Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 1 d’abril de 2017

Casa Leopoldo. Han obert de nou...


Local molt ben recuperat i mantenint la seva imatge tradicional. Els plats estan ben resolts i la cuina és de tall clàssic..  


Casa Leopoldo  


Carrer de Sant Rafael, 24  
Facebook Leopoldo 
TEL.: 934 41 30 14  


Nova trobada de 3(o+)aTaula i hem continuat en la línia de llocs “novetat”, amb el remodelat Leopoldo. Aquest cop la tria era a càrrec del Jordi i la tasca d’escriure a càrrec del Ricard, tot i que amb opinió consensuada pel grup.

De tothom és coneguda la trajectòria de Casa Leopoldo, i els seus anys de glòria en un Raval de vida molt dura, en que era pràcticament obligat arribar i sortir en taxi del restaurant. Actualment el Raval s’ha obert a partir de la Rambla que porta el nom del barri i aquest local, després d’uns mesos de tancament, ha tornat a obrir, de la ma d’empresaris del món de la restauració, però sense trencar el seu aire interior i respectant al màxim la filosofia de la carta.



Tornar a locals que han estat reoberts, sempre és un esport de risc, en el que la nostàlgia pot jugar una mala passada, caient en el tòpic de que “ja no és el mateix”. Per tant anàvem bastant mentalitzats de que calia ser objectius. I crec que ho vam aconseguir. D’entrada dir que els plats presentaven molt bon nivell i que la carta, sense ser la mateixa de fa uns anys, mantenia una acceptable semblança, en quant a filosofia.

Aquesta vegada érem 4 a la Taula i com entrants i per no variar el nostre funcionament habitual, vam demanar 4 primers a compartir, que normalment un dels factors que considerem, és que siguin fàcils de repartir. Van ser unes croquetes de pernil de gla, molt bones i amb excel·lent textura interior, uns calamars a l’andalusa amb excel·lent punt de fregit, uns bunyols que van resultar correctes i una cassoleta de cap i pota amb cigrons i picanteta, que també va merèixer els elogis dels 4 components.


Com plats principals, ja cada un al seu aire. Un tàrtar molt correcte, una de cua de brau al vi de priorat acompanyada de puré de patata ratte, que per la seva abundància va permetre tastar cua a tots quatre i va rebre elogis per unanimitat, també un arròs de verdures, que en front de la contundència de la resta de plats, podia semblar com més light i uns peus de porc desossats i cruixents amb espardenyes, que van rebre comentaris molt positius del Jordi.

La ració de cua era molt abundant i el plat no reflexa la quantitat, que va arribar en la cassola que veieu al fons
Com que laa foto del plat no feia honor a la quantitat, vam fer aquesta foto quan ja havíem servit dos plats


No quedaven masses ganes per a postres i per fer la foto vam demanar un cheesecake. La carta de vins, podria millorar, però té pinta d’estar creada a partir de criteris de determinats proveïdors i els preus superaven el factor x2 respecte a botiga, cosa que desmotiva una mica. Ens vam limitar a demanar una ampolla d’un correcte DO Empordà, el Senglar 2014.


El servei va resultar voluntariós i amable, però com equip es notava la manca de rodatge, que resulta obvia si tenim en compte la seva recent apertura.

I a la tertúlia que normalment fem post dinar, en algun bar extern al restaurant, ens van sorgir alguns dubtes, en el sentit d’endevinar el futur del restaurant, per veure si podrà aconseguir un target de públic, que li permeti un futur estable.

No sempre, només amb bona cuina, es triomfa. Tenim com recent exemple, el tancament del Louis 1856, en que la cuina era excel·lent i el servei fins i tot massa servicial i no ha quallat. I en aquest cas, els preus poden ser un handicap, doncs tot i que nosaltres vam limitar-nos a una ampolla de vi, que a més era dels més econòmics, i amb unes úniques postres, si fem l’extrapolació a una comanda més típica, el preu hagués pujat dels 46€ que vam pagar, fins a 60€ i sense caure en cap de les opcions més cares...


El dia que vam estar, les sales estaven més buides que plenes i els comensals es podien classificar en dos grans grups... El d’edat avançada que anaven a veure com havia quedat el “seu antic Leopoldo” i l’altre grup, anava d’amiguetes del sector, que imaginem treballen en altres torns. La majoria de taules saludaven efusivament al responsable del lloc, que aquell dia no s’havia disfressat de cuiner, tal com es mostrava recentment en una recent fotografia promocional.... 😉😉😉. Algunes de les taules en algun moment van fer créixer el volum de sonoritat, i fins i tot, uns van entrar triomfalment i el van saludar al crit de “venimos a ayudarte a pagar el alquiler”.

A veure com evoluciona, però crec que el següent pas, serà tirar d’agència i a més dels articles de premsa, contractar a alguns dels palmeros habituals que estan a la venda, i ja tirar d’instagramers d’aquells que se ponen loc@s de l’excitació.

