Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 4 de maig de 2019

Ca l’Estevet: la història barcelonina a taula

Ca l’Estevet és un restaurant amb història i que continua actualment amb bona salut i amb plats clàssics molt ben resolts.  

Ca l’Estevet  


Valldonzella, 46  
www.restaurantestevet.com 
Tel.: 933 02 41 86  

Nova trobada de 3(o+)aTaula, amb tria a càrrec del Jordi i el post escrit pel Ricard, que no s’hi cansarà massa i aprofitarà bona part del text, de quan el va publicar al QueFEM.

El restaurant Ca l’Estevet compta amb una llarga història, iniciada a finals del segle XIX sota el nom de Fonda Navarro. Va començar la seva activitat com a bodega i més tard es va convertir en casa de menjars.

El 1940 passà a anomenar-se Ca L’Estevet, a partir d’un canvi de propietat, i als annals d’història de la ciutat apareix com a espai aglutinador de determinats nuclis de la societat barcelonina, amb molta influència en les activitats culturals i artístiques de l’època.

Tot i els canvis, continua amb la tradició d’oferir cuina catalana tradicional i de mercat, al mateix estil de Can Agustí, que de fet és l’origen de l’actual Ca l’Estevet.

Ca l’Estevet té les parets decorades amb rajola tradicional i hi ha fotografies signades de grans personalitats que han passat pel lloc, sobretot relacionades amb la gauche divine barcelonina.

Dilema carta / menú….


A la porta, mostren la carta, en la que es basa el servei de vespre, en el que a més de la llista impresa, ofereixen una sèrie de suggeriments que varien segons el dia, on trobarem interessants propostes, tal com vam veure en alguna visita anterior.

Nosaltres vam anar un migdia i ja d’entrada, ens van donar el menú del dia, que de fet és un menú amb cost superior als 20€ i amb algunes possibilitats amb suplement.

Tot i que en general, quan publiquem per 3(o+)aTaula, anem a carta, ja ni la vam demanar. Més que res perquè entenem que destarota, quan el servei de migdia, va encarat a menú. I aquest menú, està més que bé.

Que vam demanar a Ca l’Estevet


Per un dia vam deixar de compartir els 3 primers, al tractar-se d’un menú, tot i que vam posar cullerada als plats aliens. Com primers vam demanar una amanida de cap i pota pel Jordi, els cervellets a la romana pel Ricard i per l’Esther uns espinacs a la catalana. Els cervellets eren un plat principal i demanar-los com primer comportava un suplement.

Els espinacs va ser el plat més pla i en canvi l’amanida de cap i pota, el plat guanyador per aclamació. Molt ben aconseguit i amb una vinagreta espectacular.




Els cervellets estaven en la secció de segons plats, però els vam demanar com primer, perquè els volíem compatir.

Com segons, unes sardines a la planxa, mentre que el Jordi i el Ricard, van optar pels plats amb suplement. Una espatlla de cabrit, amb material de primera qualitat i un tall de turbot a la graella, de mides generoses.




La secció de postres, que la canta el cambrer, és prou ben assortida. Normalment no demanem postres, però a l’estar en el menú, vam optar pels més senzills. Una crema catalana i un flam. Molt correctes els dos.



Pel que fa a la secció de vins, caldria modernitzar-la una mica, donant més pes als de proximitat que, tot i ser-hi presents, es troben en minoria. Vam escollir el DO Montsant, Mas Collet, del celler de Capçanes, que sempre es mostra prou correcte.


Conclusions a Ca l'Estevet


Ofereixen molts més plats que venien de gust i que coneixíem per recomanacions de gent de confiança i també per experiència pròpia. Altres plats amb bona fama, són els canelons de la casa, el bacallà a la llauna, el rapet a la marinera, el fricandó i les espatlletes de conill en escabetx. I sempre cal estar atent per veure quina sorpresa ens aporten els suggeriments del dia!

En resum, parlem d’un lloc que val la pena conèixer tant per la seva trajectòria històrica com per la relació amb la vida social barcelonina, ja que alguns dels seus episodis han tingut lloc a la taula ubicada al final de la sala, que fa també les funcions de reservat.

El restaurant ha sabut evolucionar, mantenint el segell de cuina catalana tradicional de mercat i amb una carta senzilla que contrasta amb les sofisticacions que trobem en molts altres locals de recent obertura.

RESUM

  • Un clàssic que cal conèixer
  • Amb servei professional i que va per feina
  • Plats clàssics i ben resolts
  • Bona RQP
Per cert, si voleu veure l'opinió particular del Jordi, feu clic a Lacuinadelmindundi
I si voleu veure la del Ricard, feu clic a Ca l'Estevet_Ricard

6 comentaris:

  1. Un restu al qual hi vaig sovint i sempre m'agrada! platasso de cervellets! :-)

    ResponElimina
  2. Sempre fa goig veure que els restaurants i la cuina clàssica es mantenen vius.

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi molta, doncs mira que he menjat plats clàssics a la vida, però si són bons, no em cansen...

      I estic de tatakis, ceviches i alguns d'altres, fins el monyo.... Tot i no poder lluir monyo...

      Salut!!

      Elimina
    2. jaja.... tenim el monyo ple de pop!! per exemple ;-)

      Elimina
    3. Pepa, i SEMPRE ple!!! cada dia cada dia...

      Elimina