Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 16 de setembre de 2017

Gorria. Quan la cuina clàssica és ben vigent


Un restaurant clàssic, amb cuina basco-navarresa, que funciona amb precisió de rellotge, amb producte de primera qualitat, amb plats molt ben elaborats i sense cap concessió a modernitats. Molt recomanable..  


Gorria  


Diputació 421  
www.restaurantegorria.com 
TEL.: 932451164  


Aquesta setmana els de 3(o+aTaula), hem anat a un clàssic, que mai deixa indiferent. La tria ha estat a càrrec del Jordi i el post li ha tocat al Ricard.

Entrar al Gorria és com iniciar un viatge a una altra dimensió ben diferent del que són les tendències actuals. El local de planta és ampli, elegant com si es tractés d’una cocteleria, amb zona de recepció i presidit per una imponent barra.

La sala que fa les funcions de restaurant es troba vint esglaons per sota de la planta d’entrada, amb una decoració barroca que en cap cas queda fora de lloc. Des que va iniciar la seva aventura a l’any 1977, fa quaranta anys, el Gorria ha canviat poc i ha sabut mantenir l’aspecte impecable de sempre gràcies a un acurat manteniment.

L’oferta gastronòmica s’endevina exuberant només observant les vitrines que separen la cuina de la sala, i també quan comences a llegir la carta i trobes des de una senzilla sopa d’all o uns cabdells de Tudela amb ventresca i anxoves fins a peixos i carns imponents.

Els entreteniments amb que comença l'àpat


Com a plats principals de la secció de carns destaquen el xai del Roncal, el garró d’Estella, la cua de bou o les opcions d’entrecot (chuletón) de diferents procedències. Només veient com tallen la carn ja s’entreveu que treballen amb peces de gran qualitat.

Pel que fa al peix, ofereixen lluç i el rap en diferents i típiques preparacions, així com besucs i llobarros de mides considerables i, en l’apartat de bacallà, cal destacar el que fan al pil-pil, tot un clàssic a tenir en compte.

En aquesta darrera visita hem optat per les ineludibles Alubias de Tolosa (realment espectaculars), per unes múrgoles al foie i també per un pastis de cabratxo, els dos de gran nivell. Hem variat una mica la nostra filosofia de compartir els primers, però cada un de nosaltres, ha tastat els altres plats.


Com plats principals, hem optat per una cua de bou, uns ronyons de xai i la secció no carnívora, ha escollit les favetes amb calamarsons. Els tres plats amb estil de cuina clàssica i elaboracions molt aconseguides. Sorprèn trobar el local ple, tenint en compte que no hi ha cap concessió de menú de migdia i a la carta, tot i que ofereixen opcions de tot tipus, el cost és més elevat.


Realment és un d’aquests llocs dels quals Barcelona s’ha de sentir orgullosa i que serveix d’aparador a la magnífica oferta gastronòmica basco-navarresa. Com ja podeu imaginar, no fan cap concessió al que s’anomenen noves tendències, la seva és una oferta netament tradicional, però amb elaboracions modernitzades i dietèticament més lleugeres de com es feien tradicionalment.

La carta de vins és de nivell, amb propostes de totes les procedències i, evidentment, també del país. En aquesta ocasió, la nostra tria ha estat Furvus de la DO Montsant, que va resultar, com és habitual, excel·lent.

La carta de postres sí que sembla un viatge a través del temps, amb plats que ja no es troben avui en dia en restaurants de nivell com, per exemple, la poma al forn o l’amanida de fruites. Però també hi ha altres propostes que vénen molt de gust com els excel·lents canutillos de hojaldre o el dulce de yemas.


En definitiva, es tracta d’un lloc que no decep gràcies a la seva oferta de producte fresc i d’excepcional qualitat. Amb aquestes premisses el lloc no pot ser econòmic, però, en canvi, la relació qualitat preu és molt bona. I per als qui ens preocupa on aparcar el vehicle, cal dir que és dels pocs llocs de Barcelona que encara compta amb servei d’aparcacotxes.


RESUM

  • Servei i atenció molt professional
  • Producte de gran qualitat
  • Carta clàssica de cuina basco – navarresa
  • RQP correcta atesa la qualitat global
  • Servei d’aparcacotxes
  • Puntuació ponderada = 7,3 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

10 comentaris:

  1. Restaurant que em recorda quan era petit i amb una cuina molt ben elaborada, clàssica (alguns dirien la de la abuela -que no suporto doncs les àvies cuinaven però no totes eren cuineres ni havien anat a França a aprendre, jejeje-). Alguns produtes nous però poca cosa més. El que es cuina al Gorria, m'agrada i molt. Gràcies per obrir-nos les ganes de tornar-hi. Aquestes múrgules em criden ja. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben definit i bona observació al voltant de la capacitat de cuina de les àvies.... :)

      Però tot i un aparent "res ha canviat", crec que les elaboracions, han millorat pel que fa a l'aspecte digestiu, sent menys pesades del que provocava la cuina antiga. per exemple jo vaig ser el que va prendre les 'Alubias de Tolosa' i com segon la cua de bou i la veritat és que en tota la tarda, cap símptoma de regust o de pesadesa d'estòmac.... I això té mèrit de cuina, perquè jo ja tinc una edat i segons quines cuines, em provoquen efectes....

      Salutacions i abraçada!

      Elimina
  2. Tens raó, evidentment hi ha un camvi evolutiu i suposo que els sofregits devenen a ser més suaus però mantenen la mateixa essència i sabor del plat (això no és tan fàcil, crec). Important pair bé, és bàsic. I, Déu ni do els dos plats que et vas engollir, potents però boníssims, sobretot la cua de bou, que en sóc un fan. Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. les múrgules estaven espectaculars!!! esther

      Elimina
  3. Totalment d'acord, no totes les àvies són iguals. La meva filla té una àvia que coneix molts restaurants i poques receptes, de fet només hi ha quatre plats de l'avia Antònia. :-DDD Clar que l'altra àvia lo compensa amb una ma a la cuina que no l'hi calgut anar a França.
    De la cuina basca tots sabem que es gaudeix, el fet de que ara no siguin plats tan pesats pot ser per la importància que ha adquirit l'oli a les cuines en els darrers anys. Ara és producte que es cuida més i no val tan sols amb que sigui d'oliva.
    He trobat a faltar en el vostre menú la truita de bacallà :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No en tenen de truita de bacallà.... Pensa que és bàsicament navarrès, tot i que s'anuncia com basco-navarrès...

      Salut!!

      Elimina
    2. Pepa, delia per una truita de bacallà! mi gozo en un pozo... jajaja. però vaig gaudir molt del dinar! tot estava a molt bon nivell!

      Elimina
    3. Molt bonic el detall dels colors dels plats. Aquí en Catalunya hauriem de posar només un color ;-)

      Elimina
  4. Molt bon restaurant, el coneixo bé, fa ser un referent a la época de tot el que volía menjar bé i ser vist, la majoría de futbolistes esteven allà, sempre ha mantingut un bon nivel, pero no em negaràs que només amb una uniformitat nova a la sala i dos petits detalls deixaría de tenir aquest tufillo demodé

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota la raó... xo cada cop q hi vaig
      I em pregunto això q tu dius, em queda el dubte de si ja volen donar aquesta imatge... I de fet, públic tenen i sempre es veu prou ple...

      Salutacions!!

      Elimina