Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 29 de desembre de 2018

El Chato. Un d'aquells llocs que agraden


El Chato.  


El Chato  


Gran Via de les Corts Catalanes, 697  
http://www.restaurantelchato.com 
Tel.: 932 45 21 69  

El Chato  


El Chato és un lloc d’aquells que sense recomanació expressa i de gent de molta confiança, ni et fixes. Ubicat al costat muntanya de la Gran Via, més enllà de Tetuan i quasi en front d’un d’aquells Bingos gegant terrorífic. Es tracta d’un lloc que va obrir a l’any 1941. Fins i tot més antic que el sènior del grup.

Va ser en una trobada de 3(o+)aTaula en que l’Esther no va poder assistir per feina i amb el Jordi vam decidir triar un lloc d’homenots. I buscàvem refer-nos de la darrera mala experiència a Xavier Pellicer.


Un cop has traspassat la porta, ja perceps que és lloc de menjar bé. Tot i que vam anar-hi la setmana prèvia als Nadals i ja se sap del perill de trobar-te en dinars d’empresa. I dit i fet, ens fan passar a la sala que tenen al final i ens trobem amb la nostra taula de dos. I tres taules més a la sala d’aquelles preparades per a 8 o més persones.

En un dia normal, veiem aquell panorama i igual ens plantegem dir que no ens quedem. Però encara que no ho pugui semblar, som prou raonables i lògics i sabíem d’abans a que ens exposàvem. I en tot cas res més greu que anar un dia qualsevol a un dels llocs guais, en que l’estar atapeït i amb soroll, és el pa de cada dia. Però clar, aquests llocs els evitem sempre que ho podem preveure.

La carta de tall clàssic amb alguns suggeriments dels que venen de gust.

Que vam menjar a El Chato


Vam començar amb una mitja ració de morcilla d’arròs que ens va servir per obrir boca.


I tot seguit vam compartir uns callos i unes potxes amb cloïsses. Els callos tot i que ens van demanar quin grau de picant i vam dir «no mireu prim», van arribar molt suaus. Vam fer conya de callos helathy. Les potxes impecables i es desfeien a la boca.



Aquest cop vam continuar amb plats per a compartir. I vam fer un bacallà al pil pil i unes cocotxes de lluç en salsa verda. El bacallà impecable i les kokotxes, potser perquè tant un com l’altre, estem habituats a fer-ne a casa, no els hi vam acabar de trobar el punt de gràcia. No diem pas que no els agradessin, però seria un plat que en una altre visita, no demanaríem.



Tot i que mai demanem postres, potser pel fet de que ens arribès una carta, tant clàssica que feia temps que no veiem, ens vam animar. És que hi havien opcions tant viejunas com el “zumo de naranja al momento” i “cafè irlandès a 3 colors”. Però també i com contrast, oferien per exemple Stilton. Vam acabar demanant un flam de cafè i rom i també un Tiramisú fet d’ells.



La carta de vins, quasi espantava pel format plastificat, una mica a l’estil de mostrar fotos. Però crec que amb habilitat i al veure la cara que s’ens quedava, ens val suggerir un DO Montsant. En concret el Gamarús, un cupatge de garnatxa, sirà i amb petites aportacions de cabernet i merlot. Un vi correcte i molt diferent d’aquells que mostrava la carta, amb noms d’aquells que comencen amb Marques de no sé què.


Conclusions a el Chato


El servei va ser impecable. Rodat, proper, professional i d’aquells que tenen ben entés que han de facilitar els coses als clients, amb encertats suggeriments, com per exemple proposar algun plat de més en format mitja ració. Comentar també i de fet no és lúnic lloc, l’absurd de mostrar els plats a la carta sense IVA. Ja vam veure que ho posava al final de la llista, però és un tema que no ens agrada. Sembla que et vulguin animar a demanar, ocultant el preu real final.


RESUM a El Chato

  • Lloc al que sense recomanació, no entres, perquè ni et fixes
  • Sales amb taules ben parades i amb estovalles (!)
  • Servei modèlic
  • Plats correctes tirant a bons
  • Curiós de visitar un dia, sinó el coneixeu
  • Puntuació ponderada = 6,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

16 comentaris:

  1. dinar d'homenots i amb postres!!!!! què us està passant?? ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fàcil... que eren postres normals... Ni gustos rars ni parides.... A més el flam de cafè i en aquest cas amb rom, de sempre m'ha encantat...

      I si tornés demanaria o el "zumo naranja exprimido al momento" o el "cafè irlandés a 3 colores".

