Cuina elaborada i platets de bon nivell. Però amb carta limitada i poques possibilitats d'elecció. RQP correcte..
Gir inesperat i radical en la tria de restaurant, per part del sector femení del grup, que ens va portar a una de les últimes inauguracions a la ciutat de Barcelona.
Al carrer Bailèn i a tocar de la Diagonal, han obert fa poques setmanes una nova taverna gastronòmica (sembla ser que ara toca posar aquest mot...) en un local en el qual ens trobem d’entrada amb una llarga barra i unes poques taules al final d’aquesta, amb una decoració en la que predominen la fusta i l’estil modern i desenfadat que ja és un clàssic de tendència actual, amb les seves taules despullades (absència d’estovalles i tovallons de paper).
El seu tret diferencial, segons resa l’apartat “filosofia” de la seva web, és l’elaboració de plats de “Mar i Muntanya” tant característics del nostre país, en els quals es barregen components i sabors provinents tant del camp com del mar. Això seria la teoria, perquè a la pràctica, són només dos plats els que tenen aquest denominador comú. La resta de la carta la divideixen en “Aperitius”, “De l’horta”, “Del mar” i “De la muntanya”, a banda de l’apartat de les postres. I en cadascuna de les categories anomenades (tret de la d’aperitius) poques possibilitats d’elecció. De fet i com pot veure’s, tan sols dos de cada...
Pel que fa als vins, que els anuncien com “Km-0”, tret de l’habitual conya entre nosaltres amb si els vins eren de la D.O. Diagonal o no, correcte i amb referències exclusivament del país, i com no podia ser d’una altra manera, amb algun de biodinàmic i ecològic. El vi escollit a imatge i semblança del component sènior, va ser un “Pocasolta” de la D.O. Conca de Barberà, que tampoc va provocar gaire entusiasme.
La nostra elecció pel que al menú, i recomanats pel cap de sala, va ser la de compartir tots els plats. Així, van anar arribant tres molt bones croquetes mar i muntanya amb una mica de maionesa de safrà, un parell de coca de formatge i verdures de temporada (també va ser prou lloada), uns porros, escabetx i “migas” d’herbes aromàtiques (no ens va fer el pes a cap de nosaltres), un verat, escabetx de cítrics i verdures encurtides (molt ben presentat i visualment agradable, i que tots tres vam coincidir que estava massa tou), un parell de racions d’arròs, trompetes de la mort i bacallà (en el qual cap de nosaltres va patir amb l’acidesa del bolet rehidratat, de la qual es queixava una vedette de la crítica gastronòmica ) i per acabar amb la part salada, el potser millor plat del dinar... un ou, patata, papada i pèsols que ens va deixar un molt bon sabor als que el vam tastar...
I només vàrem demanar unes postres, que estaven a un gran nivell: ametlla, canyella i llimona. Un coulant, que quan barrejaves els ingredients del plat, s’assimilava a un torró de Xixona.
Servei amable, tot i que amb una mica de falta de rodatge i tempos entre plats a millorar de forma notable. No havien gaires taules ocupades aquell dia (quatre taules amb tretze persones contant-nos a nosaltres) i no podia ser motiu de tanta demora entre plats. Imaginem que amb el pas del temps, aquests petits inconvenients puguin ser solucionats. El que potser ja té una més difícil solució és el tema acústic. Ja finalitzant l’àpat, tots tres teníem la necessitat de fugir, pel cada cop i malauradament més habitual cada dia, soroll ambiental que s’estava generant. El preu final del dinar va ser de gairebé 80 €, que venen a ser poc més de 25 € per cap. Correcte pel que vàrem menjar, tot i que la percepció general va ser que no era pas un lloc de pelegrinatge. Més aviat de poyaque, en el ben entès de “PO YA QUEstamos por aquí, hay un sitio que no se come nada mal...”.
RESUM
- Zona una mica lluny de tot (encara que ara sembla ser un barri de moda)
- Cuina elaborada i menjar de nivell
- Carta limitada i amb poques possibilitats d’elecció
- RQP correcte
- Puntuació ponderada = 6,4 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")😅😅😅😅
