Cuina molt clàssica però ben executada, amb molt bon producte. L'espai pot resultar una mica aclaparador, però té un públic fidel, que fa que en general estigui ple.
Primer dinar conjunt de 3(o+)aTaula del 2018 i amb ganes de continuar la bona ratxa amb que vam acabar el 2017. Aquest cop la tria ha estat a càrrec del Jordi i la redacció del post li ha tocat al Ricard, però com sempre diem amb el consens del grup.
Els tres coneixíem Can Vallés i el recordàvem com un lloc de molt bon menjar, però també com una mica angoixant per la proximitat de les taules i possible soroll. I més o menys, continuem mantenint les nostres opinions en la mateixa direcció, després d’aquesta darrera visita.
La carta és molt clàssica, sense oferir masses novetats ni cap concessió a les noves tendències. Però deu resultar prou exitosa, perquè ja volíem anar-hi ara deu fer com un mes i no vam aconseguir reserva, perquè no responien al telèfon i pel que vam veure, no estan massa ficats en les noves tecnologies de reserva . Finalment, un dia van despenjar el telèfon i ens van dir que com anaven atabalats i omplien sempre, ja passaven del telèfon.
Tot aquest rusticisme que segur que a molta gent fa gràcia, i fins i tot els pot resultar atractiu, no està pas ben vist per tothom i emprenya una mica voler contactar i no poder perquè “estan atabalats”. Però reiterem que tenen ple habitualment i pel que vam escoltar de taules properes, alguns ja fan la reserva des de la mateixa taula, de cara al proper dia. I això vol dir que hi ha un públic que ja els agrada l’estil.
El servei, pel que fa a qui fa les funcions de maître, era prou eficient i amb consells i explicacions per ajudar a fer una bona tria de plats. I això és el que vam demanar:
Com plats per a compartir, el ravioli de gambes i ceps, que ja ens va arribar dividit, un parell de canelons de peu de porc (es demanen per unitats) i un ou poché amb txangurro i salsa ponzu, amb la situació ridícula de compartir un ou a tres, però això ja es culpa nostre de demanar-ho 😉
Com plats principals cada un va demanar el seu: un carpaccio de gambes i ceps, amb excés de nevera per la secció femenina del grup, un morro de bacallà Can Vallès per la secció sènior i uns contundents cigrons amb trossets de llamàntol, pel tercer a taula. Els tres plats ben resolts, gens escassos i pel que fa al bacallà, amb producte de primera qualitat.
Pel que fa a la carta de vins, podem dir que prou correcta i amb vins ben escollits, però amb un disseny d’aquells que no generen massa empatia pels que defensem els vins de proximitat. La carta conté tres seccions, “Rioja”, “Ribera del Duero” i “Otras DO”. I aquesta darrera secció, una mica a l’estil #toma_cabrón, trobem els catalans, que s’ha de dir que en tenen una vintena, compartint secció amb uns 10 vins més, un d’aquí, l’altre d’allà...
No sé... quasi seria més lògic, i més per la quantitat que en tenen, oferir una secció de “vins de Catalunya”. Vaja, que això no ens va agradar. De la llista, vam demanar un Furvus de la DO Montsant, que sol ser una opció que escollim, quan el trobem en una carta.
A l’hora de les postres, vam compartir uns bunyols i ja vam passar als cafès, pagant ràpidament, perquè en una taula propera van demanar un d’aquells filets a la llosa, que comencen a fumejar i no volíem sortir amb olors...
Com resum, vam menjar bé o millor dit, molt bé i per tant el recomanem. Però els tres vam sortir pensant que no estaria situat al target de llocs que passarien a la nostra wish list. En tot cas volem deixar clar que es tracta d’un lloc que treballen bé i per tant és recomanable.
RESUM
- Producte de gran qualitat
- Cuina molt clàssica però de nivell
- Servei professional
- Espai una mica aclaparador
- Tenen el seu públic, que deduïm és molt fidel
- RQP correcta
- Puntuació ponderada = 7,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