RESUM

  • Local molt ben recuperat i mantenint la seva imatge tradicional
  • Menjar molt ben resolt, amb molts plats de tall clàssic
  • Falta veure si podran mantenir les despeses d’un local amb molta capacitat, on el cost mitjà per comensal, està pels voltants de 60€, o els caldrà evolucionar cap a algun altre model
  • Bon equip de servei, tot i que amb la lògica manca de rodatge dels inicis
  • Puntuació ponderada = 8,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

12 comentaris:

  1. Bona crítica i, constructiva del tot. Penso més o menys el mateix i és cert que tampoc hi veig una definició del target del lloc i que necessitarà ajudes externes per quallar del tot, com bé dius encara que això pot espatllar-ho. També quan hi vaig anar, per St. Josep, hi havia el grup de coneguts i amics de l'estaff i els Srs. grans de tota la vida que escoltaves com explicaven batalletes però que tenen la pinta de no tornar. La cuina em va agradar i, com és lògic uns plats més que altres. En definitiva, tenen feina, ja molta competència de la bona i amb el nom i local únicament antic, no es funciona. El tracte dels cambrers, molt voluntariosos, ha de camviar pel meu gust. No és una taverna i els preus tampoc ho són. Salutacions!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que ho veiem de la mateixa manera...

      I en quant al tema de les ajudes externes (manada d'instagramers), no és tant fàcil com sembla, doncs la majoria d'integrants d'aquestes manades, tenen un poder d'influència inversament proporcional al valor d'influencer que s'auto adjudiquen... :) :)

      I en quan al tema públic, veig que coincidim també... molt amiguete del staff, però d'aquests no es viu...

      Salutacions!!

      Elimina
  2. Hola Ricard,
    Els plats tenen molt bona piNt, però els preus no tant. 15 euros per uns calamars a la romana y un cap i pota, 22 euros per uns peus de porc i 70 per una mitjana de vedella...em sembla exagerat i tampoc les racions semblen estar en consonàncias als preus que pagues.
    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si... tens tota la raó i per això comentava els dubtes de futur que li veig. En un àpat normal, és difícil sortir d'allà amb menys de 60€ per cap... i que no "te se vaya la mano", demanat no sé què, que la cosa put pujar més...

      Nosaltres ens va sortir relativament econòmic, perquè ja busquem que així sigui. Anem a aquests llocs a fer conya, a xerrar entre nosaltres i a obtenir material per publicar... Vull dir que sense l'objectiu de publicar, no em veien pas a molts d'aquests llocs.

      Salutacions!!

      Elimina
  3. sí, totalment d'acord! cal veure evolució de públic... i veure cap a on van. perquè anar al raval expressame, té el seu qu,è per segons qui (jo hi vaig sovint, però no tothom...). cal anar-hi expressament i llavors cal que et vingui força de gust. i que el lloc et cridi molt. i no sé jo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això s'acabarà amb La barra del Leopoldo a l'entrada..... :) ... i esperem que amb menys "barra", que la Barra de Abellan... :)

      A mi em van agradar els plats.... però saps que quan un lloc m'agrada, sempre em passa pel cap repetir-lo amb companya diferent, per mostrar-lo... Bé, doncs aquest no... Fins que no obrin La Barra, no torno... ;)

      Elimina
  4. Jo també el veig pujat de preu, no deixa de ser una cuina tradicional de la que tens molta oferta a Barcelona per preus inferiors i a més a més, tenim que avui dia està molt de moda platets petits per a compartir (engañifas, les anomeno jo) sobre taules nues. Això de les estovalles com que ara està considerat de luxe, s'ha de pagar (2 € per cobert ja paguen la bugaderia, oi?).
    En fins, jo no el coneixia d'abans i dubto que el vaig a conèixer ara.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abans tenia un encant, que tampoc et sabria definir..... I ara és un lloc més, de la gamma amb bona cuina i bon servei... Però tampoc per apuntar-lo com per anar de tant en tant...

      Salut!!

      Elimina
  5. Hola!
    La meva vinculació sentimental amb el lloc (abans) o amb Manolo Vázquez Montalbán (qui li va donar fama al lloc) em fa estar més a prop dels "madurets" que hi van esperant recuperar el lloc antic que "dels nous clients" ;-)

    La veritat és que em feia il·lusió la nova obertura, i en general, sembla que respecten força les coses antigues donant aires nous (cosa que trobo molt obvia!). A diferència d'altres "obertures" espero anar-hi amb ganes de gaudir i que triomfi. Menjar tradicional en un lloc com aquest és un luxe que sí cal permetre's de tant en tant ;-)

    Malauradament crec que de moment no pinta bé, ni pel que dius, ni pel que veig quan hi passo per davant (força sovint als vespres de divendres i dissabte, per feina) sempre està mig buit i amb el mateix home a la porta (serà l'amo?) amb la cara no massa alegre :-( Em sap greu de debò, aquest cop espero que aconsegueixin arrosegar palmeros i instagramers perquè el local agafi embranzida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet Laura, tot i les meves bromes, també li desitjo èxits... Com aconseguir-lo, ja no sé massa...

      En teoria els q ho porten ara, d això de moure gent, en saben prou...

      A veure....

      Elimina
    2. jo hi passo tot sovint... faré proper estudi de públic i la seva evolució! ;-)

      Elimina