Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 27 de juliol de 2019

L’Havana. Com la ciutat, estancada al passat...


L'Havana és un restaurant clàssic a BCN, de cuina catalana, però que a ben segur, ha tingut temps passats millors.  


L’Havana  


Lleó, 1  
www.restauranthavana.cat 
Tel.: 933 022 106  


Nova trobada dels 3(o+)aTaula a un dels clàssics de Barcelona. La tria va ser a càrrec de l’Esther i la redacció conjunta del post per part del Jordi. Pot semblar estrany, però en aquest restaurant no havíem estat mai cap dels tres, o sigui que va ser un autèntic exercici de risc.

Està situat al barri del Raval i sense arribar a ser centenari (data del 1945), té ja els seus anys i és prou conegut en l’àmbit gastronòmic. Pel que ens va semblar, es tracta d’un negoci familiar, amb un tracte exquisit per part del personal de sala.

Disposa de dues sales ben diferenciades, en que la primera que trobes en entrar és bastant més informal que el menjador interior, que disposa de taules ben vestides i un ambient més relaxat (en principi...). El parament pel que fa a vaixella i copes, és senzill.


La carta, bàsicament centrada en el receptari típic català, és un recull de plats de cullera i guisats als quals afegeixen els plats del dia, com aquell dijous que vam anar que tocava “paella”...

Ens trobem per començar, amb entrants típics de casa nostre tant freds com calents: esqueixada, escalivada, canelons, mongetes del “ganxet”,... I per continuar amb carns i peixos cuinats de forma senzilla o bé guisats que sembla ser que és la seva especialitat.

La carta de vins no és gaire generosa amb referències, d’entre les quals vam triar un Montsant (que a la carta tenen publicat com Priorat) anomenat Fra Guerau amb un marge excessiu de x3.


Els entrants que vam compartir i que podeu veure a la foto següent van ser uns seitons que oferien com a plat del dia, unes albergínies arrebossades i unes mongetes del “ganxet” amb cansalada. Cap dels plats per emocionar.


I com a principals, cadascú el seu i que van ser una amanida russa “original” amb els seus bocins de fuet, uns calamars romana que no van convèncer gaire i uns peus de porc amb bolets per qui escriu i que el van deixar bastant indiferent...




I ja vam passar de les postres i vam anar a fora a fer els cafès, doncs s’havien concentrat en poca estona unes quantes taules d’elevada mitjana d’edat, que per allò de ser un negoci familiar, xerraven entre elles amb evidents signes de sordesa...

El compte, que pot semblar econòmic doncs no va arribar als 30 € per cap, a nosaltres no ens ho va semblar gens. I això que els plats en general eren prou econòmics, però la sensació que ens va deixar va ser aquesta.


RESUM

  • Bon tracte i servei familiar
  • Cuina catalana clàssica
  • Zona Raval envoltat d’altres clàssics de Barcelona
  • RQP no correcte
  • Públic fidel i d’una certa edat
  • Puntuació ponderada = 4,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")

11 comentaris:

  1. Vam anar fa una pila d'anys i la nostra percepció va ser exactament la mateixa que la vostra ara. El temps s'ha parat allà dins!

    Frederic

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja pots imaginar Frederic, que la perspectiva ha empitjorat..... Si fa anys ja es veia "aturat en el temps", el temps ha continuat evolucionant. I el que ens va semblar surrealista va ser el públic.... Vas allà a fer un documental i sembla una broma...

      Elimina
  2. És evident que el temps s'han encallat a L'Habana, on els meus pares anaven sovint en diumenge i es trobaven amb comensals habituals que donaren amistats i converses que jo trobava "curioses"... però jo no sé que faré quan arribi a aquelles edats.

    La carta no ha variat gaire però recordo que les vegades que anava amb ells havien plats que els demanava amb especial devoció: els popets de platja amb ceba impressionants (a la cuina, per petits que foren... els pelaven!: aixó no ho he vist enlloc!... i els calamars farcits, que sempre els fruia amb un ritual especial, tallant les rodanxes ben petites per allargar el plat!

