Un lloc imprescindible a BCN amb plats de carn de primer nivell, però també amb oferta prou interessant pel públic no carnívor. Recomanable sense cap mena de dubte..
Nova trobada de 3(o+)aTaula, en que la tria ha estat a càrrec del Jordi i la redacció del post li ha tocat al Ricard.
Tots coneixíem Bardeni, però mai havíem coincidit els tres allà. Teníem clar que era una aposta segura, doncs es tracta d’un dels llocs de referència a BCN, que com sempre hem dit, si es trobés en un carrer més cèntric, les cues per entrar, serien considerables.
Aquest cop vam arribar allà a les 13:30, coincidint amb l’horari que obren portes, per assegurar-nos taula, doncs la filosofia del lloc és no acceptar reserves.
En aquesta ocasió i per primera vegada vam tenir un convidat de luxe al grup –l’Albert Molins- que va fer que l’àpat ens convertís en un 4aTaula. No és el primer cop que som més de tres, però en les anteriors ocasions, els components addicionals, sempre havien estat parelles o familiars.
La carta de Bardeni no és massa llarga, però hi han molts plats que venen de gust i decidir quins es demanen, sempre és un problema.
Continuant amb la nostra filosofia de compartir primers i demanar després un plat principal per cada un, vam començar amb unes excel·lents croquetes, amb sabor potent i textura òptima. També unes sardines marinades, acompanyades d’uns curiosos tomàquets que podeu veure en la següent imatge.
Ja com plats principals i un cop decidit el de l’Esther, que evita la vedella, la feina va ser repartir-nos les opcions de cara a no repetir plat, doncs totes eren més que temptadores. Al final el famós onglet de Bardeni va ser pel Jordi, temptadora costella de vaca feta a baixa temperatura per l’Albert i el deliciós steak tàrtar va ser pel Ricard, tot i que cada un de nosaltres va tastar una mica dels altres plats. Menció especial el plat no carnívor, configurat per una albergínia fumada amb daus de tonyina, tot i que el nom oficial, és amb tàrtar de tonyina.
La carta de vins és correcta i a manca del Furvus que l’amic Domènec, no els va servir a temps, vam prendre una ampolla de Riu i una de Hisenda Miret, de les DOQ Priorat i de DO Penedès.
A l’hora de les postres, l’Esther pren sempre el comandament, i va demanar un assortiment de formatges i unes postres a base de xocolata blanca. Però el senior (cosa rara en ell, degut al seu poc amor a les postres), va reivindicar la torrija, que va resultar temptadora com sempre.
I el compte, que recordeu correspon a un dinar de 4 persones...
RESUM
- Un dels llocs imprescindibles a BCN
- Si la Guia Michelin, fos rigorosa aquí, com ho és a França, seria un Bib Gourmand
- Les carns que ofereix són impecables i amb oferta més imaginativa que l’habitual
- La seva oferta, va més enllà que la carnívora i per tant cap problema per a públic que no menja carn
- El servei és molt agradable i professional
- Puntuació ponderada = 8,2 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
