L'Havana és un restaurant clàssic a BCN, de cuina catalana, però que a ben segur, ha tingut temps passats millors.
Nova trobada dels 3(o+)aTaula a un dels clàssics de Barcelona. La tria va ser a càrrec de l’Esther i la redacció conjunta del post per part del Jordi. Pot semblar estrany, però en aquest restaurant no havíem estat mai cap dels tres, o sigui que va ser un autèntic exercici de risc.
Està situat al barri del Raval i sense arribar a ser centenari (data del 1945), té ja els seus anys i és prou conegut en l’àmbit gastronòmic. Pel que ens va semblar, es tracta d’un negoci familiar, amb un tracte exquisit per part del personal de sala.
Disposa de dues sales ben diferenciades, en que la primera que trobes en entrar és bastant més informal que el menjador interior, que disposa de taules ben vestides i un ambient més relaxat (en principi...). El parament pel que fa a vaixella i copes, és senzill.
La carta, bàsicament centrada en el receptari típic català, és un recull de plats de cullera i guisats als quals afegeixen els plats del dia, com aquell dijous que vam anar que tocava “paella”...
Ens trobem per començar, amb entrants típics de casa nostre tant freds com calents: esqueixada, escalivada, canelons, mongetes del “ganxet”,... I per continuar amb carns i peixos cuinats de forma senzilla o bé guisats que sembla ser que és la seva especialitat.
La carta de vins no és gaire generosa amb referències, d’entre les quals vam triar un Montsant (que a la carta tenen publicat com Priorat) anomenat Fra Guerau amb un marge excessiu de x3.
Els entrants que vam compartir i que podeu veure a la foto següent van ser uns seitons que oferien com a plat del dia, unes albergínies arrebossades i unes mongetes del “ganxet” amb cansalada. Cap dels plats per emocionar.
I com a principals, cadascú el seu i que van ser una amanida russa “original” amb els seus bocins de fuet, uns calamars romana que no van convèncer gaire i uns peus de porc amb bolets per qui escriu i que el van deixar bastant indiferent...
I ja vam passar de les postres i vam anar a fora a fer els cafès, doncs s’havien concentrat en poca estona unes quantes taules d’elevada mitjana d’edat, que per allò de ser un negoci familiar, xerraven entre elles amb evidents signes de sordesa...
El compte, que pot semblar econòmic doncs no va arribar als 30 € per cap, a nosaltres no ens ho va semblar gens. I això que els plats en general eren prou econòmics, però la sensació que ens va deixar va ser aquesta.
RESUM
- Bon tracte i servei familiar
- Cuina catalana clàssica
- Zona Raval envoltat d’altres clàssics de Barcelona
- RQP no correcte
- Públic fidel i d’una certa edat
- Puntuació ponderada = 4,5 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
