Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 22 de juliol de 2017

Sant Antoni Gloriós. La tornada de Bohemic


Un lloc informal, en el mateix espai on havia estat Bohemic i també a càrrec del Mandu. Molt bons plats, local incòmode i RQP molt bona..  


Sant Antoni Gloriós  


Carrer de Manso, 42  
Facebook 
TEL.: 934 24 06 28  


En aquesta ocasió els de 3(o+)aTaula vam anar al nou projecte del Mandu, que porta per nom Sant Antoni Gloriós i que està al mateix lloc que havia ocupat l’enyorat Bohemic. La tria del lloc va ser a càrrec de l’Esther i el post l’escriu el Ricard, però consensuat amb el grup.

El lloc surt una mica del nostre target habitual, que va més de lloc amb taules on dinar o sopar amb tranquil·litat, amb espai suficient i sense estar penjats d’un tamboret. I compte que no és cap crítica doncs ja sabíem on anaven.

El local actual, consisteix en una barra entrant a l’esquerra i la resta del local, són taules altes amb tamborets. La majoria petites i una de més gran en la que et pot tocar compartir l’àpat amb desconeguts i no ens va massa aquest rollo. Pel que fa a les petites, si van quatre, tal com anàvem nosaltres, la ubicació dels plats i les copes, pot ser un calvari.

Els preus són molt econòmics i tenint en compte la qualitat, podem dir que la RQP és excel·lent. I per tant és un lloc ideal per anar a picar coses bones, compartir plats i pagar un compte insignificant. Una mica per il·lustrar amb un exemple, pels que no heu estat, és la mateixa incomoditat que Mont Bar, però sense atracament.

Pel que ens van dir, properament obriran un local annex on les coses funcionaran amb més comoditat i realment esperem amb ànsia el nou projecte.

Uns curiosos entreteniments...

Així arriben els suggeriments del dia...


Els platets (no plats) que vam compartir van ser les excel·lents braves que ja coneixíem dels temps de Bohemic, i de les que vam demanar 2 racions, uns bunyols molt correctes i el verat amb iogurt i aji.


Tot seguit van arribar les mandonguilles ibèriques , els calamars amb samfaina i els cigrons amb gambes. Les mandonguilles estaven molt bones i amb un nivell de poca cocció, que ens va encantar al sector carnívor, mentre que el membre (pseudo) vegetarià, no els va convèncer el punt de cocció. I els cigrons amb gambes espectaculars.


Ja per acabar van arribar les dues truites que oferien a la secció de suggeriments i que eren una de patata i l’altre de sobrassada. La de sobrassada molt bona, mentre que l’altre, no hi vam acabar de trobar el què, i dit en el sentit de que la majoria dels plats tenen el seu què.


Com postres, vam demanar un pastis de formatge blau i un borratxo, els dos de bon nivell.


I en quant als vins, en lloc de carta, tenen les ampolles en lleixes a la paret i cada una amb el seu preu. Sense ser massa àmplia l’oferta, hi han vins curiosos. Vam demanar una ampolla del DO Monsant, Sindicat de la Figuera, que coneixíem de nom, però no de tastar-lo i no passarà pas a la llista de vins recomanats. Vam complementar amb vins a copes, dels que tenen oferta i un d’ells va ser el curiós Savignon blanc de Tarragona, Blanc Terrer, que resolen prou bé els seus productors, atès que el Savignon blanc, és una varietat molt, molt forana per les terres tarragonines...


Volem deixar clar, que no ens carreguem aquest lloc i el recomanem sense cap mena de dubte, pel target que s’hi adapta. I segurament deu ser una nova tendència en la que ens ha portat el temps de crisis. I en tenim mostres amb l’esmentat Mont Bar, el seu veí Media Manga, o La Mundana a Sants... i més exemples trobaríem, però caldria que juguessin en una altre lliga i no la de restaurants, doncs no haurien de ser homologables com a restaurants. Caldria crear una nova denominació, de llocs on menjar platets molt aconseguits, mig a peu dret i en aquesta lliga, Sant Antoni aniria líder, si ordenéssim la llista, començant pels de bon preu...

I en tots es compleix el mateix patró: cuina de bon nivell, espai incòmode, aglomeració de plats a la taula, de manera que has de fer malabarismes per poder encabir-los. Però en aquest, pots demanar coses sense patir, d’haver de demanar un crèdit per pagar el compte 😅😅😅.

De tots els que portem publicats, és el que hem pagat menys. Vam anar 4 i el preu per persona no va arribar ni a 25€. La puntuació que veureu al resum, no resulta massa generosa, doncs inclou 12 paràmetres a valorar i alguns d’ells, són precisament, comoditat, copes...

Recordar que vam anar 4 aquest dia..!!

RESUM

  • Ubicat al mateix local on estava Bohemic
  • Amb la cuina a càrrec del mateix Mandu i per tant una garantia
  • Incòmode, però no enganyen, doncs ja se sap on vas
  • RQP molt bona
  • Esperant que obri l’anunciat annex i sigui amb taules
  • Puntuació ponderada: 6,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")