Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 8 de setembre de 2018

Mala Hierba. Molt recomanable


Mala Hierba és local acollidor i amb encant, amb plats dels que queden a la memòria per bons. Servei amable i professional. Llàstima de la ubicació. La RQP és bona, atès el nivell dels plats..  


Mala Hierba  


Calle Funoses Llussà 2 (Teixonera)  
http://www.malahierba.barcelona/
 
Tel.: 932 13 50 05  

Mala Hierba

Nova trobada de 3(o+)aTaula. Aquesta vegada la tria ha estat a càrrec del Jordi i el post ha estat escrit pel Ricard.

Mala Hierba, és un lloc que sembla estar de moda, però no pas a l’estil de lloc guai, tal com marquen les tendències, sinó per bon tracte i bona teca. I realment ja podem avançar que el lloc ens va encantar i que és un candidat a aparèixer a la nova Guia 3(o+)aTaula de la propera tardor. Recordeu que podeu baixar-vos la Guia d’estiu 2018, fent clic aquí. I recordeu que CAP restaurant ha pagat per sortir-hi :)



Ja avancem que Mala Hierba ens va agradar i va complir amb les expectatives que ens havíem fet. De fet comentàvem a la sobretaula, que si el lloc estès ubicat a Rambla Catalunya, hi hauria cua per les reserves. Però es que està en una zona de BCN, d’accés complicat. I potser la manera més senzilla d’arribar-hi, és amb la L5 del Metro, baixant a la Teixonera. Just una parada abans que el final de línia a Valle Hebron.

El local de Mala Hierba , és agradable i el podríem catalogar com local amb encant. En forma de “U” i amb la pota final amb llum i una certa amplitud.

Que ofereixen a Mala Hierba...


La carta és d’aquelles que atreu i et venen ganes de demanar més coses de les que realment pots consumir. I això és sempre una bona entrada a un lloc. Tenen també un interessant menú de migdia, que vam observar a les altres taules, amb molt bona pinta.



Seguint les nostres costums, vam demanar a Mala Hierba, tres primers a compartir. Per començar un xipirons, acompanyats d’uns encenalls de llimona caramel·litzats. I fregits amb una perfecció, difícil de trobar per BCN. Res a veure amb algunes fritangues de xipirons que serveixen en llocs que en teoria els caldria afinar més.


També unes albergínies al forn, pintades d’all negre, ‘salsa ajoblanco’, begònia. Potser dels tres plats a compartir, seria el que quedaria en el calaix inferior de podi de primers a Mala Hierba.


També unes panizzes fregides, amb wasabi, sardina fumada i ceba en agredolç. Ens van sorprendre molt favorablement. Per explicar el plat de manera planera, diríem que és una polenta, feta a base de cigrons.


Ja com segons a Mala Hierba i cada un amb el seu plat, un sorprenent fetge de rap a la planxa, amb figues, bledes i salsa de vi negre. Estava impressionant i la reflexió és com una menja tant bona, aquí en el nostre país, sembla menystinguda. Mostrem dues fotos: la primera tal com el presenten i la segona amb les fulles tretes


També un llom de bacallà fet a baixa temperatura, amb salsa amb verdolaga, cor de pebrot de padró marinat i cardamom. Sense menystenir la salsa que estava molt aconseguida, reflexionar també que quan el bacallà és bo, poc additiu li falta. I aquest bacallà era molt bo.


I el tercer plat principal, va ser una parpatana de tonyina vermella Bluefinn a la brasa, amb escalunyes, textures de nyàmera i enciam de mar. Bons productes a Mala Hierba. També molt a gust de qui el va triar.


Vins i postres...


La carta de vins a Mala Hierba prou bé, amb vins de proximitat i sense obligacions talibans d’obligar als clients a consumir vins naturals. Bona carta que ja signaríem en tots aquells llocs, que tampoc poden permetre’s un llibre de vins. Vam escollir un DO Empordà, el Malaveïna



Les postres sempre queden a elecció de la secció femenina del grup, que va comentar que els triaria tots. Finalment es va decidir per un pastís de llimona amb tocs fumats. Els altres dos components van tastar una cullerada i donem fe de que eren de les postres bones.



RESUM de Mala Hierba

  • Local acollidor i amb encant
  • Plats dels que queden a la memòria per bons
  • Servei amable i professional
  • Llàstima de la ubicació. Just on Jesucrist va perdre l’espardenya
  • En conseqüència, bonaRQP, atès el nivell dels plats

8 comentaris:

  1. Dons el menú diari té bona pinta per plats i preu. Però està a una zona de Barcelona que ni coneixia. :-)

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que si... i en directe més.... Però per pujar fins allà, ja em faig un «bucadillu» :)

      Elimina
  2. Conec el restaurant, si ets de Bcn només t'has de moure una mica, res més (que no tot hi és al centre). La cuina, pel meu gust, molt "postureo" (de veritat he sortit del centre de la ciutat per gaudir d'un bon àpat amb producte de proximitat sense deixar-vos un ronyó?) i l'article, vigileu les faltes d'ortografia! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primera frase entesa..... Una mica a l'estil de #cal_sortir_de_l'eixample :)

      La tercera també entesa.... ens esforçarem més

      I la segona i en concret el tram dels (.......), no entenem si ets tu qui ha de sortir del centre "he sortit", o volies dir "heu sortit", que després cal que entenguem, que tu saps moooolts llocs del centre...

      No és que siguem irreverents.... però tractem així als anònims.... amb humor... :)

      Torna quan vulguis....

      Elimina
  3. De tant en tant sóc clienta del Mala Hierba. En general, coincideixo amb la pràctica totalitat de les conclusions de l'article excepte amb la que fa referència a la ubicació. Penso que no tots els bons restaurants han de ser-hi al centre de la ciutat. És més, crec que els barris els hi poden oferir un cert caràcter propi. Per exemple el Mala Hierba aprofita el seu espai: fer cuina en un local històric com era la cotxera del primer autobús que connectava el barri del Coll amb Gràcia. Això li proporciona personalitat.
    D'alta banda, la bona relació qualitat-preu. La qualitat la posen els bons professionals i el producte del Mala Hierba. Però no ens enganyem. La competitivitat en el preu també s'aconsegueix quan és surt de la zona 0 de l'especul•lació.
    Bé, per concloure. Com a veïna del barri del Coll és un privilegi tenir un restaurant a prop com el Mala Hierba. Tant de bo més emprenedors optessin per a encetar projectes en els barris històricament industrials (i que ja no ho són), com aquest. Gràcies per ser-hi!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només puc dir que estic d'acord al 100x100....

      Però com signant del post (amb el consens del grup), donava la meva opinió. I la donava com persona que viu fora de BCN i si es desplaça a BCN amb transport public, llavors, és complicat d'arribar i de tornar.

      Però no és res negatiu... és una vivència personal.

      Per tant, acord al 100x100... I si visques per la zona, en seria client... :)

      I gracies per opinar aquí....

      Elimina
  4. Nosaltres el vam descobrir fa uns mesos i fins i tot hem repetit. Molt recomanable al nostre criteri

    Donota

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola «donota» :)

      Totalment d'acord...

      Salutacions!

      Elimina