Restaurant amb història, en una zona benestant y en un local agradable, però que no sembla passar pels millors moments.
En aquesta ocasió la tria del lloc va ser a càrrec de l’Esther (que ens està passant...?) i el post escrit pel Jordi, tot i que amb el consens del grup:
Intentarem descriure amb la fredor que dona l’esdevenir del temps, l’experiència de l’últim dinar que vam fer els 3(o+)aTaula, al restaurant Freixa Tradició. Tots tres ja el coneixíem d’abans amb diferents resultats, i concretament jo, d’una visita fa molts anys quan tenia una estrella i s’anomenava El Racó d’en Freixa, en el que només em va quedar gravat, la qualitat dels pans que tenien (sincerament, recordava la resta com a bona cuina, però sense cap plat a destacar especialment). Després d’uns anys, el fill va anar a Madrid a seguir la carrera, quedant aquest local, a càrrec del seu pare (a la cuina) i a la seva mare (a la sala).
Situat per sobre de la Diagonal i de la Via Augusta i al districte de Sarrià-Sant Gervasi, és per tant la classe mitja-alta el target del seu públic habitual. A més, un cop a l’interior i sense cap altra intenció que la d’aportar informació, t’adones que la mitjana d’edat deu rondar els 60 anys.
Local clàssic i elegant alhora amb elements de qualitat i taules vestides. Espai entre taules més que suficient, però tot i així, la deficient insonorització del local fa que no t’acabis de sentir còmode amb el soroll provinent de les taules veïnes. I a mi això provoca el desig o la necessitat d’acabar quan abans per sortir al carrer a respirar.
Carta clàssica amb un apartat de plats més adequats per a compartir, clàssics de la carta, peixos, carns i plats de xup-xup...
Mentre esperàvem la comanda, ens portaren uns talls de secallona acompanyats per un molt bon pa de coca amb tomàquet. I de la carta de vins, ens vam decantar per un vi negre de la D.O. Montsant que ja coneixíem, que ens venia de gust i a més a un preu molt correcte: un Furvus del celler Vinyes Domènech.
Finalment, ens vam decantar per compartir unes croquetes de rostit, una truita oberta amb botifarra del perol i espàrrecs de marge i una “ensaladilla” russa al tall.
Croquetes correctes (grans, saboroses i consistents) però que no entrarien al rànquing de les millors tastades pel comando. “Ensaladilla” bona, i la truita bé, tot i que no sé perquè pregunten el punt de cocció de la mateixa (encert) si després finalment fan el que els hi sembla (error)... La vam demanar babé i la van portar totalment cuita...
I els principals que van ser uns calamars amb ceba i tomàquet, un fricandó amb moixernons i un cap i pota amb cigrons.
Calamars demandats pel sector femení (what else...) dels quals només va donar compte de les potes (perquè és educadeta, perquè la pinta del plat era terrible...) i que tot i així al dia següent encara es queixava de la panxa...
Fricandó pel sector sènior, del qual tampoc vaig escoltar gaires lloances ni elogis, limitant-se a asseverar que "era fricandó, sense cap gràcia...". De fet el va definir com un p* fricandó.. 😓😓
I cap i pota per mi, que no puc dir que fos dolent... Ans al contrari, el vaig trobar força ben elaborat i potent com a mi m’agrada, però que va arribar a taula amb una sorpresa com podreu observar amb una mica de deteniment, tot jugant a “On és en Wally?”
Com es pot veure amb claredat, i si no ja us ho dic jo, en Wally és un tros (no vull pensar on estava la resta...) d’etiqueta de la morcilla que, al menys això si, era ibèrica... 😖😖😖. Vaig demanar que em canviessin el plat, cosa que van fer sense cap problema (faltaria menys...) i desfent-se en disculpes en tot moment. Ja sé que pot passar a qualsevol lloc i sóc conscient de les dificultats que comporta una cuina. Però en un lloc de nivell, o que pretén ser-ho, és un fet inadmissible. Haurien de tenir (i parlo de tots el restaurants en general) uns nivells de control molt més exigents a l’hora d’elaborar els plats, i que penso en aquest establiment no es van complir. Potser va ser cosa d’un dia... no ho sé... o potser pel tema becaris (ara que últimament estan tan de moda) dels quals, per l'aspecte i look, crec que en vàrem veure sortir més d'un... Però sigui quin sigui el motiu d’aquest error, penso que és motiu de queixa més que justificat i que no estic exagerant gens ni mica.
No ens van quedar ganes de postres i amb els cafès ens van portar una safata de dolços.
El compte, del qual ni tan sols van tenir el detall de descomptar el plat que va sortir malament (fet que demostra el poc domini i coneixement que tenen també en la gestió de conflictes, així com de l’univers de les xarxes socials), és el que veieu a continuació i que ens donaria una mitjana de 50€ per cap sense vi, afegint el cost d’unes postres per a cadascun dels comensals.
RESUM
- Zona benestant
- Local agradable, elegant i per quedar bé
- RQP deficient en funció del que ofereixen
- Puntuació ponderada = 5,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
