Tres(o+) a Taula

Amb periodicitat quinzenal, fem vistes a restaurants, dels que publiquem una breu ressenya als nostres respectius blocs i amb un enllaç aquí, on fem una crònica amb el punt de vista conjunt.

dissabte, 14 de desembre de 2019

Melo-Jia. Potser el millor Ànec de Pequín a Barcelona

Melo-Jia és sense cap gènere de dubtes un dels millors restaurants xinesos dels quals podem gaudir a Barcelona. Una cuina tradicional xinesa acompanyada d’un servei exquisit, fan gairebé obligatòria la seva visita pels incondicionals d’aquesta cuina. .  

Melo-Jia  


Còrsega, 250  
www.melo-jia.com 
Tel.: 930 00 92 78  



En aquesta nova trobada dels 3(o+)aTaula vam anar de la mà de l’Esther a un restaurant xinés situat a l’Eixample a pocs metres per sota de la Diagonal, del qual ja avancem que és un dels imprescindibles de Barcelona pel que fa a aquesta gastronomia.

Tot i que no acostumem a fer gaire història dels llocs visitats, en aquest cas ens limitarem a explicar que Jia és casa i Melo és l’abreviatura de préssec per similitud del nom del propietari amb aquesta fruita. Així, podríem dir que vam estar a Ca’l Préssec.

La sala del Melo-Jia és confortable i amb taules prou separades i còmodes que fan que l’àpat, encara que serveixen menús de migdia, sigui suficientment tranquil com per poder fer una relaxada trobada.

Que podem trobar a la carta del Melo-Jia


Melo-Jia ofereix a part de la carta, diferents opcions de menú començant per un menú de migdia de dilluns a divendres, així com un parell de menús de degustació.

I la carta és prou ample i atractiva com per poder tastar uns quants plats abans no tinguem que repetit els clàssics d’aquesta cuina. Així trobarem entrants, sopes, plats freds, plats principals, verdures i arrossos i fideus per complimentar l’oferta de la seva cuina.

Que vam demanar


En aquesta ocasió i coneixent ja la generositat de les racions, vam tornar a compartir la totalitat dels plats demanant per aquest ordre els següents plats:

Uns Ous mil·lenaris amb tofu fresc i ceba cruixent a l’estil Melo-Jia


Un plat que vam demanar sense conèixer i que vam veure fotografiat uns dies abans per les xarxes: “Mapo” tofu picant amb carn picada. Excel·lent plat que a tots ens va encantar i que vam voler acompanyar d’una ració d’arròs blanc per poder escurar la salseta.


Un molt recomanable Bou de mar saltat amb gingebre i salsa picant de xili, que crec a algú de nosaltres no li va semblar suficient de tant bo que el trobava  😋 i feia goig veure’l com endrapava. Un plat d’aquells que queden a la retina.


I ja per acabar, tot i estar ja prou tips encara que no ho creieu, un Ànec de Pequín que és sense cap mena de dubtes dels millors (si no el millor) que hem tingut el plaer de menjar a Barcelona.


Les postres a Melo-Jia


De les postres que ens van oferir, vam fer (o més aviat va fer, el sector femení) un Tiramisú de te Matcha que pel que ens va dir, estava força bo... 😊


El celler


Pel que fa a aquest apartat, encara que del conjunt no seria el més remarcable, Melo-Jia pot presumir d’una digna carta no gaire habitual de trobar a restaurants d’aquelles contrades. D’entre les seves referències, vam triar un La Selección, un vi negre de la D.O. Montsant dels viticultors Antoine Touton i Fredi Torres.


Que vam pagar?


El compte, sense comptar les begudes, anant a la carta i sense mirar preus, va quedar per uns simbòlics 25 € per cap, que ens dona una idea de l’excel·lent RQP del lloc.


RESUM

  • Restaurant de cuina xinesa clàssica dels millors que podem trobar a Barcelona
  • Menció especial mereix el servei. Proper, professional i molt atent. En resum, un encant
  • Molt recomanable per a incondicionals d’aquest tipus de cuina
  • PUNTUACIÓ PONDERADA = 7.7 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
  • Preu aproximat sense begudes, 25 €

7 comentaris:

  1. Haurem de tastar aquest plat de pato Pekin, un dels meus plats preferits de la cuina xinesa. El que no entenc és per què no porten les tortilles en un cistell de bambú perquè mantenguin la calor. A Londres el serveixen així i a Catalunya no l'he trobat mai així... Costums?

    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estava molt bo... però jo em decanto pel bou de mar.... La conya que ha escrit el Jordi al post conjunt, anava per mi.... Em descontrolo amb el bou...

      I el tema de les «tortitas», ara que ho dius, és ben cert.... Ni idea...

      Salut!

      Elimina
    2. A veure... el tema de les hòsties o tortitas o com es digui, al teu estimat Shanghai ja les serveixen així des de fa molts anys. Fins i tot a restaurants xinesos molt més senzills les he vist servir d'aquesta manera. La veritat és que estaven tan bones aquí que no vaig notar cap diferència de temperatura (potser el plat estava calent...).

      I pel que fa al bou, el proper cop tindré preparat el video... Això és afició i la resta són tonteries... :-)))

      Salut!!

      Elimina
    3. hahaha.... volem vídeo!!!!! estava espectacular!

      Elimina
  2. Com deia el 7 de juliol en el post d'en Ricard, està a la llista de "pendents", aviam si aviat hi vaig.
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixis de fer-ho. Jo ja tinc ganes de repetir i només fa quinze dies...

      Salut!

      Elimina
    2. i tenen un menú de diari de molt nivell!

      Elimina