Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 10 de juny de 2017

Freixa Tradició. Plats aromatitzats amb etiqueta de morcilla :)


Restaurant amb història, en una zona benestant y en un local agradable, però que no sembla passar pels millors moments.  


Freixa Tradició  


ADRECA  
http://freixatradicio.com/ 
TEL.: 932 097 559  


En aquesta ocasió la tria del lloc va ser a càrrec de l’Esther (que ens està passant...?) i el post escrit pel Jordi, tot i que amb el consens del grup:

Intentarem descriure amb la fredor que dona l’esdevenir del temps, l’experiència de l’últim dinar que vam fer els 3(o+)aTaula, al restaurant Freixa Tradició. Tots tres ja el coneixíem d’abans amb diferents resultats, i concretament jo, d’una visita fa molts anys quan tenia una estrella i s’anomenava El Racó d’en Freixa, en el que només em va quedar gravat, la qualitat dels pans que tenien (sincerament, recordava la resta com a bona cuina, però sense cap plat a destacar especialment). Després d’uns anys, el fill va anar a Madrid a seguir la carrera, quedant aquest local, a càrrec del seu pare (a la cuina) i a la seva mare (a la sala).


Situat per sobre de la Diagonal i de la Via Augusta i al districte de Sarrià-Sant Gervasi, és per tant la classe mitja-alta el target del seu públic habitual. A més, un cop a l’interior i sense cap altra intenció que la d’aportar informació, t’adones que la mitjana d’edat deu rondar els 60 anys.

Local clàssic i elegant alhora amb elements de qualitat i taules vestides. Espai entre taules més que suficient, però tot i així, la deficient insonorització del local fa que no t’acabis de sentir còmode amb el soroll provinent de les taules veïnes. I a mi això provoca el desig o la necessitat d’acabar quan abans per sortir al carrer a respirar.

Carta clàssica amb un apartat de plats més adequats per a compartir, clàssics de la carta, peixos, carns i plats de xup-xup...


Mentre esperàvem la comanda, ens portaren uns talls de secallona acompanyats per un molt bon pa de coca amb tomàquet. I de la carta de vins, ens vam decantar per un vi negre de la D.O. Montsant que ja coneixíem, que ens venia de gust i a més a un preu molt correcte: un Furvus del celler Vinyes Domènech.


Finalment, ens vam decantar per compartir unes croquetes de rostit, una truita oberta amb botifarra del perol i espàrrecs de marge i una “ensaladilla” russa al tall.


Croquetes correctes (grans, saboroses i consistents) però que no entrarien al rànquing de les millors tastades pel comando. “Ensaladilla” bona, i la truita bé, tot i que no sé perquè pregunten el punt de cocció de la mateixa (encert) si després finalment fan el que els hi sembla (error)... La vam demanar babé i la van portar totalment cuita...

I els principals que van ser uns calamars amb ceba i tomàquet, un fricandó amb moixernons i un cap i pota amb cigrons.


Calamars demandats pel sector femení (what else...) dels quals només va donar compte de les potes (perquè és educadeta, perquè la pinta del plat era terrible...) i que tot i així al dia següent encara es queixava de la panxa...

Fricandó pel sector sènior, del qual tampoc vaig escoltar gaires lloances ni elogis, limitant-se a asseverar que "era fricandó, sense cap gràcia...". De fet el va definir com un p* fricandó.. 😓😓

I cap i pota per mi, que no puc dir que fos dolent... Ans al contrari, el vaig trobar força ben elaborat i potent com a mi m’agrada, però que va arribar a taula amb una sorpresa com podreu observar amb una mica de deteniment, tot jugant a “On és en Wally?”


Com es pot veure amb claredat, i si no ja us ho dic jo, en Wally és un tros (no vull pensar on estava la resta...) d’etiqueta de la morcilla que, al menys això si, era ibèrica... 😖😖😖. Vaig demanar que em canviessin el plat, cosa que van fer sense cap problema (faltaria menys...) i desfent-se en disculpes en tot moment. Ja sé que pot passar a qualsevol lloc i sóc conscient de les dificultats que comporta una cuina. Però en un lloc de nivell, o que pretén ser-ho, és un fet inadmissible. Haurien de tenir (i parlo de tots el restaurants en general) uns nivells de control molt més exigents a l’hora d’elaborar els plats, i que penso en aquest establiment no es van complir. Potser va ser cosa d’un dia... no ho sé... o potser pel tema becaris (ara que últimament estan tan de moda) dels quals, per l'aspecte i look, crec que en vàrem veure sortir més d'un... Però sigui quin sigui el motiu d’aquest error, penso que és motiu de queixa més que justificat i que no estic exagerant gens ni mica.

No ens van quedar ganes de postres i amb els cafès ens van portar una safata de dolços.


