Nairod és una nova apertura a BCN, que de moment promet força. Ubicat al local del carrer Aribau, on havia estat Alvart i abans Le Petit Bergerac.
Nairod
En aquesta nova trobada dels 3(o+), que vam tornar a ser dos per baixa obligada per gastroenteritis (que a part d’una putada, deu ser de les pitjors malalties per un panxacontenta com nosaltres), vam anar a un lloc proposat per l’Esther, sent redactada la crònica pel Jordi, en consens amb tot el grup.
Nairod és un restaurant situat a l’Antiga Esquerra de l’Eixample i més concretament al local abans ocupat pel llorejat Alvart, on ens trobem amb un local amb tot just un mes de rodament (fins i tot, l’olor a pintura era encara molt present), en el que poques coses han canviat pel que fa a la sala, però sí, per sort, en la decoració de l’espai, que ha millorat considerablement i ara és un espai ben decorat i maco, molt més lluminós i molt ben distribuït.
El restaurant el porten només dues persones. Un ex-Coure a la cuina i una atenta i eficient cap de sala per a tota la resta. La carta, prou curta i pràcticament sense divisions, és un reguitzell de plats que venen de gust tastar, permetent en alguns d’ells el poder fer mitges racions.
Que vam menjar a Nairod:
Aquell dia ens vam decantar per compartir unes Croquetes pibil amb cheddar i jalapeño, que passaran automàticament al nostre rànquing de millors croquetes de Barcelona, uns Pèsols del Maresme amb múrgoles i botifarra negre (que afortunadament no van fer l’efecte valencià de fa uns dies... i que estaven de 10), i com a regal de cortesia va arribar una Truita de patata i ceba a la minute amb tòfona, que va ser dels plats més celebrat de l’àpat.
I com a principals, una excel·lent Llebre senador Coteaux, potent, aromàtica i que podia menjar-se a cullerades, i unes endívies rostides amb beurre blanc de fonoll i moixama, amb una barreja molt especial de sabors i textures, que el feia un plat molt diferent.
Què vam beure a Nairod:
La carta de vins és correcta, amb bones referències del país, de la qual vam escollir un bon D.O. Terra Alta del celler Vins del Tros, anomenat Ay de mi.
I com a postres, dins les poques opcions i davant la rotunda negativa a demanar la Crepe Suzette per part del sector femení, ens conformàrem amb una saborosa Mousse de xocolata.
Què vam pagar a Nairod:
Tot plegat, en total no va arribar a 45 € per cap, amb el vi inclòs (veureu que al tiquet apareixen també com a invitació, dues copes de cava que van tenir la gentilesa de convidar-nos amb motiu de la seva apertura).
RESUM de Nairod
- Molt bon nivell de cuina
- Cap de sala molt atenta i agradable
- Producte top
- Bona RQP
- Puntuació ponderada = 7,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
- Preu mitjà (sense begudes): 35 €