      Això si eren postres i no el puto caramel del Pellicer :)

      Elimina
    2. premi al pitjor postre de la història!!!! jajaja

      Elimina
  2. Quans records, si arrives a dir-mo m'apunto, fa anys que no vaig. Aquest era el tipic restaurant de camioners allà pels anys 60 Transportes Ochoa estaba al costat mateix on ara hi ha unes galeries comercials, zona mitica de restaurants vascos i navarresos. El regenta un tal Elorza company meu d'estudis als Maristes i no ha canviat un pel el que feia el seu pare. A la zona i había el Udala antigament regentat pel germà del Nacho Solozabal (basket), ara convertit amb una brassería. El asodor Izarra que si no recordó malament o portan els fills pero ja no es el que era. i el Gorría que tu be coneixes i que jo vaig d'aqui uns diez. Salut i bon any Tomàs Cortés

    ResponElimina
  3. Bones Tomàs!

    Ostres ara m'has fet venir al cap els transportes Ochoa. Encara sembla que vegi els camions amb aquell logo.

    El que em va sorprendre més del lloc, va ser el savoir faire dels qui servien. No hi sabria trobar un «però» i això que el dia era complicat amb les taules pre-Nadal.

    I que vagi bé el Gorría que de fet és un lloc que sempre va bé.

    Salut i Bon Any també per vosaltres!

    ResponElimina
  4. Cuina clàssica, tant que el compte també apareix en pessetes :-) L'espàrrec amb l'ou dur feia temps que no el veia.

    Aprofito per felicitar el nou any a tots tres, i els que queden inclosos al "+" que de tant en tant us acompanyen.

    Salut, abraçada i petons!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepa,

      Contesto jo perquè la joventut ja saps que en aquestes diades, o viatja o té el cap pensant en el cap d'any... :)

      L'ou dur, també em va arribar al cor... I a la carta de postres, el "zumo naranja exprimido al momento", em va provocar una dolça nostàlgia.

      Pel que fa als "+", poca gent tens a felicitar :) Tot i que inicialment, vam pensar en un grup més obert, després vam reflexionar sobre el tema. I de fet els "+" han quedat reduïts, de manera molt esporàdica a parelles respectives (de fet l'Esther i jo, mai tenim variacions en aquest àmbit) i a un parell d'amics que ens van donar un bon cop de ma amb la Guia,

      Molt bon any 2019...!!

      Elimina
    2. Més que res pensava en la Marta :-)

      Bon any!!!

      Elimina
    3. merci pepa!!!! bon any per tu també!!

      Elimina
  5. Ja que parlem de empreses de transports davant estaba Transportes AZKAR Tomàs Cortés

    ResponElimina
  6. El compte en pessetes i els preus de la carta a la web en dólars... De totes maneres un lloc per tenir a l'agenda. Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El gust per la diversitat :)

      Però si que es pot tenir a l'agenda com solució per la zona....

      Salut!!

      Elimina
  7. Perdoneu-me, pero us oblideu de dir que el preu sense begudes surt a 44,50€.
    No fer constar en la carta el preu amb IVA inclòs, per mi es inacceptable!
    El suprimeixo de la meva llista
    A mes a mes, no pots entrar en la seva web sense acceptar la seva politica de cockies
    Gracies per el vostre post
    Félix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segueixo contestant jo, perquè els companys els tinc de viatge.... :)

      Al posar el tiquet, ja comptàvem que fent la resta de les begudes i dividint per dos, sortia el preu individual sense begudes. En el meu bloc particular i quan publico independentment del grup, ho poso en general. Però aquí no.

      I ja veus, publiquem per ajudar a que cada un decideixi segons els seus paràmetres de tria.

      També t'he de dir, que sempre m'agrada fer un joc, abans que arribi el compte de «quan costarà» i normalment tinc fama d'encertar... I aquí he de reconéixer que esperava menys...

      Però té el seu públic i pel que he vist en comentaris que m'han fet per les xarxes, hi ha força gent que en són fans. Jo no et dic que el tregui de cap llista, però està clar que no apareixerà en el meu resum de restaurants recomanats ni en la Guia que fem amb el grup.

      Salutacions i gràcies per passar per aquí...

      Elimina
  8. Això de no afegir l'IVA al preu de la carta crec que és fins i tot il.legal... un amic em va dir que et podries negar a pagar-lo fins i tot... sense arribar a aquests extrems, opino que la majoria de la gent que hi anem a menjar a fora no som autònoms i no podem desgravar-ho, per tant el preu sense IVA no ens aporta cap informació.

    Salutacions i bon any

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, just és així....

      El que passa és que aquests anomalia, passa en més d'un lloc.

      I no per això és justificable...

      Salutacions i bon any!

      Elimina