Taverna Oniric
De nou un dinar de 3(o+)aTaula i aquest cop sense baixes. Va triar el Jordi, que ens va sorprendre del tot. El post conjunt, ha estat a càrrec del sènior, en consens amb el grup.
Quan el Jordi ens va convocar a Taverna Oníric, vam quedar una mica astorats. Ni ens sonava el nom i el primer que vam voler esbrinar és si servien menú de migdies. Intentem defugir dels llocs on hi ha menú de migdia per diferents raons.
La primera és que pot destarotar la cuina, una taula a carta, quan tot està pensat de cara a menú. I una segona, és que menú sol ser sinònim d’aglomeració i en conseqüència, més soroll.
La Taverna Oníric, està ubicada on havia estat Alkimia i és un local amb diferents espais. Una còmoda barra a l’entrada per menjar ràpid, unes taules a meitat de la sala, que quasi semblen reservats i fan l’estada molt agradable i finalment cap al fons, una sala ja més estil restaurant estàndard.
La carta està dividida en seccions. Una per a picar, la d’«obrir boca» amb propostes ben interessants i més lleugeres i la de «acabant d’omplir la panxa» amb els plats principals.
Que vam menjar a la Taverna Oníric
Vam demanar pensant en compartir, la coca de llengua de vaca, amb crema agra i verduretes agredolces. També de la secció «per picar», 3 croquetes que després de devorades, només va faltar aixecar-nos i aplaudir.
I unes braves de les que farien les delícies d’aquells Instagramers «mayormente bravas» i una truita de carxofa i alls tendres, també per aplaudir.
La veritat és que els plats ens van sorprendre i els primers més que els segons. I fèiem conya que si tornem, ja demanem «tots» els primers i festival. No interpreteu pas que els segons no estiguessin bé, però és que els primers van brillar molt.
Els vins i postres a la Taverna Oníric
La carta de vins era molt correcta i amb prou varietat. Amb vins de proximitat i sense el càstig cada cop més freqüent dels «putos vins naturals». Vam acabar triant un vi senzill, dels que sempre funcionen. El Mineral de la DO Montsant i del celler cara Nord. Un dels vins en els que predomina la carinyena i amb un cost ben reduït.
Pel que fa a les postres, vam compartir un Lemon Pie i una torrada de Santa Teresa. Segons l’experta en postres del grup, estaven a molt bon nivell.
Conclusions a la Taverna Oníric
Realment el lloc ens va agradar i és un bon candidat per la propera revisió de la Guia de primavera 2019. De moment encara està vigent la versió Hivern 2019, que podeu baixar fent clic a:
I avui us podem oferir un bonus track informatiu de Taverna Oníric. El sènior insistia en #sucaramesuena, pel que fa al cap de sala, i li va preguntar. I ens va explicar que havia treballat a Vivanda i que el xef, també procedia d’allà.
I de fet les croquetes i també la truita, ens van portar records d’allà. Evidentment ho diem en positiu, doncs Vivanda és un lloc que ens agrada, tot i que en la visita que vam fer fa temps amb els de 3(o+)aTaula, no va ser un dels seues millors dies. Però hem donat noves oportunitats de manera individual i segueix bé.
Suposem que sentirem a parlar de Taverna Oniric, doncs s’ho mereixen. Els cal una mica més de treball 2.0 perquè la gent els localitzi i ells puguin mostrar informació. Que avui en dia, és un canal súper important per un restaurant i viure d’esquena a les xarxes, no és gens recomanable.
RESUM de Taverna Oniric
- Un lloc molt nou que promet
- Ubicat on havia estat Alkimia
- Els plats estaven molt ben resolts
- Amb un servei agradable i professional
- I els preus, ara per ara, molt ajustats
- Per tant un lloc molt recomanable