El compte, del qual ni tan sols van tenir el detall de descomptar el plat que va sortir malament (fet que demostra el poc domini i coneixement que tenen també en la gestió de conflictes, així com de l’univers de les xarxes socials), és el que veieu a continuació i que ens donaria una mitjana de 50€ per cap sense vi, afegint el cost d’unes postres per a cadascun dels comensals.


RESUM

  • Zona benestant
  • Local agradable, elegant i per quedar bé
  • RQP deficient en funció del que ofereixen
  • Puntuació ponderada = 5,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

25 comentaris:

  1. Jo hi vaig anar un cop farà dos anys i evidentment que pel barri que és hi ha un target de gent no gaire jove i pija, però jo hi vaig fer el menú degustació i recordo que tots els plats van estar a un gran nivell i el matrimoni Freixa si que hi va ser en tot el servei( que ella sigui una mica estirada no ho negarem pas...)
    Recordo unes espatlletes de conill com a plat principal que estaven per tripitir )
    Adrià

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs dec ser gafe jo.... :)

      .... l'etiqueta, el tema dels tres vins que publico al meu bloc i una altre tercera història de fa més anys, que ja no val la pena....

      I no serà que tingui el llistó alt, doncs fent inventari del meu bloc, en hi han més de lloats, que no pas de criticats...

      I aquella dona, la veritat és que no sé quin motiu deu tenir d'anar d'estirada.... Ni un em passa pel cap.... I no voldria ser ofensiu amb ella...

      Merci Adrià per la aportació.... :)

      Elimina
  2. Avui em tens aquí i així comento amb els teus amics. L'història del vi ja la recordava, com d'aquelles de posar en un manual de "com no resoldre conflictes". Però es que lo de l'etiqueta, ja sembla impossible. Mostra deixadesa total, poca professionalitat.
    Perquè sou vosaltres, que sinó penso que és una broma Photoshop.
    I la resolució del conflicte de la etiqueta, és una mostra de decadència, misèria i fins i tot supèrbia...
    Molt trist no saber retirar-se a temps.

    Abraçada!
    CarlesP

    ResponElimina
    Respostes
    1. Just Carles... ben encertat...

      ".... decadència, misèria i fins i tot supèrbia...."

      Abraçada!!

      Elimina
    2. Com a patidor del plat en qüestió, et puc garantir que no hi ha gens de Photoshop... És talment el que dius de deixadesa total. Tant els que ens movem a la cuina a nivell particular, com els que conec que ho fan a nivell professional, alucinen en coloraines amb el platet...

      Salut!!

      Elimina
  3. totalment d'acord carles!!! un horror tot plegat... esther

    ResponElimina
  4. Quines ganes de tastar aquest vi!!! A veure si quan vagi al celler em recordo.
    La truita sembla una quiche hahahahaha, de la resta de plats #nomorecoments , tot molt decebedor.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això mateix vaig dir jo.... La vaig definir com una quiche, farcida de truita + butifarra, passada pel turmix....

      #comer_cabrones

      :)

      Salut!!

      Elimina
    2. De tastar el vi i prou... I a ser possible a casa o a un altre restaurant.

      Salut!!

      Elimina
  5. Fricandus horribilis. Next!

    Ara de debó, pel tíquet final i els plats que poseu, no em convenç gens. Tampoc és una zona que em fagi ullets, pero al menys tinc un lloc menys on perdrem si tinc la necessitat un dia de menjar per la zona :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et perdràs pas res... Tot i que la xarxa hagi reaccionat sorprenentment i tot just avui es vegin inputs positius del lloc, no penso que sigui un lloc ni molt menys recomanable.

      Salut!!

      Elimina
    2. Si... ja és casualitat que un lloc del que no es parla massa, de cop, sembli sortir de l'armari... Jo he controlar un instagramer (@kitmesures) i un bloc (Tast a tast).

      I els de Tast a Tast, dona la impressió de que són fiables, doncs els segueixo al Feedly i entre altres llocs, s'han carregat la barra del Carles Abellan.... Vull dir que no són de la tribu "todo maravilloso"... :)

      Elimina
  6. Jo hi vaig anar fa quatre anys i recordo l'ambient de gent gran i benestant. La cuina va ser correcta i poc més. No convidava a tornar-hi. De fet no hi he tornat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En quant a la cuina, les altres vegades, tot havia anat bé.

      El darrer cop que el vaig publicar, va passar el penós incident del vi, que reprodueixo al meu bloc, però el menjar va ser més que correcte.

      Però aquest cop, ha estat penòs, independentment de la desgràcia de la etiqueta....