    M'ha sorprès que no sàpiques distingir entre un seitó i un sonso de la Costa Brava que és el plat del dia que has fotografiat, com tampoc la valoració del calamar que és d'una qualitat alta, pescat en aïgues fredes comunitàries de l'Atlántic Nord. Ara no és bona época de calamars i sovint està acabat de desovar en aquella zona, a d'altres, la captura de calamars gros és mínima... de consum domèstic. T'aconsello que d'aquí dos mesos tornis i gaudeixis del calamar fresc en plenitud, procedent del Golf del Cantàbric (Ondarribia, Arcachon, La Rochelle... que li oferim, dia si dia també, a aquest restaurant de tota la vida, amb virtuts i defectes, però que defuig la compra de distribuidores a l'engrós i escolleix el tracte diari i competitiu dels concessionaris del Mercat de Sant Antoni i La Boqueria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo quan arribi a "aquelles edats" espero continuar gaudint d'una bona taula i una bona conversa amb els meus amics de 3(o+)aTaula o d'altres. Però sempre des del respecte cap a les taules veïnes sense que hagin d'escoltar tota la nostra vida i miracles...

      M'alegro molt que fruïres amb aquests plats que descrius i que nosaltres no vam saber demanar per desconeixement de la seva cuina.

      Pel que fa a l'errada en la descripció del peixet fregit, és només això... una errada per part de la meva persona que va escriure en aquesta ocasió la crònica de la visita. I si... algún coneixement bàsic de cuina tenim... :-)

      No dubtem pas de la qualitat del producte que arriba a aquest establiment. Però la qualitat dels calamars sense tastar-los personalment, però coneixent perfectament a la persona que els va demanar, no estaria dins els nostres estàndards ni preferències.

      No crec que cap de nosaltres torni a visitar el restaurant d'aquí a dos mesos, per que tampoc és un lloc que ens hagi despertat cap curiositat ni desig de fer-ho, però li agraïm el temps dedicat a escriure'ns i la seva aferrissada defensa del lloc.

      Elimina
    2. Deu ser el peixater, doncs acaba dient "que li oferim, dia si dia també". Però escriu força bé per ser del gremi del peix...😂😂😂.

      El que no sap el (presumpte) peixater, és que la qualificació que ha rebut el restaurant i que no hem posat per no fer més mala sang, està en el top 3 de les nostres qualificacions més baixes. De fet ens vam oblidar de posar-la i ara ho faré. De més de 100 restaurants que portem visitats conjuntament, un dels 3 pitjors.

      No sé si el (presumpte) peixater, és algú de dins, el que els hi fa les cartes o un client xulillo que ha dit, "ara veuran". Però li donaré un consell... Calladet està més guapo, perquè si ens escalfa, prou prudents que hem estat.

      Elimina
    3. SEGUR que NO torno a visitar el restaurant!!! el (presumpte) peixater què en diu de l'ensaladilla de patata dura i passada, mayo pastosa i fuet dolent?? #loquehayqueoir #averestudiao

      Elimina
    4. Doncs per haver-hi anat tant.... el restu es diu "haVana" i no "haBana"!

      Elimina
    5. Molta terra a l'Ha?ana té el presumpte peixater.... 😂😂

      Per sort no vaig demanar la graellada de peix....

      Elimina
  3. Fa penita veure que llocs així no s'actualitzin.
    El Santi m'ha explicat que ell era client, ara fa com 20 anys que no hi va, que recorda uns popets amb ceba impressionats, que havia dues sales, una la portava el fill de l'amo i anava com molt "chulo" i emprenyat, però que a l'altra sala hi havia un cambrer professional (Jordi creu que es deia) d'aquells que sense fer soroll et porten una nova panera plena quan està a punt d'acabar-se la que tens a taula.

    En fi, una pena que es perdin clàssics...

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pepa, sap greu! els popets sembla que "són" (eren) un dels plats estrella. i a mi m'encanten. però no m'imagino pas ara demanant-los allà...

      Elimina