Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 21 de setembre de 2019

CASA DORITA. Casa de menjars i bodegueta casolana de barri


Casa Dorita, un lloc on retrobar sensacions possiblement oblidades, amb autèntica cuina de mercat, servei afable i bones matèries primeres..  


CASA DORITA  


Tamarit, 142  
www.casadorita.com 
Tel.: 938 539 195  


Un canvi d’ultimíssima hora ens va portar aquí en la que ha sigut la darrera trobada dels 3(o+)aTaula. Tria per part de l’Esther i redacció del post conjunt feta pel Jordi.

De fet, estàvem convocats per l’Esther a una altre restaurant: el Last Monkey. Però al veure que només feien menú senzill de migdia i que ens apujaven la música en entrar, vam decidir marxar i provar sort a algun altre lloc proper de la zona. I el fet de no fer menú migdia com ja hem explicat en altres ocasions, no és pas per pijerio sinó més aviat per poder parlar amb coneixement de causa de la cuina del restaurant.

Després de fer una prospecció de la zona i descartant els que ja coneixíem i els que obrien només als vespres, vam decidir provar sort al Casa Dorita del qual tots havíem sentit parlar però només l’Esther coneixia, com habitualment passa...

Descripció de Casa Dorita


Situat al ara popular i gastronòmic barri de Sant Antoni, es tracta d’una barreja entre bodega i casa de menjars en el qual fer des d’un esmorzar de forquilla fins al sopar, passant pel vermut de migdia o el dinar.

La sala és petita i acollidora d’aquelles que notes el caliu d’una cuina casolana i de mercat. No oblidem pas que està a pocs metres del recentment reformat de Sant Antoni. Compta a més amb una agradable terrassa al més peatonal carrer Tamarit.


El servei és molt proper, simpàtic i agradable. Dels que et fan sentir a gust interactuant en el seu punt just i que va ser motiu de crítiques molt positives en la posterior sobretaula.

Que ofereixen a Casa Dorita


La seva carta està formada per un munt d’apartats, entre els quals ens trobem moltes referències tant per fer el vermut com per fer unes tapes, però sense oblidar els plats de cullera, les carns o els peixos. A part, com és cuina de mercat, ofereixen també als migdies una selecció de plats elaborats amb productes de temporada.

La nostra tria va ser de tres entrants per a compartir i que van ser unes Croquetes de formatge de fora de carta, una Truita de bacallà estil Sidreria i unes “Pochas” amb fonament.




I com a principals, cadascú el seu: unes Sardines en escabetx, una fabulosa Mixta de Botifarra de Lleida i negre a la brasa amb mongetes del ganxet, i uns Ous amb morcilla i patates, dels suggeriments del dia.




De la carta de vins, tot i no ser excessivament ampla, vam triar un Maius de la D.O.Q. Priorat per tots nosaltres ja conegut.


Pel que fa a les postres, totes elles amb preus ajustats, vam escollir una bona i gustosa Coca de Llavaneres.


El compte, amb un cost sense begudes de 22 € per cap, pensem que està força ajustat i ens va semblar una bona RQP.


Creiem que és un lloc a tenir en compte encara que acabi no sortint a la propera edició de la nostre Guia, que si tot és normal veurà la llum el proper mes d’octubre.

RESUM

  • Bona bodegueta i casa de menjars
  • Cuina casolana i de mercat
  • Situat al reformat i de moda barri de Sant Antoni
  • Servei molt proper i agradable
  • Bona RQP

12 comentaris:

  1. Cuina casolana que sempre ve de gust i a preu molt correcte.
    La truita i les croquetes son perfectes per fer un esmorzar de forquilla. Tinc gana!!!!

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que estan tots de pont de la Mercè, contesto com #jubilat_de_guardia 😂

      Suposo que deu ser també un lloc per esmorzars de forquilla. El punt de vista global, és que ens va agradar força i això no passa a tots els llocs.

      Salut!!

      Elimina
  2. Bona cuina casolana (en té molt bona pinta) i a preu correcte. Per desgràcia ja en queden poquets.
    És en el vi on sempre carreguen uns marges abusius.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que estan tots de pont de la Mercè, contesto com #jubilat_de_guardia 😂

      I esprem que el lloc duri i no pateixi cap «transformació», d'aquestes que trobem massa sovint. Dir però que el lloc es veu amb molta vitalitat i gens abandonat.

      El tema preu del vi, va ser l'únic «però». Suposo que molta gent del demanar el vi de la casa i en els vins de carta, posen marges a l'estil antic.

      Salutacions,

      Elimina
    2. No està gens abandonat perquè és força nou, va obrir al 2016. Abans a aquest local hi havia una botiga.

      Elimina
    3. Ostres.... li feia més antiguitat.

      Va ser un plan B i vam aterrar allà sense mirar antecedents.

      Gràcies!

      Elimina
  3. Fins i tot es pot trobar fàcilment el web de l'equip d'interiorisme que els hi va fer la reforma i quin era l'encàrrec: "un ambiente claramente inspirado en una bodega típica en el que incorporamos toques vintage"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, si.... ho entenem 😅

      Normalment ens documentem més, però com això va ser un plan B (o quasi un C), ja ni sabíem on entràvem, excepte que el nom ens sonava.

      I com la decoració donava el «pego», vam pensar que era de més anys i remodelat.

      Ara ja ho sabem...😊

      Elimina
  4. Avui hem anat i realment molt bo , croquetas de pernil i pollastre , un pa de coca amb sardina fumada i pebrot , mandonguillas amb sepia , tot destacable , la unica pega taulas molt petitas i juntas , m ha tocat la primera taula de la entrada i he pasat calor .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres vam tenir la sort d'anar a les taules altes que hi han al final a ma dreta i vam estar molt còmodes. Però ara que ho dius, si que recordo taules a ma esquerra, petites.

      Al menys ens alegra que hagis menjat bé, que quan publiquen un lloc, sempre hi ha la por de que algú digui el contrari...😉, com va passar amb el local, que pensàvem tenia més anys i un «anònim» ens ha il·lustrat, més amunt, explicant que no....

      Salutacions i gràcies pel feed back!

      Elimina
    2. Sergi, jo el primer cop que hi vaig anar també vaig estar a taula petita i és bastant apretujada, cert! és un àpat, llavors, sense sobretaula! :-(

      Elimina