Casa Tejada
Tejada, havia estat un lloc mític fa anys. I ara intenta obrir-se de nou, un lloc entre els llocs «ver y ser visto», de la ma d'una nova direcció.
Amb els 3(o+) a Taula, vam anar aquest cop a un clàssic de Barcelona, que ha tornat a la vida de la mà del xef/empresari Romain Fornell. De fet i en aquest cas, més empresari que xef, doncs no l'imaginem cuinant allà. Tria a càrrec de l’Esther i redacció del post per part del Jordi, amb la benedicció de la resta del grup.
Situat al costat mateix del Turó Parc al ”humil” barri de Sant Gervasi-Galvany, amb bona ubicació per tant per a les classes benestants de Barcelona.
A Casa Tejada, li han fet un rentat de cara, que li dona un aire més proper a un local de luxe (com bé correspon a la zona en la qual s’ubica) que al d’una casa de menjars popular. L’entrada al restaurant deixa ben visibles aquests principis amb una gran peixera amb llamàntols (“azul y nacional”, per descomptat) i una exposició d’ostres just al darrera de la barra.
Que ofereixen a Casa Tejada
La carta, formada per plats sense gaire complicació culinària, és més aviat una exposició de productes d’alta gama. Així, ens trobarem amb ostres, llamàntol (“azul y nacional”, per descomptat) o cranc reial d’Alaska, barrejades amb d’altres que són més normals, com les croquetes, ensaladilles o les seves reconegudes braves de l’anterior vida. Tot això, ho complementen amb quatre referències de brasa.
El servei, pràcticament forà en la seva totalitat, va estar (o almenys així ho vam percebre) massa tens. Potser el fet de les nostres pocasoltades (tampoc és tan greu demanar el tàrtar poc fet...) va contribuir. Amb lo bones persones que som... sort tenim que l’Esther és una gran mediadora...
Com habitualment fem, vam compartir tres entrants que van ser una Ensaladilla de King Crab (molt agraïda per fer postureo a Insta), unes Croquetes meloses de pernil ibèric (correctes sense més) i unes Patates braves “Casa Tejada” (amb bona presentació i de nivell).
I com a principals un Tàrtar de llobarro i aji groc per l’Esther, una Ploma de gla amb pebrots pel Ricard, que va lloar amb entusiasme, i un Tàrtar de bou al ganivet (t’ho has d’imaginar) per qui escriu, que tot i ser preguntat pel grau de picant, pensa que ni tan sols li van afegir (imaginem que pels nervis del moment...).
Les postres a Casa Tejada, són presentats en una pissarra i vam escollir un Lemon pie amb merenga compartit.
Preu del lloc i comentari de la carta de vins
I el compte, de 30 € per cap d’un frugal dinar sense begudes (un Univers de Joan Asens, de la D.O. Montsant), creiem que no és gaire significatiu, doncs en aquest lloc la forquilla de preus és molt amplia en funció del producte escollit.
Parlant de vins, dir que l'oferta és curta i una mica desequilibrada, amb alguns vins que per valoració, no són normals de trobar en una carta tant reduïda.
RESUM de Casa Tejada
- Producte de luxe
- Local ben situat i “upper-di”
- Per fer un àpat informal
- Servei justet
- Puntuació ponderada = 5,9 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
I si voleu veure el punt de vista particular i més àcid del Ricard, feu clic a Casa_Tejada_Ricard
Mentre que el del Jordi, més benevolent, el trobareu a Casa_Tejada_Jordi
