Ubicat on abans estava Celeri, alies la "estrella fugaz". Amb estil una mica de guais i amb plats curiosos que elaboren amb diferents resultats..
Com vam anar a parar a Hetta?. En aquesta trobada li tocava escollir restaurant al Ricard i degut a un canvi d’ordre anterior, també la redacció del post.
I com sempre amb el consens del grup, tot i que aquesta vegada el consens ha estat dels més difícils de trobar, degut a que vam sortir amb punts de vista molt més allunyats del que és habitual en nosaltres.
Però el punt en que tots vam estar d’acord i, per tant consens total, va ser en que no és un lloc al que ens vingui de gust tornar. I sense buscar-hi més explicacions, però així vam opinar els tres. I com podeu veure en la nota final, posada a partir de la puntuació de 12 punts, que fem els tres per separat, la cosa no va lluir molt..
Els plats que ofereixen són curiosos i més o menys ben resolts, tot i que depenent molt de cadascun. Per exemple, vam coincidir en que el caneló de cranca estava molt bo (però també és difícil fer un caneló de cranca dolent), també estava força bé el plat de pèsols (amb molt poca cocció) i només correcte les tallarines de rovell d’ou (n’esperàvem més) mentre que altres plats, com el marmitako de bonítol el salvaven els nyoquis de parmesà, doncs el bonítol era dels que no acceptes ni per un menú de migdia, O l’ossobuco, on l’única gràcia era que el servien a dins dels ossos, que imaginem deuen reciclar...:-( .
Per començar vam compartir els següents plats...
-Caneló de cranca-Llàgrimes de pèsols amb dashi calent, papada i tirabecs
-Risotto d’espàrrecs amb crudité d’espàrrecs
-Espàrrecs fregits amb stracciatella, terra de calamata i oli de festuc
-Tallarines de rovell d’ou amb brou d’ànec tipus ramen
I com plats principals...
I cadascun amb el seu (els va costar d’entendre), vam demanar-Rovell d’ou marinat, sèrum i botarga per l’Esther, que estava a molt alt nivell.
-Marmitako de bonítol amb gnocchi de patata (que va arribar amb parmesà) pel Ricard
-Ossobuco amb os i envinagrats pel Jordi.
Alguns detalls ambientals...
Deixant a banda els plats, voldríem comentar alguns detalls ambientals...**No ens va acabar de fer el pes la música ambiental, que entenem que és una opció que ells trien, però en determinats moments pot donar més aire de discoteca, que de restaurant. En el primer moment, ens dificultava el diàleg amb el que fa de cap de sala. Després crec que veient el panorama la van baixar una mica. I perquè ho vam demanar al seure a taula, perquè calia cridar per entendre'ns.
**Quan vam entrar, ens van demanar fer “paseillo” per la cuina, entrant per un extrem i sortint per l'altre. Pot ser discutible aquest show, però em sembla poc higiènic que algun dels cuiners ofereixi una encaixada de mans, sense saber l’estat d’higiene de les nostres.
**No ens molesten els #holachicos, ni el #holaguapos (ens fa riure, i ja sabem on anem quan triem llocs de l’estil), però també voldríem més tolerància recíproca quan el sènior del grup (tot i que ja sabem, és una mica poca-solta 😅😅) provoca al cap de sala preguntant-li per la carta de vins amb un “¿Tenéis también unos dibujitos de estos para escoger el vino?”, després d’haver-nos treballat la tria de plats, d'acord amb els dibuixets que ens mostraven.
**Ni cal tampoc que el cap de sala es tensi, quan li demanem un vi dels pocs marcats com “no naturals” amb un simpàtic “Tomaremos este vino artificial”. Vaja, que si ells van de guais, hi anem tots. O no?
Les postres, que en tenen poques, t’ho expliquen amb aquest altre simpàtic dibuixet, que cal que interpreteu com els ingredients que pot portar 😇😇😇... . Val a dir que la tartaleta estava prou bona.
I la carta de vins, un desori total. Amb vins naturals a tuti-pleni amb la p* mania d’obligar-te a prendre vins naturals, en lloc de deixar escollir al client. Com poden ser tant guais de no donar opció a que el client decideixi?
Ja arriba un moment en que penso que els va bé posar vins “estranys” i així el client no sap el preu de botiga, al no conèixer el vi. Vam acabar triant un Domaine Viret Renaissance, de la regió Vallée du Rhône, elaborat a base garnatxa, Sirà i Mourvèdre. Era dels pocs que no estava marcat com natural i d’aquí la broma comentada al voltant de la paraula “artificial”. Va resultar molt deficient en nas #natural_style i en canvi, força correcte en boca.
RESUM
- Ubicat a la mateixa sala on abans hi havia el Céleri (“la estrella fugaz” 😂😂😂)
- Un mica estil disco :)
- Van de guais/coleguilles, però sinó els segueixes el rollo, es tensen
- Plats curiosos, amb diferents resultats
- Com a positiu, que és prou econòmic per fer postureo. Patirem cuqui-instagramers..
- Puntuació ponderada = 5,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
