En la zona Born, tenim aquest restaurant entranyable, amb producte, qualitat i nivell de servei, que sobresurt de la mitjana. Molt recomanable.
Trobada dels “3 (o+) a taula” a un restaurant molt anomenat, però poc reconegut mediàticament (malauradament), i que se surt dels típics llocs tops de Barcelona però MOLT recomanable. I, a més, estranyament, a una zona amb molt moviment, com és el Born, tot i fora del cor del barri, en un carrer petit més amagat, just en un lateral de l'estació de França.
Aquest cop, la tria ha estat a càrrec del Ricard i el post l'ha escrit l'Esther, amb el consens del grup.
Sobrepassa els 90 anys d’existència (aquest abril celebrarà el 91è aniversari) i del qual resulta xocant que no gaudeixi de més ressò mediàtic, tenint en compte el nivell de qualitat que ofereix, amb molts plats que duen firma pròpia.
Potser en són culpables els mateixos responsables del local, que s’han preocupat més de mantenir una clientela fidel i d’oferir una imatge i una cuina que ells defineixen com a familiar, que no pas d’obrir-se a noves aventures.
Dóna la sensació que ja els agrada estar amagats en la zona no turística del Born perquè així poden complaure amb tranquil·litat el seu públic. Afirmen que el seu objectiu és gaudir fent gaudir el client, oferint-li el millor producte i, si pot ser, sense presses. És ben clar que ho aconsegueixen.
El restaurant és de decoració clàssica, amb força llum, taules prou separades i tot força estil tradicional.
El tema vins, de sempre l'han cuidat força i en aquesta ocasió, vam demanar el blanc Il·lusió, una garnatxa blanca de del DO Terra Alta, del celler Xavier Clua, que es va mostrar aromàtic i equilibrat en boca, fresc i agradable, que va convidar a demanar una segona ampolla.
 |
| Uns enteniments: Muffins de morcilla de wagyu |
Carta no gaire llarga i molts plats fora de carta, com a suggeriment, que el seu propietari i maître canta amb una passió encomiable, i que fa que els vulguis tastar tots, mentre que als fogons la seva dona és l’artífex de l’excel·lent oferta gastronòmica.
Ens va costar triar només 3 entrants (aquest cop érem 4): tots estaven a altíssim nivell (producte del Delta) i cuinats sense masses escarafalls. Tots tres excel·lents. Canyuts del Delta, Musclos al vapor(vam oblidar de fer la foto(!!) i llagostins de Sant Carles.
La picada dels canyuts va quasi produir conflicte internacional de sucar-hi pa. I de segons, seguint amb peix tots, excepte sector sènior carnívor, tonyina soassada, bacallà a l’all negre, pop amb parmentier de patata trufada i presa de wagyu.
Vam tastar tots de tots els plats i donem fe que estaven tots els plats a altíssim nivell. A destacar la tonyina i el bacallà. I el parmentier també va apassionar.
Però encara faltava la traca final, que fa l’àpat de 10, ja que tenen una secció de postres increïble, dividida per seccions (i segons estacions, per producte que utilitzen, ja que són totes casolanes) de postres tradicionals i arriscats. I com arrisquen i quins postres més fantàstics. Estàvem entusiasmats i això amb els “3(o+)aTaula” és prou (molt) difícil.
Vam demanar el ja clàssic de la casa gelat de wasabi (molt aconseguit de sabor i textura), les migas de nous i festucs amb dues xocolates, xocolata blanca i festucs i el postre nou (festival de sabors i textures amb xocolata blanca).
I final. El compte. Preu per cap, 44,5 euros, beguda a part. Bona RQP.
 |
| Recordem que aquest cop vam anar 4 i vam demanar dues ampolles de vi i 4 postres |
RESUM
- Zona Born
- Molt bon nivell de producte
- Molt bon servei
- Un dels descacables de la ciutat per qualitat de la seva cuina
- Bona RQP
- Puntuació ponderada = 8,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
