Tothom el defineix com el millor xinès de BCN i de fet els plats estan tots molt ben aconseguits. Potser grinyola una mica, la imatge interior del restaurant, que no està gens actualitzada..
Una nova trobada de 3(o+)aTaula i en aquesta ocasió ha estat en el mític Shanghai. La tria ha estat a càrrec del Jordi i el post li toca al Ricard, amb opinió consensuada amb el grup.
Quan parles amb la gent de quin és el millor xinès de BCN, sembla que hi hagi unanimitat en que és el Shanghai. I pel que fa al menjar, creiem que tenen raó i més quan ho diuen gent més viatjats en xinesos propers, que nosaltres.
Potser el que grinyola, és l’entorn que ofereix aquest lloc, amb una decoració interior, que poc deu haver variat de quan el van inaugurar els anys 70 en aquesta ubicació. Dóna la sensació de que han dedicat tots els recursos de disseny i decoratius, als dos restaurants, que han obert i que estan a càrrec de les filles: El Kao Dim Sum, just al costat i el Mr Kao a l’Hotel Claris al carrer València.
 |
| D'entrada ens van servir aquests entreteniments... Ben elaborats... |
Com plats principals, vam demanar la costella , el “pato frito” i uns fideus cruixents. Les costelles molt, molt bones, l’ànec al nivell que s’espera i els fideus molt aconseguits.
Vam demanar un parell de postres que vam compartir: un músic oriental i un gelat amb nous cantoneses.
La carta de vins que ens van mostrar en una tablet, no semblava extensa, però tampoc vam mirar la totalitat de vins. No era una carta de les que es poden qualificar de nivell, però si molt correcte, atès que els restaurants orientals, no solen destacar en aquest aspecte. La tria va ser un DO Montsant, el Trossos Sants de Alfredo Arribas, una garnatxa blanca, que es va mostrar fresca i sedosa en boca.
Ens vam fixar que el servei estava molt centrat en el propietari, però com vam arribar puntualment a les 13:30, la nostra taula va quedar a càrrec de cambrers i també la comanda, que pel que vam escoltar en taules veïnes, el propietari ajudava més amb suggeriments, que els dos cambrers que ens van tocar, però ens defensem prou bé triant sols 😅😅😅. Inconvenients de ser massa puntuals 😇.
En el moment del compte, vam observar que en lloc de l’ànec fregit, ens havien facturat l’ànec Pekin. No tindria més importància, sinó fos perquè aquest darrer, té d’un cost de 14€ pel damunt. Vam avisar al nostre cambrer i ens van modificar la factura, però sense ni una mínima excusa. Tampoc som massa de comèdies, però els tres vam comentar que si ens hagués passat en les nostres respectives feines, a més de lamentar-ho, haguéssim intentat donar una explicació.
Com conclusió i sense dubtar que sigui el millor xinés de BCN, ni que els plats estiguin molt ben aconseguits, podríem dir que Barcelona, no llueix pas com ciutat amb restaurants de menjar xinés, tal com ho fa amb altres cuines remotes, en que hi han restaurants insígnies
RESUM
- Els plats eren de molt bon nivell
- El local és trist i antiquat, cosa que contrasta amb l’anomenada del lloc
- El servei, tret de les taules que atén el propietari, és fluix
- La RQP, no seria una qualitat a destacar
- Puntuació ponderada: 6,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
