Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 29 d’abril de 2017

Can Vilaró. No us el podeu perdre


Al costat del mercat de Sant Antoni, resulta un lloc imprescindible pels amants de la cuina dels menuts i de la bona gastronomia catalana en general. Servei molt amable i familiar.  


Can Vilaró  


Comte Borrell, 61  
Facebook 
TEL.: 933 250 578  


Ja tornant a la normalitat després del parèntesis de les vacances de setmana santa, ens vàrem tornar a ajuntar els de 3(o+)aTaula per gaudir d’un dinar especial a aquest restaurant que tan bé coneixíem alguns de nosaltres i que tantes satisfaccions ens ha donat al llarg dels últims anys. La tria va ser a càrrec de l'Esther, en una mostra de generositat  😇 i la redacció del post ha estat a càrrec del Jordi i com sempre amb el consens del grup.


Aquest cop, vam anar a un restaurant / taverna / bar al costat mateix del mercat de Sant Antoni. És Can Vilaró una casa de menjars de les de tota la vida, a on obren molt d’hora, molt d’hora per servir a la gent que matina servint esmorzar d’aquells calòrics que als que som de taula i cadira no ens caldria però que tan de gust ens ve de tant en tant... Per tant, no obren per sopar i el seu servei acaba quan els últims comensals acaben el dinar.

No disposen de menú del dia ni falta que els fa. De fet, el component femení del grup que era qui menys coneixia el lloc, va al·lucinar al veure que el cost del seu dinar (la seva tria, doncs encara no és prou tot terreny per aquesta mena d’àpats, tot i que progressa adequadament... ), era de només 9 euros... Els plats són més o menys fixes, als quals s’afegeixen els plats del dia cantats per l’alma mater de la casa (l’encantador pater familias) elaborats pels seus hereus i servits per ell mateix i la seva muller.


El target de públic del local, encara que està situat al bell mig del cor hipster de Barcelona, no és pas el de joves amb barbes, ulleres de pasta i camises de quadres... Més aviat, no... Són majoria els d’avançada edat i veïns de tota la vida, que han trobat en aquesta casa de menjars a una família que els alimenta amb un molt bon producte i a un preu excepcional (i que pel que vàrem intuir al visor de la seva caixa registradora, són dels que encara tenen compte i possiblement liquidin a final de mes...).

L’especialitat de la casa, per aquells que encara no coneguin a aquest temple barceloní, és la cuina dels menuts, en el que prenen protagonisme, cervells, lletons, peus de porc, tripa, cap i pota, turmes i un llarg etcètera de productes d’aquesta mena de cuina. Sense oblidar, per suposat, plats típics i força econòmics de la gastronomia catalana.

La nostra tria (la dels berros...) va ser un monogràfic de menuts, començants pels espectaculars cervells arrebossats, que són d’imprescindible tria, cua de vedella que venia recomanada pel “jefe” i uns lletons amb mongetes.


Mentre que el component més fashion del grup 😎, va escollir una amanida russa (#nosinmiensaladilla) i unes sardines en escabetx, gènere que tot i que aquest cop no vaig tenir el plaer de tastar, sé que el toquen molt bé.


I com el sector masculí, ens vàrem quedar amb ganes de més, vam continuar amb uns peus de porc, un cap i pota, i unes mandonguilles , també recomanació directa d’ells. Tots d’un gran nivell i amb una elaboració, molt al nostre gust.


I com a postres i per demanar alguna cosa per omplir forats, un parell de flams d’ou a compartir, que a la foto, només en mostrem un.


El tema vins, tot i no ser el seu fort (vi de la casa de Gandesa i nevera amb algun cava i vi excessivament fred), el vàrem resoldre bé amb un parell d’ampolles de Gotim Bru de la D.O. Costers del Segre amb el qual van tenir el detall de cobrar només una i mitja, doncs un cop acabada la primera, vam demanar un parell de copes de vi del que tinguessin i generosament van obrir una segona del mateix vi.


I el compte... que no arribava a 30 € per cap i sense mirar prim a l'hora de demanar.



