Boraz és un restaurant que va obrir el passat any, del que havíem sentit algunes cròniques i referències prou bones i li teníem ganes feia temps. Ens feia gràcia saber què hi feien i el tipus de cuina una mica diferent, ens resultava interessant, per anar-lo a tastar.
Així doncs, finalment vam decidir anar-hi, amb opinions diferenciades dins el grup, ja us ho avancem, i vam fer nova visita dels 3(o+)aTaula.
El restaurant Boraz disposa d’un local amb sala allargada, amb una cuina situada enmig que pot gaudir-se visualment. L’estil de és modern i informal, amb decoració minimalista i materials sense polir com maons, acer i ferro. Taules nues que fa modern, però vaixella i coberteria molt maques. Estil, però, ja molt vist a massa locals de Barcelona, que es va posar molt de moda, però que ja no és massa original.
El restaurant Boraz té una carta no massa llarga, on destaquen entrants i primers (a la carta anomenats “obrint boca” i “escalfant estómacs”) i principals (“del mar el mer i de la terra el corder”) amb empat de tres i tres peixos i carns.
La carta de vins és força senzilla i vam demanar un Lasendal 2017, del Celler de Capçanes, ja conegut per tots tres, Garnatxa DO Montsant.
Sense demanar va arribar, previ, un pa amb mantega excel·lent. I un petit mos, d'aperitiu.
Ens venien de gust força plats i, de fet, com són petits, en vam poder tastar varis.
Què vam menjar, a Boraz?
Com a primers / entrants a compartir vam demanar Taco de “carnitas” amb truita de blat de moro blau, Uramaki temporitzat amb foie i anguila, maionesa marina i vel de pernil ibèric, Dimsum de gamba i botifarra i Gyoza de “ropa vieja” i brou cremós d’escudella amb tocs asiàtics.
Tots ells molt bons, amb sabors de fusió que ens van agradar força.
El problema en aquest punt fou que la sortida de plats de cuina, amb aquest tipus de plats (que agrada sigui ràpida, al ser els entrants a compartir), va ser força lenta i que quan ja pensàvem que venien els segons, va arribar encara la gyoza, i va alentir tot plegat. Aquell temps d’espera que et deixa una mica fred en quant a l’àpat.
I de plats principals vàrem demanar el ceviche de corvall amb llet de tigre de ruibarbre i aire de “yuyo”, que estava molt bo, Xai amb mole poblano de pèsols, i el Tataki de vedela de vaca galega macerada amb salsa japonesa, que estava massa feta pel gust del comensal.
Al final, de fet, ens quedava molt poc espai per postres, però vam demanar unes Textures de xocolata. Postre enorme (massa, si és només per un, però perfecte per compartir) i molt aconseguit.
Final. El compte. Preu per cap, aproximadament 30 euros, sense beguda. Bona RQP.
RESUM
- Bon nivell de cuina
- Servei lent
- Bona RQP
- Puntuació ponderada = 6,4 (d'acord amb els 12 paràmetres que comentem a la pestanya "Els nostres principis")
