Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 23 de febrer de 2019

Bisavis. Una novetat destacable


Bisavis és un petit restaurant amb 12 tamborets, amb un servei molt proper i un producte ben molt ben tractat. Un lloc que cal conèixer.

Bisavis  


Tavern, 11  
www.bisavistavern.com 
Tel.: 659 995 705  

Bisavis  


Bisavis és una novetat molt recent, que només té uns mesos d'existència. I que ens venia de gust tastar, sobretot tenint en compte les bones referències personals del xef, que és qui porta el restaurant. Hem de dir també, que el coneixem de fa anys en altres facetes de la seva vida.

Així doncs, vam fer nova visita dels “3 (o+) a taula”, aquest cop per fi els tres plegats, i a una barra, tot i que els homenots del grup, són anti barra, aquesta és prou còmoda i té vàries possibilitats, per dos persones, tres o inclús grups de 4, si es posen a la cantonera!

Aquest cop la tria va ser feta pel Ricard i l'escrit per l’Esther, en consens amb tot el grup.

Bisavis està ubicat on abans estava “La Taverna dels 11”, ben situat upper Diagonal, amb moltes opcions per fer cafè post dinar, si no us quedeu a la mini terrasseta del propi restaurant. El local és molt petit, molt ben aprofitat, com un tetris, i ha estat ben reformat. Tot és barra i té cabuda màxima per 12 persones. Però en cap cas tens sensació d’estretor amb els veïns de barra, per exemple.


Que trobarem a Bisavis?

La carta és curteta, varia molt, segons productes del dia, i hi ha algun plat fora de carta, que et canta el mateix Eduard. Passa una mica el mateix amb la carta de vins, que és molt variable, segons ens van explicar i entren i surten referències tot sovint. El qual és molt d’agrair en restaurants que t’agraden, per poder anar-hi sovint!

Ens va costar triar força els primers que sempre compartim, perquè hi havia varis plats que ens veien de gust i ens en sortien més de tres! O quatre!


Per beure, vam demanar un vi negre, Artigas, una garnatxa del Priorat, que ja coneixíem i ens agrada força. I també vam fer algun vi a copes (de fora territori CAT, que el sector sènior volia boicotejar): un Garum (vi de Cadis), El Esquilon (del Valle de la Orotava) i La del Terreno (DOP Bullas), que estaven correctes però nos ens van pas entusiasmar.




Què vam menjar a Bisavis? 

Com a primers a compartir vam demanar croquetes (tradicions que cal respectar) de botifarra del perol, pera i tòfona (magnífiques), sardina fumada amb cítrics i burrata amb botarga. I ens van recomanar no deixar-nos perdre les anxoves i vam fer cas, obvi, i sort, perquè és un mos increïble. Amb un pa del forn “La Biblioteca”, anisat, tremendo.





A destacar el pa que fan servir al Bisavis. Quasi mai en parlem. Però és que és d’una categoria molt remarcable. És viciós.


I com a segons plats vam demanar Galta de vedella feta en un xup, xup clàssic i que ens van recomanar. I va resultar de es millors que hem tastat. La Rajada amb patates (afrancesada amb mantega i tàperes) i potser millor plat dels tres. I també el plat “raw”, que aquest cop era com un sashimi/tàrtar de vieira amb garotes i mascarpone (espectacular).





Al final, de fet, ens quedava molt poc espai per postres, però vam demanar un molt bon i casolà tiramisú.


Final. El compte. Preu per cap, aproximadament 33 euros, sense beguda. Molt bona RQP.


Resum del Bisavis:

  • Bon nivell de cuina
  • Tracte molt proper i agradable
  • Bon producte
  • Bona RQP
  • Puntuació ponderada = 6,8 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

6 comentaris:

  1. En un lloc tan petit i amb cuina amb productes de temporada és, com dieu, anar a casa d'un amic a dinar, amb els seus suggeriment i els seus temps.
    La galta fa una pinta espectacular. :-P

    Un parell de comentaris: el vi de Bullas m'ha fet recordar els meus temps de venti-anyera, una temporada que vaig viure a Múrcia i recordo un vi rosat que m'encantava, Carrascalejo de Bullas. Tenia gust a piruleta i amb aquestes edats acabaven una mica perjudicats amb el Carrascalejo :-DDDD
    El pa, molt important a taula. No m'agrada l'anís, ni en beguda, ni en cap massa, dolç o salada. Molt millor sense anís per no "contaminar" l'anxova :-)

    He vist a la seva web que també fan esmorzars de forquilla i bocatas, que si son de pa sense anís, i mirant la resta de plats, no deuen estar gens malament. Trobo que seria una molt bona opció per fer un esmorzar mandrós un dissabte, ays, que ara es diu brunch!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja t'he comentat al meu blog, a mi tampoc em diuen res el anisats i sabors similars (més aviat em molesten), però en aquest cas, es notava poc i realçava el sabor de l'anxova. Un mos sorprenent...

      Si que estaria bé i diferent un esmorzar per allà, si...

      Salut!!

      Elimina
    2. Totalment d'acord en tema anisos, els odio! però en aquest cas, quedaven genial! :-)

      Elimina
  2. Gràcies per aquesta crònica! No sabia que l'Eduard Ros hagués obert un restaurant. Recordo amb afecte el seu blog, del qual era lector fidelíssim, encara que els meus gustos fossin una mica més conservadors que els seus. Espero poder conèixer el Bisavis ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, és ell.

      A veure si t'agrada, com t'agradava el seu bloc.

      Salutacions!

      Elimina
    2. Roger, a mi tb m'agradava els eu bloc! i em va agradar la seva cuina! ;-) ja diràs què tal! merci, esther

      Elimina