Novetat a la Barceloneta, amb bon producte, però amb RQP deficient. Pràcticament la totalitat de places són en barra, que pot resultar incòmode si es va en grup de més de 3 persones..
El post està escrit pel Jordi Castaño i consensuat per la resta de components de 3(o+) a Taula
Primer post signat dels 3(o+)aTaula (i m’ha tocat a mi...). Divendres passat, a l’ordre del dia que acostumem a fer després de dinar, vam decidir signar els posts que fem a partir d’aquest que ara llegiu, tot i que els que ens coneixeu i seguiu ja ho podeu esbrinar fàcilment. I ho fem per dos motius: el primer, per donar a conèixer l’autor de la crònica i en segon lloc, per que d’aquesta forma es fa més senzill escriure objectivament a cada un dels blogs que mantenim de forma individual.
Aquest cop la tria va ser a càrrec del sector femení, que és la més addicta a les novetats i qui acostuma a portar-nos als últims locals en obrir a ciutat. I la seva tria va ser un restaurant que acaba d’obrir fa molt pocs dies, sota el paraigües del nom de Carles Abellán, amb llarg recorregut (Tapas 24, Bravo, Suculent, i un llarg etcètera), en el qual el reclam és el producte provinent del mar amb molt poc tractament per part de la cuina.
Pel que fa al local en si, només dir que és potser un dels que més incòmodes hem trobat últimament. D’entrada, ens trobem amb dues barres a dreta i esquerra, mentre que al mig d’ambdues es situen uns robates (grills japonesos) . Personalment, el format barra no em desagrada quan vaig a menjar sol (pocs cops afortunadament), el tolero si vaig amb una altre persona, sempre que sigui còmode, i em disgusta en gran manera a partir d’aquesta quantitat de gent. I en aquest restaurant, tens a més l’afegit de tenir en front però allunyats a altres comensals que en funció de quins siguin els seus hàbits alimentaris i educació a taula, et poden amargar l’àpat. Si a tot això, afegim el fet que si utilitzen els robata per fer unes gambes o un escamarlans, l’olor a la sala es fa insuportable. I no només per l’olor temporal, sinó també per l’olor de la roba quan surts, i, el que és pitjor, l’olor que es diposita als aliments i begudes al llarg de tota la barra. I és totalment cert: una estona després que acabessin l’espectacle de marcar uns bitxos d’aquests, al beure aigua, vaig notar un estrany sabor... i després d’uns moments d’analitzar-lo, vàrem concloure que ho havien convertit en aigua de gambes. De fet, podreu veure al compte que (com sempre) adjuntem, la “gràcia” de cobrar 1 Euro per cada AIGÜA SABORITZADA (sic). La veritat és que no sé de que em queixo...
Altres elements que fan “especial” l’interiorisme del restaurant, són els seus tamborets de pell en els que et vas relliscant quan ja portes una estona, la gran pantalla que presideix una de les parets i en la que pots veure la cuina i el seu moviment en la preparació dels plats (i també el final d’una esquena, si tens la “sort“ de coincidir amb un operari que repara un forn...), sense oblidar els lavabos difícilment identificables i als quals has d’accedir creuant pel mig de la cuina en un exercici d’higiene com mai havia vist. A la foto de portada, podeu veure les pantalles i l'operari en blau
Val a dir, que tenen també (encara sort...) un parell de taules normals que trobes només entrar al local, i una altra a la cuina. A més, tenen un espai reservat (encara en obres) per una petita terrassa que dona accés a la sala principal.
Pel que fa a la carta, tot i que l’estructuren en uns quants apartats més, jo diferenciaria entre el que podríem dir tapes o platerets, i els que podríem considerar com plats principals.
La nostra tria, i davant dels costos dels que podríem considerar plats principals (arrossos a 38-52 €, bullit o suquet a 36-38 €, etc.), vàrem optar per fer una mica de diferents platerets i tapes i compartir-les. Així, van anar arribant unes papas aliñás amb verat curat (molt bé), albergínia en adob amb una maionesa que vam haver d’escurar amb els dits (sorprenent la imitació en sabor i textura al “cazón en adobo” de terres andaluses), una tortillita d’anxoves amb unes fulles d’ostra pel damunt (emulant també la mítica “torta de camarones” del sud del país veí), un tiradito de peix llimona (que tot i no ser uns fans d’aquestes elaboracions, el vam trobar molt bo).
Vam continuar amb una ostra fregida picant (que si mal no recordem, ens va comentar el cambrer que era només una peça de les de major mida, tallada a rodelles... bé, però pel meu gust i de la resta del grup, perdia totalment la gràcia...), unes navalles a la brasa amb ponzu, unes sardines en “espetó”, unes kokotxes de lluç a la brasa amb el seu pil-pil (aquests tres últims plats no mereixen gaire més comentari... correctes de cocció i molt bon producte, però no deixen de ser producte i brasa), i per acabar, un verat a la brasa amb un escabetx lleuger.
I per a postres, un de sol a compartir (i que la part sènior es va negar ni tan sols a tastar) del qual he de dir que va ser sorprenent i el més satisfactori a nivell personal (sobre tot a nivell relació qualitat-preu...): xocolata, oli i sal, un clàssic ben revisat...
I per veure, un vi blanc, Les Brugueres, de la D.O. Priorat que tots tres ja coneixíem...
El compte, que va pujar a 50 i escaig euros per cap, va ser suspès per tots tres, doncs no creiem que tingui una RQP gaire acceptable...
Tot i que cap de nosaltres posa en dubte la qualitat del producte i el bon (encara que sigui escàs) tracte que en aquella casa li donen al mateix, creiem que molt haurien de canviar les coses, tant per recomanar-lo, com per tornar allà a fer un altre àpat. El dia que vàrem estar, ens va semblar que la parròquia que els visitava eren amics del xef, o bé habituals dels altres locals.
RESUM
- Situat a prop del port, en una zona molt turística i concorreguda
- Excel·lent producte
- Servei excessivament pesat (no cal preguntar a cada plat si t’ha agradat...)
- Sala molt incòmoda pels motius exposats
- Molt car i d’una pèssima RQP
- Puntuació ponderada =6,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis"). I sort que l’apartat menjar és el que més pes té amb diferència en aquesta qualificació...
