Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 1 de juny de 2019

Buj Restaurant. Regreso al pasado...


Buj Restaurant, és un lloc que segurament ha passat per millors èpoques. Vam anar-hi esperant més i en vam sortir una mica decebuts .  


Buj Restaurant  


Provença, 73  
www.restaurantbuj.com/ 
Tel.: 934 10 13 14  


Restaurant ubicat a l’Eixample Esquerre de Barcelona, al qual vam tenir el privilegi de ser convocats pel sènior del grup dels 3(o+)aTaula. I ja avanço que no va ser pas cap privilegi. Ans al contrari...

Tria, com ja dic, a càrrec del Ricard i redacció conjunta del post a càrrec del Jordi en consens amb la resta del grup.

Local confortable i de tall clàssic amb taules ben vestides i mobiliari de fusta i una excel·lent il·luminació que fan goig d’entrada.

El target de públic que aquell dia vam observar, era el de parroquians del barri d’un nivell mitjà que principalment anaven a gaudir del seu menú executiu de migdia de 20 € en el qual inclouen tot (entrant + peix o carn + postres + beguda + cafè). Potser hauria d’haver sigut aquesta la nostre tria, però acostumem a triar directament de la carta per poder apreciar més la cuina del local.


A més de la carta i d’aquest menú executiu que pot ser una molt bona opció pels plats que vam veure arribar a les altres taules, tenen altres opcions com un menú de degustació i diferents menús de grup.

Pel que fa a la carta de vins, era correcta i amb algunes opcions de proximitat. Ens vam decantar per un bon D.O.Q. Priorat anomenat Que Sí amb garnatxa i carinyena.


I així, la nostra tria pel que fa a entrants que acostumem a compartir, van ser uns calamars a la romana (amb llimona), uns cervellets en tempura (amb llimona) i unes zamburinyes amb ceba potxada (aquestes ja sense llimona). Correctes, però racions minses pel que ens acostumem a trobar amb establiments de tall similar.




I com a principals, l’Esther va demanar-se (amb encert) un carpaccio de bacallà que feia bona fila, i pel Ricard i per a mi, un arròs d’espardenyes (tornem-hi amb la llimona...:-)), amb tant de colorant que el vam acabar batejant com L’arròs de Ciudadanos... I no és que fos dolent, però no esperes això tan artificial d’un lloc clàssic com aquest. I pel meu gust, massa passat de cocció.



I com a postres, dos clàssics entre els clàssics entrant ja a l’Olimp dels viejunos... El cafè irlandès i el gelat de vainilla amb xocolata calenta i nous. He de dir que l’Irish estava a molt bon nivell i em va fer recordar bones èpoques passades...



I el compte, sense cafès, doncs vam decidir anar a una terrassa a fer-los, va quedar per 40 € i pico per cap, 33 € sense begudes. Car tenint en compte sobre tot la qualitat de l’arròs d’espardenyes, i a més, que per la meitat hauríem fet un bon menú.


RESUM

  • Cuina clàssica ratllant el viejunismo
  • Servei distant
  • Local tranquil i confortable
  • RQP elevada
  • Puntuació ponderada = 4,7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

3 comentaris:

  1. Són llocs que si els treus del menú no compensa, ni en qualitat del plat ni en preu i segurament que tampoc en temps, encara que no el comenteu.
    Del tema llimona no dic res, els meus pares són murcianos i jo he menjat fins i tot la sopa amb llimona, o les patates fregides, o... bé, no segueixo perquè si no ets murcià no ho pots entendre :-DDD ¡¡Viva Murcia!!
    Ara m'he moderat i ja no hi poso llimona a tot, però no m'espanta veure-la al plat :-)

    Salut!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pepa, em sona molt això! la meva mare és d'alacant i tenia família a múrcia i a casa meva de petita també li posaven llimona a tot!!! jo no li poso a res, porsiaca... :-)

      Elimina
    2. He crescut en una família on mai ha faltat la llimona a taula. Jo sempre tinc llimones a la nevera, porsiaca... :-))))

      Elimina