Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 9 de juny de 2018

La llave. Una joia amagada de cuina tradicional


Un restaurant que ofereix cuina tradicional, de les millors que hem tastat últimament. Amb servei amable i eficient i preu molt equilibrat. No obren les nits..  


La Llave  


Consell de Cent, 388  
www.lallaverestaurant.com 
TEL.: 932 65 09 21  

La Llave


Nova trobada dels 3 (o+) a Taula, sent només dos en aquesta ocasió per una baixa a última hora de tot el sector femení. La tria del lloc va ser a càrrec del Ricard, i tot i que la redacció li corresponia a l’Esther, el Jordi es va oferir a fer-la canviant el torn, i amb el consens de la resta del grup.

Aquest cop, va ser a un restaurant desconegut per tots, encara que ens havia estat molt recomanat.

D’entrada, i així en una primera impressió, ens va semblar un bar més d’aquells que poblen l’Eixample i que se’n sortia molt dels paràmetres en els que ens movem habitualment, però després de veure el menjador interior, ja vam respirar una mica més tranquils... Menjador al qual no vàrem poder dinar per cert, doncs a l’hora de fer la reserva va haver un malentès i l’havien anotat pel dia anterior (l’edat no perdona... ja se sap...), i així ens van acomodar a la zona de bar, que per una altra banda, val a dir que està molt bé i vam poder estar molt tranquils i ben servits. En tot cas mostrem una foto del menjador, agafada de la seva web


Com és habitual als llocs que ofereixen servei de bar i obren tan d’hora (a les 7), no hi ha possibilitat de fer allà el sopar, deixant el menjador per dinars i la zona de bar i la terrassa per a entrepans i coses per picar.

La carta està estructurada en dos fulls: el primer, el que ells anomenen “plats permanents” , amb més d’una dotzena dels seus plats de sempre, i el segon, amb els suggeriments del dia i en el que també tenen alguna incorporació d’última hora.

Al no conèixer cap plat o especialitat de la seva cuina, li vam demanar ajuda i consell al cambrer d’allà, que amablement ens va comentar que tots els guisats tenien molt bona premsa, a l’igual que la cua de “brau”. A més, ens van oferir la possibilitat de partir tots els plats que demanéssim i fins i tot, ens va suggerir que esperéssim a fer els primers per veure que i quant demanar de principals.

I vam demanar....


Així, vam començar amb unes sardines sublims, sobre un tall de pebrot vermell dolç (plat impressionant que tot i no estar dins dels “permanents” fins i tot tenia un article dedicat en un retall d’una publicació en la qual comentaven aquest plat), unes croquetes casolanes de pernil, un caneló de rap i gambes, i unes “pochas” a la Navarra que quasi ens fan plorar.





I ja un cop liquidats els aperitius, vam anar pels plats principals, que en aquesta ocasió no vam agafar cadascú el seu, sinó que els vam compartir com a bons amics i que van ser uns callós i una cua de “brau”. Tots dos d’un nivell elevadíssim de cuina i sent dos plats tan contundents, cap dels dos va tenir una digestió pesada. I compte amb una cosa: Els plats que veieu a continuació, així com els dos anteriors, corresponen a la ració ja dividida. Això vol dir: 1/2 ració.


I per rematar el dinar en un nivell ben alt, una coca casolana de crema amb pinyons.



Menció especial per la carta de vins!


El vi amb el que vam acompanyar tot l’àpat, va ser un Finca Malaveïna, D.O. Empordà del celler Perelada, que tots dos ja coneixíem i que feia temps que no tastàvem. Com és habitual en un clàssic com aquest, un vi rodó que no falla mai. Una menció especial a la seva carta de vins, mostrada en una tablet i amb referències fins i tot d’altres països o formats especials que mai esperaries trobar en un lloc amb aspecte exterior de bar...


I el compte, que es va enfilar fins a pràcticament els 50 € per cap, traient el vi tindríem un cost mitjà d’uns 30 € per cap.



RESUM

  • Lloc senzill dels quals mai imaginaries acabar menjant tan bé
  • Cuina tradicional però de les millors que hem tastat últimament
  • A prop de la plaça Tetuan. No és pas una zona gaire cèntrica
  • Servei amable i eficient
  • Preu molt equilibrat i imbatible tenint en compte la qualitat i elaboració dels seus plats
  • Puntuació ponderada = 8,3 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

8 comentaris:

  1. Tot fa molt bona pinta. Caldrà tenir-lo en compte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I amb moltes ganes de tornar i demanar altres plats que ens van cridar l'atenció...
      Molt recomanable.

      Elimina
  2. vaja festival us van fotre sense mi! jajaja.... esther

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però que consti que no vam deixar de pensar en tu... Et trobàrem a faltar.

      Elimina
    2. Si Esther.... fins i tot teníem càrrec de consciència .... :)

      Elimina
    3. jajaja.... els homenots tb són bones persones!!! :-) esther

      Elimina
  3. Lloc clàssic, cuina clàssica, fa bona pinta. El públic deu ser principalment treballadors de la zona: els "jefes" dins amb estovalles de roba, els "curritos" fora amb estovalles de paper. :-D Però a la carta és la mateixa i el menjar sortirà pel mateix lloc.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A fora és més de menjar informal o feina de bar.... De fet els únics que menjàvem al bar érem nosaltres i una parella que al no trobar lloc, ho feia en una barra interior.

      Però al bar, i a la terrassa, en general la gent fa comandes de bar...

      No tenen menú i per tant, el preu és el que veus. Són com dos mons diferents el bar i la sala de restaurant...

      Elimina