Xavier Pellicer Restaurant, és un nova apertura, després de tancar Celeri, amb el mateix estil Bio, Eco and so on....
Xavier Pellicer
Penúltim lloc visitat pels 3(o+) a Taula d’aquest 2018, esperant #soexciteds l’últim de l’any que serà triat per l’integrant amb més seny i criteri gastronòmic... 😉.
En aquesta ocasió, la tria va correspondre a l’Esther (madre de dragones i incansable lluitadora en la recerca del Sant Grial) i la redacció del post conjunt ha correspost al Jordi.
Tots tres hem estat a les diferents aventures d’aquest polifacètic xef amb diferents i oposats punts de vista, que ara no venen a cuento.
El local, situat a una privilegiada i cèntrica zona de Barcelona a tocar del Passeig de Gràcia i la Diagonal, es mostra de forma molt discreta al carrer on s’ubica. L’interior, amb domini dels materials ecològics i sostenibles, ens mostra una sala càlida, però despullada dels elements que fan una festa, d’un senzill menjar de cada dia.
De que va el lloc....
La filosofia d’aquest xef i per extensió la de la seva cuina, és la del Healthy Kitchen, o com diu al seu lloc web, equilibri entre el plaer de la ingestió i el benestar de la digestió [sic]. Una mica de raó podríem donar-li pel que fa a la primera part de la definició, però la segona no es va complir aquella tarda, doncs tots tres vam tenir una digestió pesada...
La carta, amb un predomini aclaparador d’ingredients “verds”, eco, bio i de proximitat amb partida de naixement (Mató de Can Claperol, Pollastre de Marta i Martí, ...) fan complicada d’entrada l’elecció del menú, però un cop hi entres al joc, no hi ha gaire problema (almenys, d’entrada...).
Que vam demanar...
Com sempre, vam compartir uns entrants (ens vam recomanar demanar uns quatre o cinc plats per cap, però nosaltres, com qui sent ploure...) i així van arribar els següents plats:
Hummus de mongeta azuki, piparra, llavors i flors,
Pop a la brasa amb encurtits casolans (molt bons aquests últims),
Rillettes de conill amb endívies a la brasa i cogombres casolans (amb disparitat d’opinions),
Unes croquetes casolanes de bacallà i confitura de pebrots vermells (quasi havies d’imaginar-la).
I per acabar, una carbassa a la brasa amb mató de Can Claperol, botifarra del perol i ceba caramel·litzada.
I com plats principals a Xavier Pellicer,
Triant cada un el seu, per la reina de la casa, una coliflor com un puré, ou a 62° i oli fumat; pel sènior, un pollastre ecològic de la Marta i en Martí, amb prunes, escalunyes, tomàquet i orellana; i pel junior, una costella de porc a l’estil tandoori, amb pastanagues i ceba vermella rostida. Plats tots ells ben resolts, però sense arribar a emocionar ni sorprendre el més mínim.
El vi, triat d’entre un reguitzell de referències biodinàmiques i ecològiques, va ser finalment un Perill Noir de Clos Lentiscus, monovarietal elaborat amb sumoll, que ja havíem tastat amb anterioritat i del qual guardàvem bon record.
I com a postres, descartats un parell que venien de gust però que no tenien disponibles, vàrem optar per tastar un acidíssim suflé de yuzu, que com acostuma a passar, va ser devorat per la part femenina.
I el compte, d’aproximadament 55€ per cap (45€ sense comptar el vi) va fer que coincidíssim plenament en qualificar la seva RQP com a dolenta.
RESUM a Xavier Pellicer
- Nivell de cuina correcte amb preparacions de qualitat
- Bon producte de proximitat, ecològic i bio, encara que tampoc descobreix res de nou...
- Servei amable, tot i que amb una certa mancança de rodatge
- RQP deficient
- Puntuació ponderada = 5,9 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
