Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 20 de gener de 2018

Can Vallés. Un clàssic que té el seu públic


Cuina molt clàssica però ben executada, amb molt bon producte. L'espai pot resultar una mica aclaparador, però té un públic fidel, que fa que en general estigui ple.  


Can Vallés  


Aragó, 95  
No tenen web 
TEL.: 932 26 06 67  



Primer dinar conjunt de 3(o+)aTaula del 2018 i amb ganes de continuar la bona ratxa amb que vam acabar el 2017. Aquest cop la tria ha estat a càrrec del Jordi i la redacció del post li ha tocat al Ricard, però com sempre diem amb el consens del grup.

Els tres coneixíem Can Vallés i el recordàvem com un lloc de molt bon menjar, però també com una mica angoixant per la proximitat de les taules i possible soroll. I més o menys, continuem mantenint les nostres opinions en la mateixa direcció, després d’aquesta darrera visita.


La carta és molt clàssica, sense oferir masses novetats ni cap concessió a les noves tendències. Però deu resultar prou exitosa, perquè ja volíem anar-hi ara deu fer com un mes i no vam aconseguir reserva, perquè no responien al telèfon i pel que vam veure, no estan massa ficats en les noves tecnologies de reserva . Finalment, un dia van despenjar  el telèfon i ens van dir que com anaven atabalats i omplien sempre, ja passaven del telèfon.

Tot aquest rusticisme que segur que a molta gent fa gràcia, i fins i tot els pot resultar atractiu, no està pas ben vist per tothom i emprenya una mica voler contactar i no poder perquè “estan atabalats”. Però reiterem que tenen ple habitualment i pel que vam escoltar de taules properes, alguns ja fan la reserva des de la mateixa taula, de cara al proper dia. I això vol dir que hi ha un públic que ja els agrada l’estil.

El servei, pel que fa a qui fa les funcions de maître, era prou eficient i amb consells i explicacions per ajudar a fer una bona tria de plats. I això és el que vam demanar:

Com plats per a compartir, el ravioli de gambes i ceps, que ja ens va arribar dividit, un parell de canelons de peu de porc (es demanen per unitats) i un ou poché amb txangurro i salsa ponzu, amb la situació ridícula de compartir un ou a tres, però això ja es culpa nostre de demanar-ho 😉


Com plats principals cada un va demanar el seu: un carpaccio de gambes i ceps, amb excés de nevera per la secció femenina del grup, un morro de bacallà Can Vallès per la secció sènior i uns contundents cigrons amb trossets de llamàntol, pel tercer a taula. Els tres plats ben resolts, gens escassos i pel que fa al bacallà, amb producte de primera qualitat.


Pel que fa a la carta de vins, podem dir que prou correcta i amb vins ben escollits, però amb un disseny d’aquells que no generen massa empatia pels que defensem els vins de proximitat. La carta conté tres seccions, “Rioja”, “Ribera del Duero” i “Otras DO”. I aquesta darrera secció, una mica a l’estil #toma_cabrón, trobem els catalans, que s’ha de dir que en tenen una vintena, compartint secció amb uns 10 vins més, un d’aquí, l’altre d’allà...

No sé... quasi seria més lògic, i més per la quantitat que en tenen, oferir una secció de “vins de Catalunya”. Vaja, que això no ens va agradar. De la llista, vam demanar un Furvus de la DO Montsant, que sol ser una opció que escollim, quan el trobem en una carta.

A l’hora de les postres, vam compartir uns bunyols i ja vam passar als cafès, pagant ràpidament, perquè en una taula propera van demanar un d’aquells filets a la llosa, que comencen a fumejar i no volíem sortir amb olors...


Com resum, vam menjar bé o millor dit, molt bé i per tant el recomanem. Però els tres vam sortir pensant que no estaria situat al target de llocs que passarien a la nostra wish list. En tot cas volem deixar clar que es tracta d’un lloc que treballen bé i per tant és recomanable.


