Granja Elena, amb matèries primeres de gran nivell i excel·lent elaboració. Carta de vins àmplia, servei molt eficient. Espai just i reduït que pot arribar a ser molt sorollós. En tot cas és un lloc que té fans apassionats..
Granja Elena
Nova trobada dels 3(o+)aTaula, amb tria del runner de l’equip (Ricard) i redacció del post a càrrec del Jordi, absent de l’última convocatòria.
Granja Elena és d’aquells llocs que ni de conya entraries si no t’ho haguessin recomanat abans. I ho diguem principalment, per la zona en la qual s’ubica... De fet, qui aniria expressament a dinar al barri de la Zona Franca de motu propio? I no voldríem pas semblar classistes, però pensem que aquesta és la realitat...
I això que des de fa poc temps, la seva imatge exterior i la sala, s’han vist actualitzades amb unes necessàries i adequades reformes. Abans, el seu aspecte extern tampoc convidava gaire a entrar més que a fer un cafè, un entrepà o un menú de migdia... si és que no t’havien parlat abans de la qualitat de la seva cuina...
Una mica d’història (poqueta... no patiu):
Granja Elena té els seus inicis allà l’any 1974 com a granja i xarcuteria, i va anar creixent amb la incorporació dels fills a l’equip del restaurant, principalment del seu fill Borja, que va beure dels coneixements d’Hilario Arbelaitz.
Podríem concloure doncs, que es tracta d’un negoci totalment familiar.
Què vam menjar a Granja Elena:
La seva carta s’estructura d’una forma clàssica en els apartats: entrants (dels quals són la majoria dels plats), peixos, carns (poques però suficients referències les d’aquests dos apartats) i postres.
Com habitualment fem, vàrem compartir uns entrants, que van ser: una terrina de lletons de vedella en gelée de porto, unes “ortiguillas”, i una truita de bacallà i camagrocs (comme il faut).
I els plats principals que cadascú va triar amb el millor criteri i que van ser: un picadillo de O-toro amb garoines i vinagreta de rovell d’ou per la part femenina. Espectacular!!
Un llom alt de vaca rossa al natural pel sènior que venia desganat i amb compromisos al vespre. Elaborat com si fos una mena de carpaccio o pernil. Increïble el seu sabor i per repetir molts cops... :-)
I un garrí rostit al suc de vi ranci i puré de patates per qui escriu. A l’estil del mestre Hilario Arbelaitz... carn tendra i melosa per dins i cruixent pell envoltant la peça.
Vins i postres:
Interessant i completa carta de vins que t’ensenyen a una tablet, i de la qual vam escollir el Priorat D.O.Q. anomenat Negre de Negres del Celler del Portal.
I unes postres a compartir, que en realitat són més a fer un mos per part del sector masculí i que acaben sent devorades pel sector femení... Bon pastís de formatge d’Hilario Arbelaitz (és interessant i tot un exercici de companyonia, el reconeixement que mostra a la seva carta per part de plats mítics d’altres grans xefs).
I el compte, d’aproximadament 50 € per cap i que en aquest cas no reflecteix gaire la realitat, doncs dos dels plats principals van ser triats de la secció “entrants”, fent per tant que la factura fos més reduïda. Creiem que el preu d’un àpat a aquest restaurant se situaria més aviat cap als 60-70 € amb un entrant, un principal i unes postres.
RESUM
- Cuina molt TOP, amb ingredients ben escollits i de molta qualitat
- Local justet (per ser generosos) quant a la seva sonoritat (i això que ha guanyat molt amb les recents reformes...)
- Ubicació una mica allunyada de zones comercials o d’interès turístic. Per tant, només recomanable si el que voleu i busqueu és apreciar una cuina de qualitat
- Servei justet. Aquell dia van equivocar-se amb un parell de comandes i a més en reclamar uns coberts per no haver de menjar amb les mans, ni tan sols es van excusar...
- RQP correcte. Cost relativament elevat però justificable per la qualitat de cuina i ingredients
- Puntuació ponderada = 7,1 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
