar en si era rossa.... :) Una noia alta, amb accent estranger...

      Un ja té una edat i la manca d'interès provoca aquestes coses... Una mica com em passa amb els cotxes, que quan em pregunten el model, no el sé mai...

      Elimina
    3. Jo no sé el model, pero si... era rosa... ;-)

      Elimina
  6. A veure la noia rossa amb pinta de països de l,est, que jo sàpiga no es somelier... Però.vete tu a saber. En quan a la persona que et va cobrar, és la dona del Rafa O sea la mestressa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per això al meu post, ja poso "la persona que fa les tasques de sommelier".... :)

      En tot cas ens volia alliçonar de vins naturals versus artificials....

      I no em vaig fixar amb més detalls del servei... De fet ni amb que la presumpta sommelier fos rossa, tot i que si vaig notar l'accent estranger...

      Elimina
    2. Aquesta noia estava abans al Disfrutar.

      Elimina
    3. Joder... les desgràcies no venen mai juntes.....

      El dia que vaig patir Disfrutar, em va tocar una de tatuada i crec foradada (tema piercings)

      Elimina
    4. Els piercings i els tatuatges son per molar. Tu i jo, com no en portem, no molem. Eso es asín.

      Elimina
    5. Per cert, nosaltres també vam patir el Disdrutar (sobre tot la meva dona, que em va convidar, hahaha). Alguns plats estaven bé, les coses com son, però entre que anaven a tota llet i no et deixaven "disfrutar" i la lamentable tarta al whisky (vam marxar d'allà amb pudor a whiskazo a les mans), no tenim un gran record.

      Elimina
    6. Si... com és evident hi han plats que estan bé, però haver de riure els gràcies als trampantojos, la veritat és que em fa mandra... Són llocs que s'hi ha d'anar predisposat...

      Es una mica com anar a una "casa del terror", sense tenir por ni ganes d'espantar-se... que et surt un actor fent de fantasma i dius "Déu nos en guard", en lloc de xisclar i "poner-se muy loca"...

      Però clar... si ja entres allà, dient "com disfrutarem!", "quines sorpreses ens mostraran", i més si ja de naturalesa et surt i penja ja una mica la llengua, llavors, exciteds total....

      Elimina
  7. Ricard les noies mai saps de quin color tenen els cabells..... el cert es que el nivel d'exigencia es tan i tan baix, degut a que molta gent no sap cuinar (ni vol) que amb una bona presentación i poco más arrives a sentir allò de ..ummm que bueno!!!
    Salut i bones festes a tothom

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva primera resposta, volia anar en aquest sentit de la ignorància del color :)
      Però m'he reprimit per no donar munició a algun personatge (dit en sentit basòfia) que en alguna ocasió m'ataca de misògen.... :)

      Bones festes també!!

      Elimina
    2. la que feia de tasques de sommelier era rossa i accent estranger (no em feu dir d'on) i la noia dona del cuiner, molt maca i agradable. del nou tipus de cambrers molons amb tatus, pelos, barbes gihadistes i forats, dóna per un post sencer... �� esthee

      Elimina
  8. Bones festes a tothom!
    Sembla que la barra té plats més apetibles pel que comenteu. Serà qüestió d'esperar que feu la visita i ens expliqueu. Pot ser heu de canviar comoditat per llibertat d'elecció.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones festes també!!

      La barra, que de fet és carta, permet molta més variació i pot ser més atrevida que és una de les gràcies que tenia el Gresca abans... Tenia una secció específica de 3/4 plats tipus llengua, lletons, etc...

      A la propera vull anar a la barra...

      Salut!!

      Elimina