RESUM

  • Al costat del mercat de Sant Antoni, en plena zona hipster, tot i que el seu públic s’allunya considerablement d’aquesta imatge
  • Imprescindible pels amant de la cuina dels menuts i de la bona gastronomia catalana en general
  • Servei més que amable... familiar. Del que et fa sentir com al menjador de casa seva
  • RQP immillorable
  • Puntuació ponderada = 7,6 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

26 comentaris:

  1. somio amb els cervellets!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. (pel context i el moment, ja suposo que ets l'Esther)

      Quan ara la Marta mirava les fotos, ens insultava i tot, de (sana) enveja.... :)

      Elimina
    2. sí!!! sóc l'esther... jaja... marta, vaig al costat fosc!!! cervellets i mollejas!!

      Elimina
    3. Al final, a força d'anar a llocs d'homenots, et passaràs al costat fosc... :-)

      Elimina
    4. jaja... exacte!!!

      Elimina
  2. Quina excel·lent pinta, que té tot! Els lletons són un imprescindible al igual que els cervellets.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó... Tot i que afegiria el cap i pota i les mongetes amb cansalada...

      Salut!!

      Elimina
  3. Quina excel·lent pinta, que té tot! Els lletons són un imprescindible al igual que els cervellets.
    Salut!

    ResponElimina
  4. Aquest lloc és un temple del barri. Fa poc vaig portar al pare i li va agradar moltíssim. I cap plat porta rúcula, fet excepcional al híper-cool Sant Antoni.

    Frederic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, no imagino els lletons o els cervells amb ruca o reducció de Módena... :-)))
      Més llocs així són el que li caldria a aquest (i qualsevol) barri.

      Salut!

      Elimina
    2. Així és, Jordi. L'excés de ruca i de cocktails es compensa amb el Vilaró, el Lucio, el Pa i trago, el Gol i algun altre més.

      Elimina
    3. El Lucio segueix "on fire"?... es q fa un any vaig anar a sopar i semblava q estaven en temps de traspàs de poders... Dos nois molt simpàtics, xo no em va semblar el mateix i ja no vaig publicar...

      Elimina
  5. Ara que dius això, no fa gaire una amiga em va comentar pràcticament lo mateix que tu. Jo fa temps que no vaig.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, els de la Casa Xica acaben d'obrir molt a prop (a Marqués de Campo Sagrado) un negoci nou que es diu Final Feliç. A priori te bona pinta...

      Elimina
    2. frederic, hi vaig anar fa dies al final feliç i em va encantar!! aviat crònica... ;-) #nospoilers esther

      Elimina
  6. El vam descobrir l'estiu passat per un post del Jordi i Santi va gaudir molt amb el cervellets.
    No m'imaginava allà a l'Esther menjant aquestes "coses", hehehe, i en un lloc tant fora del circuit modern-nou-hipster etc etc. :-D

    Us vau posar les botes, jo també tinc enveja...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les botes.... ja ho pots ben dir.... :)

      Salut!!

      Elimina
    2. el vaig triar jo, pepa!!! jaja...

      Elimina
    3. em vaig sorprendre a mi mateixa i tot!! jaja... però em molen els reptes.. ��

      Elimina
  7. Vaig anar-hi a travers d'un amic meu ja fa uns mesos; la veritat és que una cuina casolana amb aquesta RQP és ben difícil de trobar. Fantàstic!!!

    Si sabeu alguna cosa de Casa Lucio, passeu info, please. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.... ens interessa a tots el tema de Casa Lucio... Quan el vaig publicar pel QF, tot va anar normal. Però hi vaig tornar passats uns mesos i tot i que l'oferta, no semblava haver variat, si que els que ho portaven eren diferents... Vaig preguntar discretament i em van donar a entendre com si ara el portessin ells, sota la supervisió dels antics... El volia publicar, però es va quedar en una carpeta del meu ordinador... ni per bé, ni per mal, però de fet, molts dels que vaig, no els acabo publicant....

      A veure si esbrinem alguna cosa més....

      Elimina
  8. Reducte de la Galia encara no pres pels assalta turistes i cools varis...li falta un punt d'afinar les salses...m' agraden mes espesses i trabades per la pròpia cocció...
    (Ai las quedessin mes llocs d' aquesta mena!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tema salses si que tens raó que resulten molt fluides.... Però a favor et diria que dines allà a tuti plenti i no pateixes cap problema de digestió....

      I ja més que demanar que quedessin més llocs, ja és demanar que els pocs que tenim, no desapareguin...

      Salut!!

      Elimina