Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 7 de juliol de 2018

Agut. continua donant guerra


Agut és un restaurant que ha estat capaç de sobreviure a la pressió turística i manté un bon nivell.  


Agut  


Carrer d'en Gignàs, 16  
No tenen web 
TEL.: 933 15 17 09  


Nova trobada de 3(o+)aTaula, amb tria feta pel Jordi i post a càrrec del Ricard.

Entrar a l’Agut, és com fer un viatge nostàlgic al passat. I no pas perquè no estigui conservat, sinó perquè fan venir a la memòria, records viscuts de fa anys. I amb el mèrit d’haver sobreviscut a la pressió turística de la zona.

Potser el fet d’anar-hi sense masses expectatives, va provocar que el resultat final fos prou positiu. Ofereixen una carta prou àmplia, amb alguns plats que ja estaven el segle passat i amb racions gens escasses. I amb el mèrit afegit, d’oferir en bastants plats l’opció de demanar mitges racions.

La nostra tria i seguint els paràmetres habituals, va anar en el sentit de compartir 3 primers i com plats principals, cada un el seu.

Que vam escollir......


Vam decidir compartir uns cervellets a la romana, unes croquetes de calamars, i unes cuixes de granota.




Els tres plats estaven més que correctes, tot i que vam comentar que l’arrebossat dels cervellets, l’haguéssim preferit menys voluminós, com el dels cervellets de cal Vilaró. També pel que fa a les cuixes de granota, som partidaris de mida una mica inferior. Però en cap cas és una crítica, sinó una reflexió. I s’agraeix trobar aquests productes, que semblen en fase d’extinció, mentre patim arreu, una aclaparadora plaga de cebiches i pops de misterioses procedències....

Com segons, vam demanar uns peus de porc desossats, farcits amb botifarra negra i de perol pel Jordi. I de la secció de peixos, corball a la planxa i turbot a la brasa. Comentar que vam utilitzar les possibilitats de mitges racions, incitats pel sènior que tenia un sopar al mateix dia i volia anar de healthy. I a l’Esther no li costa massa, apuntar-se al carro de les mitges racions. Tot i això, observeu les imatges i veureu que les mitges racions són prou voluminoses.




A la carta de postres, tenen moltes possibilitats interessants i que surten de l’avorrida llista que trobem habitualment. Però no ens vam llençar i vam optar per compartir, una versió modernitzada del pa amb oli i xocolata, per acompanyar els cafès....


La carta de vins estava prou bé i amb referències properes i ben seleccionades. Vam escollir un Alcor 2011, que pel que tenim entès, procedeix d’un projecte iniciat a Hostalets de Pierola, no lluny de Montserrat, a càrrec dels mateixos propietaris del restaurant. Es tracta d’un cupatge en el que predominen, garnatxa i monestrell. Un vi molt agradable i que ja coneixíem.


En resum, podem dir que es tracta d’un lloc prou interessant, amb bona oferta gastronòmica i bon servei que no s’entreté i va per feina. I a tenir molt en compte, si busqueu dinar per aquesta zona, que és una mica de risc, pel que fa a trobar llocs correctes i tranquils com aquest.

RESUM

  • Cuina correcta amb prou varietat de plats
  • Servei amable i professional
  • Imprescindible per a nostàlgics dels que hi anaven fa 30/40 anys
  • Ha estat capaç de sobreviure a la pressió turística de la zona
  • RQP correcta
  • Puntuació ponderada = 6,4 d’acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya “Els nostres principis”

6 comentaris:

  1. Darrerament molts ens pugem al carro de mitges racions i fora arrebossats :-D

    Com et deia al post de teu bloc, tot un triomf seguir amb l'establiment en marxa.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa, les mitges racions prou contundents.... sí, tot un èxit, sobretot per la zona on estan, ple de guiris... bona sorpresa!

      Elimina
  2. M'agradan molt ,els teus posts. Cloe

    ResponElimina
  3. Gràcies pel post! Si! Molts records i molt bon record. No hi he tornat més, però és clar, que ara amb el blog em serveix de recordatori.
    Per cert.. i els postres que eren.. "un combinat" amb arrop? Ho recordes?
    Gràcies pel blog. És com sempre un gran recurs! molt útil i sempre és encertar. Per molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig buscar el combinat aquell i és de les coses que ha desaparegut... En tot cas mantenen l'arrop en algunes de les postres.

      Curiós que passats els anys, continuï sent un lloc a tenir en compte i més en aquella zona... Cap cosa gastronòmica a destacar, però si dignitat i coses ben fetes...

      M'esperava decepció i no... Com si el temps no hagués passat... i reitero que amb dignitat...

      I agraïts els tres per les teves paraules....

      Elimina