Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 18 de març de 2017

La Barra de Carles Abellan... Molta barra! :) :)


Novetat a la Barceloneta, amb bon producte, però amb RQP deficient. Pràcticament la totalitat de places són en barra, que pot resultar incòmode si es va en grup de més de 3 persones..  


La Barra de Carles Abellán  


Passeig de Joan de Borbó, 19  
www.carlesabellan.com 
TEL.: 937 605 129  


El post està escrit pel Jordi Castaño i consensuat per la resta de components de 3(o+) a Taula

Primer post signat dels 3(o+)aTaula (i m’ha tocat a mi...). Divendres passat, a l’ordre del dia que acostumem a fer després de dinar, vam decidir signar els posts que fem a partir d’aquest que ara llegiu, tot i que els que ens coneixeu i seguiu ja ho podeu esbrinar fàcilment. I ho fem per dos motius: el primer, per donar a conèixer l’autor de la crònica i en segon lloc, per que d’aquesta forma es fa més senzill escriure objectivament a cada un dels blogs que mantenim de forma individual.

Aquest cop la tria va ser a càrrec del sector femení, que és la més addicta a les novetats i qui acostuma a portar-nos als últims locals en obrir a ciutat. I la seva tria va ser un restaurant que acaba d’obrir fa molt pocs dies, sota el paraigües del nom de Carles Abellán, amb llarg recorregut (Tapas 24, Bravo, Suculent, i un llarg etcètera), en el qual el reclam és el producte provinent del mar amb molt poc tractament per part de la cuina.

Pel que fa al local en si, només dir que és potser un dels que més incòmodes hem trobat últimament. D’entrada, ens trobem amb dues barres a dreta i esquerra, mentre que al mig d’ambdues es situen uns robates (grills japonesos) . Personalment, el format barra no em desagrada quan vaig a menjar sol (pocs cops afortunadament), el tolero si vaig amb una altre persona, sempre que sigui còmode, i em disgusta en gran manera a partir d’aquesta quantitat de gent. I en aquest restaurant, tens a més l’afegit de tenir en front però allunyats a altres comensals que en funció de quins siguin els seus hàbits alimentaris i educació a taula, et poden amargar l’àpat. Si a tot això, afegim el fet que si utilitzen els robata per fer unes gambes o un escamarlans, l’olor a la sala es fa insuportable. I no només per l’olor temporal, sinó també per l’olor de la roba quan surts, i, el que és pitjor, l’olor que es diposita als aliments i begudes al llarg de tota la barra. I és totalment cert: una estona després que acabessin l’espectacle de marcar uns bitxos d’aquests, al beure aigua, vaig notar un estrany sabor... i després d’uns moments d’analitzar-lo, vàrem concloure que ho havien convertit en aigua de gambes. De fet, podreu veure al compte que (com sempre) adjuntem, la “gràcia” de cobrar 1 Euro per cada AIGÜA SABORITZADA (sic). La veritat és que no sé de que em queixo...


Altres elements que fan “especial” l’interiorisme del restaurant, són els seus tamborets de pell en els que et vas relliscant quan ja portes una estona, la gran pantalla que presideix una de les parets i en la que pots veure la cuina i el seu moviment en la preparació dels plats (i també el final d’una esquena, si tens la “sort“ de coincidir amb un operari que repara un forn...), sense oblidar els lavabos difícilment identificables i als quals has d’accedir creuant pel mig de la cuina en un exercici d’higiene com mai havia vist. A la foto de portada, podeu veure les pantalles i l'operari en blau

Val a dir, que tenen també (encara sort...) un parell de taules normals que trobes només entrar al local, i una altra a la cuina. A més, tenen un espai reservat (encara en obres) per una petita terrassa que dona accés a la sala principal.


Pel que fa a la carta, tot i que l’estructuren en uns quants apartats més, jo diferenciaria entre el que podríem dir tapes o platerets, i els que podríem considerar com plats principals.



La nostra tria, i davant dels costos dels que podríem considerar plats principals (arrossos a 38-52 €, bullit o suquet a 36-38 €, etc.), vàrem optar per fer una mica de diferents platerets i tapes i compartir-les. Així, van anar arribant unes papas aliñás amb verat curat (molt bé), albergínia en adob amb una maionesa que vam haver d’escurar amb els dits (sorprenent la imitació en sabor i textura al “cazón en adobo” de terres andaluses), una tortillita d’anxoves amb unes fulles d’ostra pel damunt (emulant també la mítica “torta de camarones” del sud del país veí), un tiradito de peix llimona (que tot i no ser uns fans d’aquestes elaboracions, el vam trobar molt bo).


Vam continuar amb una ostra fregida picant (que si mal no recordem, ens va comentar el cambrer que era només una peça de les de major mida, tallada a rodelles... bé, però pel meu gust i de la resta del grup, perdia totalment la gràcia...), unes navalles a la brasa amb ponzu, unes sardines en “espetó”, unes kokotxes de lluç a la brasa amb el seu pil-pil (aquests tres últims plats no mereixen gaire més comentari... correctes de cocció i molt bon producte, però no deixen de ser producte i brasa), i per acabar, un verat a la brasa amb un escabetx lleuger.




I per a postres, un de sol a compartir (i que la part sènior es va negar ni tan sols a tastar) del qual he de dir que va ser sorprenent i el més satisfactori a nivell personal (sobre tot a nivell relació qualitat-preu...): xocolata, oli i sal, un clàssic ben revisat...