      Elimina
  7. les casualitats NO existeixen... els palmeros sí!! :-(
    exacte, independentment del tema etiqueta, el menjar era tot bastant nyeeeej... esther

    ResponElimina
  8. Jo fa molt de temps que no passo pel Freixa, però les anteriors visites sempre van ser satisfactòries, fricandó inclós. A tenor de les vostres fotos, el lloc ha anat a pitjor. Cada vegada que he anat m'he sentit deliciosament desubicat, envoltat dels Millets de torn i de famílies molt acartronades d'aquestes que la propietària sempre saluda amb familiaritat, doncs es veu que venen de "tota la vida". En fi, que després d'aquesta crònica no venen moltes ganes de tornar, no.

    Frederic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però lo de les famílies acartronades, li donava un plus.... Tenia el seu morbo...
      Recordo de temps que vaig anar amb la Marta. La Marta, vivia de jove a 2 carrers d'allà, fins que als 20 anys es va casar amb un novio de Móra la Nova i allà va anar i fins i tot s'ha assilvestrat i és feliç allà...

      Però la Marta coneix bé l'ambient del barri i el dia que vam anar, teníem just al costat, una family acartronada, en la que "el noi d'uns 25a" devorava una espatlla de cabrit, que va acabar xupant-se els 10 dits de la ma en plan ostentós, un a un. I pretenia demanar-se una segona, cosa que la familia li negava rotundament ... I jo estava al·lucinat....

      I em diu la Marta... ho has d'entendre... tu menges una espatlla quan vols i aquest noi tardarà dies o potser fins la propera visita a aquest lloc.... Que aquí al barri, molta aparença cap en fora, però les neveres de els cases estan buides....

      I això provocava divertimento.... i recordo que vaig menjar prou bé... Però parlem de fa 8 anys...

      Elimina
    2. Neveres buides per sobre de Plaça Molina... això dona per una lletra de cançó!

      Elimina
    3. I en algunes, nevera amb pany i clau.... que això ni tu, ni jo ho hem vist mai... :)

      Elimina
    4. i tant!!!! tots els secalls de les platges de calella de palafrugell provenen de neveres restringides de la zona upper! :-) verdureta i planxa sempre sempre sempre...

      Elimina
  9. Veus Ricard al final sembla que els coherents tenim les mateixes vivencies dels mateixos llocs, el Frederic mes explicit a posat nóm directe als que jo vaig insinuar, sembla que Pretoria sencera va allà. En quan al blogger que va anar el 21 d,abril tinc les meves duptes, pel tipus de fotos, la familiaritat dels comentaris i l'ensabonada a la bella Dorita. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si.... el Frederic és menys prudent que tu ... :)

      I és ben curiós com el blogger del dia 21 d'abril, l'ha fet aflorar ara de nou. Misteris d'aquest món.

      En tot cas, "TOTS" els afectats, callen com a putes...

      Salut!!

      Elimina
  10. Senyor Sampere avui estíc content perque veig que no tenim res en comu gastronómicamente parlan. Soc un membre de lo que vostè anomena "families acartronades". Això es ofensiu,parli nomes de menjar, no parli de batalletes pasades.Soc client del Freixa Tradició desde fa una colla d´ anys, mai he tingut cap problema dels que vostè explica amb tantes ganes. No conec al sommelier del Freixa ¿tenen somelier? Crec que no cal parlar d ún barri que per el que sembla no coneix, fa judicis de valor sobre el que menjan i les seves neveres. Tot molt fora de lloc. Adeu senyor Sampere

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que amb l'"adeu senyor Sampere", s'acomiada i deixa de llegir-me.... Tot i que voldria deixar clar, que aquest bloc en el que ha deixat el comentari, només em pertany en un 33,33%.

      Lamento (o no), que vostè es senti al·ludit, en el concepte "familia acartronada". Ja és ben trist....:(

      Els problemes que jo he tingut allà, com pot imaginar, no són invenció....

      A vostè no li posen mai etiqueta, barrejada amb el menjar??. De fet, no donava mal gust.... només feia mal als ulls... O igual a vostè li agrada i llavors, res a dir....

      En el que si li he de donar la raó, és en que no tenen sommelier. Era una manera de referir-me al cambrer que m'insistia en els vins... Quedava lleig escriure, "el paio dels vins".

      Però li he de dir una cosa.... Em faig com 3 restaurants a la setmana, de fa molts anys .... i en CAP més, m'he trobat en que no tinguessin 3 vins de la carta, ni em servissin un plat amb etiqueta de morcilla.... Igual vostè i està més acostumat a aquestes petites incidències...

      Res... gracies per passar per aquí i doni-li records afectuosos a la vella Dorita (si, si... amb "v" de València)

      Trobarem a faltar el seu somriure.... :)

      Elimina
    2. Un altre 33,33% del blog (i de fet, el mateix que ha escrit el post), subscriu la moderada resposta del Sr. Sampere.

      No veig res ofensiu, ni en el contingut del post, ni en els comentaris posteriors.

      Salut company!

      Elimina