RESUM

  • Producte de gran qualitat
  • Cuina molt clàssica però de nivell
  • Servei professional
  • Espai una mica aclaparador
  • Tenen el seu públic, que deduïm és molt fidel
  • RQP correcta
  • Puntuació ponderada = 7,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

16 comentaris:

  1. bon àpat, espai ..... gggrrrrr!!! esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. I bona part del públic... (els que desconeixen la salsa ponzu)

      Elimina
    2. A veure... que no tothom l'ha de conèixer, eh? Que tampoc és el restaurant a on esperaries trobar aquestes salses ni plats d'aquest nivell de cuina fusió. Més aviat, és el lloc a on aniries amb les criatures a menjar canelons (bons, però canelons...). :-)

      Elimina
    3. home, avui dia jo diria que ponzu ho deu haver sentit tothom, no? fins i tot la meva mare ho sap... :-) esther

      Elimina
  2. Aquest està al costat de la feina del Santi i alguna vegada, quan faig visites sense programar a Bcn, hem intentat dinar perquè el Santi va estar alguna vegada fa temps i diu que es menja bé però ara és missió impossible anar sense reserva.
    Això dels vins és trist, sóc partidària de que s'ha de promoure el consum dels productes de la zona, els del teu territori i després oferir la resta, però cadascú porta casa seva com vol.

    Un lloc que pot ser que tasti abans que el Santi es jubili. Podem anar provant a veure si hi ha taula en alguna de les meves visites a Bcn, però sense presa...

    Salut!

    ResponElimina
  3. Jo hi he anat un cop i vaig sortir amb una sensació molt semblant a la vostra. Bon lloc per menjar però no suficientment seduit com per tornar-hi amb asiduitat. I el tema dels vins em sembla un error. Si fas llista per zones n'has de fer una de Catalunya. Fer-ne una de Rioja i de Ribera del Duero a un restaurant de Barcelona per sobre dels vins catalans és com una mica surrealista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si. És estrany tractant-se d'una casa oberta ja fa un bon grapat d'anys... Haurien de tenir una mica més de cura en aquest aspecte, i més amb la importància que avui en dia li donem...

      Salut!

      Elimina
    2. totalment d’acord xavi i jordi!!! és tristíssim :-( esther

      Elimina
  4. Bon restaurant en línies generals dels que acabo anant 4/5 vegades a l'any. També dir que si no fas reserva amb temps difícil anar. Pel que veig ´+/- acabem menjant el mateix, falten els ceps amb espardenyes i ou, un gran plat. Últimament he notat que el caneló ha minvat i el que és un insult és el famós "cigrons amb llamàntol", cada vegada és més difícil trobar el llamàntol. Tota la resta que has dit es fidel reflexe del que trovaràs, lloc estret, fumaraca amb la llosa i soroll, molt soroll.
    Per al Xavi i el Jordi en el tema de vins. Quan vas a un lloc a reservar el dia 11 pel 30 i veus que tot està complert i en prou feina tens taula, tu creus que els importa massa tenir una carta de vins on posa "otras D.O." on hi han els vins de la terra, igual la culpa es nostre per anar-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la meva part no em vull culpabilitzar més.... :)

      Ala meus gastro-compis els va agradar més que a mi.....

      Jo no hi torno.... Soc jove :) :) per aquestes antiqualles

      Abraçada Tomàs!

      Elimina
    2. Jo vaig ser qui va gaudir dels cigrons amb llamàntol... i el vaig trobar prou correcte. Imagino que si no han volgut pujar el preu del plat, hauràn anat reduint la quantitat de l’animalet al plat....

      I pel que fa al tema vi, si l’actitud és realment la que dius, potser corren el perill de morir d’exit...

      Elimina
    3. Jordi,porten massa temps per morir d,exit, a mes récords que estém a Tabarnia i mentre hi hagi Rioja i Ribera els repamplimfa la proximitat. Salut i bona nit

      Elimina
    4. a mi no em mata el lloc. no és meu estil. vaig menjar bé. hi he estat dos cops, però si no es dóna l'ocasió "obligada" no hi torno segur...

      Elimina
    5. Esta es mi chica....!!! :) :) :)

      És un lloc per a homenots Esther.... #tuyameentiendes

      Elimina
    6. exacte!! jaja #yoyateentiendo esther

      Elimina