I per veure, un vi blanc, Les Brugueres, de la D.O. Priorat que tots tres ja coneixíem...


El compte, que va pujar a 50 i escaig euros per cap, va ser suspès per tots tres, doncs no creiem que tingui una RQP gaire acceptable...


Tot i que cap de nosaltres posa en dubte la qualitat del producte i el bon (encara que sigui escàs) tracte que en aquella casa li donen al mateix, creiem que molt haurien de canviar les coses, tant per recomanar-lo, com per tornar allà a fer un altre àpat. El dia que vàrem estar, ens va semblar que la parròquia que els visitava eren amics del xef, o bé habituals dels altres locals.



RESUM

  • Situat a prop del port, en una zona molt turística i concorreguda
  • Excel·lent producte
  • Servei excessivament pesat (no cal preguntar a cada plat si t’ha agradat...)
  • Sala molt incòmoda pels motius exposats
  • Molt car i d’una pèssima RQP
  • Puntuació ponderada =6,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis"). I sort que l’apartat menjar és el que més pes té amb diferència en aquesta qualificació...

15 comentaris:

  1. jajaja.... el "molta barra" és l 'único subtítol que se m'acudía ahir, entre escrivia... ;-) però jo sóc bona persona! #nobullying

    ResponElimina
    Respostes
    1. Epssss.... q el títol el vaig acordar amb el Jordi... Avui està en silenci... deu estar de ossiro amorosso... #desicatalsserveisdeespionatge...😂😂

      Elimina
    2. Cuanto 🐐🐐🐐🐐... 😂😂😂

      Elimina
  2. uf, entre les tamborets per menjar com canaris, les aromes, el passar per la cuina per anar al lavabo (i que et vegin per la tele al passar???) la barra amb el veí de davant (que pot ser el teu acompanyant, no?), la barra de cobrar 1€ pel got d'aigua... com que no aniré.
    Imagineu una cua de gent esperant per entrar al lavabo? Clar que l'espera es entretinguda mirant com treballen a cuina :-D

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La càmera no agafa la cua del lavabo.... Mostra com un esforçat cuiner, va posant les gambes una a una i amb unes pinces, sobre la paella, així com el cul del tècnic q arreglava un electrodomèstic.... #pijeries_las_justas 😂😄

      Elimina
  3. aquell culet!!! �������������� esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, el tema de les olors, particularment em va semblar de les pitjors coses que ens vàrem trobar... No vull ni pensar en l'olor que pot fer, el dia que coincideixin alhora totes les comandes de gambes i sardines... :-(

      M'agrada lo dels tamborets per menjar com canaris... :-)))

      Elimina
    2. ja us ho vaig dir. quan vaig arribar a casa l'edu em va preguntar si havia anat de barbacoa! ;-) #totalmentcert

      Elimina
    3. No s'escau d'un lloc que pretén ser tan pijo, oi?

      Elimina
  4. Amb tot el llegit i comentat, no entren pas ganes d'anar-hi, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que gens... i en el meu cas, no m'atreviria pas.... Ves que no em passés com a can Fermí Puig.... :)

      Elimina
  5. Entenc que aquest restaurant està més enfocat de cara al client que busca l'experiència d'anar a la última (visitant que no torna) i dels que agrada saludar al xef X, independent de què està pagant o menjant. Entenc que el menjar no és del tot tan negatiu, sino el conjunt d'altres paràmetres com l'extracció d'olors, l'ambient i la comoditat. En la RQP està inclosa aquesta experiència negativa juntament amb els preus i el menjar? O és que el menjar està per si sol desfassat en preu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres.... es que tu #hasestudiado i fas preguntes difícils..... A veure que hi diu el Jordi que és l'economista del grup.... (L'Esther porta temes juridics i jo soc el follonero).

      La meva opinió, és que els menjar en si, ja té el preu una mica desfasat... L'exemple de la sardina, és prou clar, però també el de l'arròs de gambes, en que per la súper pantalla, es podia observar com posaven les gambes una a una amb pinces, pel damunt de l'arròs, ja pelades i no sé si partides longitudinalment... i això a nivell ma d'obra, ja augmenta preus, dons hi estava estona..

      Elimina
    2. albert, estic amb tu en tipus client. totalment d'acord. el menjar no és gens negatiu, al contrari. era tot molt bo. però a preu desfassat. a mi tema tamboret no em va semblar negatiu. sí tema barra amb gent davant (sort que fem cara mala llufa i no ens van posar ningú) i tema olor sí, molt molest. però passa a molts altres llocs...

      Elimina
    3. Com ja comentem al post, cap queixa pel que fa al menjar. Ans al contrari... molt bon producte i les elaboracions que vàrem poder tastar, d'un gran nivell. Però tema RQP, penso que és de les pitjors que hem trobat (traient alguna que altra misèria...). Si les tapes i platets ja ens semblaven cares (sardines a 3,5 euros o kokotxes a 6), ens va fer fins i tot vergonya aliena demanar arrossos (38 €/PP el de gambetes o 52 el de pollastre, carxofes i cranc).

      Uns amics que dinaven allà mateix aquell dia i sense mirar gaire, els hi va sortir per gairebé 140 € per cap (amb xampany, això si...).

      Elimina