Un restaurant clàssic, amb cuina basco-navarresa, que funciona amb precisió de rellotge, amb producte de primera qualitat, amb plats molt ben elaborats i sense cap concessió a modernitats. Molt recomanable..
Aquesta setmana els de 3(o+aTaula), hem anat a un clàssic, que mai deixa indiferent. La tria ha estat a càrrec del Jordi i el post li ha tocat al Ricard.
Entrar al Gorria és com iniciar un viatge a una altra dimensió ben diferent del que són les tendències actuals. El local de planta és ampli, elegant com si es tractés d’una cocteleria, amb zona de recepció i presidit per una imponent barra.
La sala que fa les funcions de restaurant es troba vint esglaons per sota de la planta d’entrada, amb una decoració barroca que en cap cas queda fora de lloc. Des que va iniciar la seva aventura a l’any 1977, fa quaranta anys, el Gorria ha canviat poc i ha sabut mantenir l’aspecte impecable de sempre gràcies a un acurat manteniment.
L’oferta gastronòmica s’endevina exuberant només observant les vitrines que separen la cuina de la sala, i també quan comences a llegir la carta i trobes des de una senzilla sopa d’all o uns cabdells de Tudela amb ventresca i anxoves fins a peixos i carns imponents.
 |
| Els entreteniments amb que comença l'àpat |
Com a plats principals de la secció de carns destaquen el xai del Roncal, el garró d’Estella, la cua de bou o les opcions d’entrecot (chuletón) de diferents procedències. Només veient com tallen la carn ja s’entreveu que treballen amb peces de gran qualitat.
Pel que fa al peix, ofereixen lluç i el rap en diferents i típiques preparacions, així com besucs i llobarros de mides considerables i, en l’apartat de bacallà, cal destacar el que fan al pil-pil, tot un clàssic a tenir en compte.
En aquesta darrera visita hem optat per les ineludibles Alubias de Tolosa (realment espectaculars), per unes múrgoles al foie i també per un pastis de cabratxo, els dos de gran nivell. Hem variat una mica la nostra filosofia de compartir els primers, però cada un de nosaltres, ha tastat els altres plats.
Com plats principals, hem optat per una cua de bou, uns ronyons de xai i la secció no carnívora, ha escollit les favetes amb calamarsons. Els tres plats amb estil de cuina clàssica i elaboracions molt aconseguides. Sorprèn trobar el local ple, tenint en compte que no hi ha cap concessió de menú de migdia i a la carta, tot i que ofereixen opcions de tot tipus, el cost és més elevat.
Realment és un d’aquests llocs dels quals Barcelona s’ha de sentir orgullosa i que serveix d’aparador a la magnífica oferta gastronòmica basco-navarresa. Com ja podeu imaginar, no fan cap concessió al que s’anomenen noves tendències, la seva és una oferta netament tradicional, però amb elaboracions modernitzades i dietèticament més lleugeres de com es feien tradicionalment.
La carta de vins és de nivell, amb propostes de totes les procedències i, evidentment, també del país. En aquesta ocasió, la nostra tria ha estat Furvus de la DO Montsant, que va resultar, com és habitual, excel·lent.
La carta de postres sí que sembla un viatge a través del temps, amb plats que ja no es troben avui en dia en restaurants de nivell com, per exemple, la poma al forn o l’amanida de fruites. Però també hi ha altres propostes que vénen molt de gust com els excel·lents canutillos de hojaldre o el dulce de yemas.
En definitiva, es tracta d’un lloc que no decep gràcies a la seva oferta de producte fresc i d’excepcional qualitat. Amb aquestes premisses el lloc no pot ser econòmic, però, en canvi, la relació qualitat preu és molt bona. I per als qui ens preocupa on aparcar el vehicle, cal dir que és dels pocs llocs de Barcelona que encara compta amb servei d’aparcacotxes.
RESUM
- Servei i atenció molt professional
- Producte de gran qualitat
- Carta clàssica de cuina basco – navarresa
- RQP correcta atesa la qualitat global
- Servei d’aparcacotxes
- Puntuació ponderada = 7,3 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
