El Chato.
El Chato
El Chato és un lloc d’aquells que sense recomanació expressa i de gent de molta confiança, ni et fixes. Ubicat al costat muntanya de la Gran Via, més enllà de Tetuan i quasi en front d’un d’aquells Bingos gegant terrorífic. Es tracta d’un lloc que va obrir a l’any 1941. Fins i tot més antic que el sènior del grup.
Va ser en una trobada de 3(o+)aTaula en que l’Esther no va poder assistir per feina i amb el Jordi vam decidir triar un lloc d’homenots. I buscàvem refer-nos de la darrera mala experiència a Xavier Pellicer.
Un cop has traspassat la porta, ja perceps que és lloc de menjar bé. Tot i que vam anar-hi la setmana prèvia als Nadals i ja se sap del perill de trobar-te en dinars d’empresa. I dit i fet, ens fan passar a la sala que tenen al final i ens trobem amb la nostra taula de dos. I tres taules més a la sala d’aquelles preparades per a 8 o més persones.
En un dia normal, veiem aquell panorama i igual ens plantegem dir que no ens quedem. Però encara que no ho pugui semblar, som prou raonables i lògics i sabíem d’abans a que ens exposàvem. I en tot cas res més greu que anar un dia qualsevol a un dels llocs guais, en que l’estar atapeït i amb soroll, és el pa de cada dia. Però clar, aquests llocs els evitem sempre que ho podem preveure.
La carta de tall clàssic amb alguns suggeriments dels que venen de gust.
Que vam menjar a El Chato
Vam començar amb una mitja ració de morcilla d’arròs que ens va servir per obrir boca.
I tot seguit vam compartir uns callos i unes potxes amb cloïsses. Els callos tot i que ens van demanar quin grau de picant i vam dir «no mireu prim», van arribar molt suaus. Vam fer conya de callos helathy. Les potxes impecables i es desfeien a la boca.
Aquest cop vam continuar amb plats per a compartir. I vam fer un bacallà al pil pil i unes cocotxes de lluç en salsa verda. El bacallà impecable i les kokotxes, potser perquè tant un com l’altre, estem habituats a fer-ne a casa, no els hi vam acabar de trobar el punt de gràcia. No diem pas que no els agradessin, però seria un plat que en una altre visita, no demanaríem.
Tot i que mai demanem postres, potser pel fet de que ens arribès una carta, tant clàssica que feia temps que no veiem, ens vam animar. És que hi havien opcions tant viejunas com el “zumo de naranja al momento” i “cafè irlandès a 3 colors”. Però també i com contrast, oferien per exemple Stilton. Vam acabar demanant un flam de cafè i rom i també un Tiramisú fet d’ells.
La carta de vins, quasi espantava pel format plastificat, una mica a l’estil de mostrar fotos. Però crec que amb habilitat i al veure la cara que s’ens quedava, ens val suggerir un DO Montsant. En concret el Gamarús, un cupatge de garnatxa, sirà i amb petites aportacions de cabernet i merlot. Un vi correcte i molt diferent d’aquells que mostrava la carta, amb noms d’aquells que comencen amb Marques de no sé què.
Conclusions a el Chato
El servei va ser impecable. Rodat, proper, professional i d’aquells que tenen ben entés que han de facilitar els coses als clients, amb encertats suggeriments, com per exemple proposar algun plat de més en format mitja ració. Comentar també i de fet no és lúnic lloc, l’absurd de mostrar els plats a la carta sense IVA. Ja vam veure que ho posava al final de la llista, però és un tema que no ens agrada. Sembla que et vulguin animar a demanar, ocultant el preu real final.
RESUM a El Chato
- Lloc al que sense recomanació, no entres, perquè ni et fixes
- Sales amb taules ben parades i amb estovalles (!)
- Servei modèlic
- Plats correctes tirant a bons
- Curiós de visitar un dia, sinó el coneixeu
- Puntuació ponderada = 6,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
