Mala Hierba és local acollidor i amb encant, amb plats dels que queden a la memòria per bons. Servei amable i professional. Llàstima de la ubicació. La RQP és bona, atès el nivell dels plats..
Mala Hierba
Nova trobada de 3(o+)aTaula. Aquesta vegada la tria ha estat a càrrec del Jordi i el post ha estat escrit pel Ricard.Mala Hierba, és un lloc que sembla estar de moda, però no pas a l’estil de lloc guai, tal com marquen les tendències, sinó per bon tracte i bona teca. I realment ja podem avançar que el lloc ens va encantar i que és un candidat a aparèixer a la nova Guia 3(o+)aTaula de la propera tardor. Recordeu que podeu baixar-vos la Guia d’estiu 2018, fent clic aquí. I recordeu que CAP restaurant ha pagat per sortir-hi :)
Ja avancem que Mala Hierba ens va agradar i va complir amb les expectatives que ens havíem fet. De fet comentàvem a la sobretaula, que si el lloc estès ubicat a Rambla Catalunya, hi hauria cua per les reserves. Però es que està en una zona de BCN, d’accés complicat. I potser la manera més senzilla d’arribar-hi, és amb la L5 del Metro, baixant a la Teixonera. Just una parada abans que el final de línia a Valle Hebron.
El local de Mala Hierba , és agradable i el podríem catalogar com local amb encant. En forma de “U” i amb la pota final amb llum i una certa amplitud.
Que ofereixen a Mala Hierba...
La carta és d’aquelles que atreu i et venen ganes de demanar més coses de les que realment pots consumir. I això és sempre una bona entrada a un lloc. Tenen també un interessant menú de migdia, que vam observar a les altres taules, amb molt bona pinta.
Seguint les nostres costums, vam demanar a Mala Hierba, tres primers a compartir. Per començar un xipirons, acompanyats d’uns encenalls de llimona caramel·litzats. I fregits amb una perfecció, difícil de trobar per BCN. Res a veure amb algunes fritangues de xipirons que serveixen en llocs que en teoria els caldria afinar més.
També unes albergínies al forn, pintades d’all negre, ‘salsa ajoblanco’, begònia. Potser dels tres plats a compartir, seria el que quedaria en el calaix inferior de podi de primers a Mala Hierba.
També unes panizzes fregides, amb wasabi, sardina fumada i ceba en agredolç. Ens van sorprendre molt favorablement. Per explicar el plat de manera planera, diríem que és una polenta, feta a base de cigrons.
Ja com segons a Mala Hierba i cada un amb el seu plat, un sorprenent fetge de rap a la planxa, amb figues, bledes i salsa de vi negre. Estava impressionant i la reflexió és com una menja tant bona, aquí en el nostre país, sembla menystinguda. Mostrem dues fotos: la primera tal com el presenten i la segona amb les fulles tretes
També un llom de bacallà fet a baixa temperatura, amb salsa amb verdolaga, cor de pebrot de padró marinat i cardamom. Sense menystenir la salsa que estava molt aconseguida, reflexionar també que quan el bacallà és bo, poc additiu li falta. I aquest bacallà era molt bo.
I el tercer plat principal, va ser una parpatana de tonyina vermella Bluefinn a la brasa, amb escalunyes, textures de nyàmera i enciam de mar. Bons productes a Mala Hierba. També molt a gust de qui el va triar.
Vins i postres...
La carta de vins a Mala Hierba prou bé, amb vins de proximitat i sense obligacions talibans d’obligar als clients a consumir vins naturals. Bona carta que ja signaríem en tots aquells llocs, que tampoc poden permetre’s un llibre de vins. Vam escollir un DO Empordà, el Malaveïna
Les postres sempre queden a elecció de la secció femenina del grup, que va comentar que els triaria tots. Finalment es va decidir per un pastís de llimona amb tocs fumats. Els altres dos components van tastar una cullerada i donem fe de que eren de les postres bones.
RESUM de Mala Hierba
- Local acollidor i amb encant
- Plats dels que queden a la memòria per bons
- Servei amable i professional
- Llàstima de la ubicació. Just on Jesucrist va perdre l’espardenya
- En conseqüència, bonaRQP, atès el nivell dels plats
